Anar al contingut

Viage de Contreras

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El viage de Contreras va ser un «viage» o «qanat» de la ciutat de Madrit, construït en el sigle xvii, entre 1637-1645.[1] Es va concebre per a aumentar el cabal del viage principal de la Castellana, junt al també complementari viage de la Alcubilla.[lower-alpha 1][2] En el seu conjunt varen constituir una de les rets principals d'abastiment d'aigua per a les fonts públiques del Centre de la capital d'Espanya.[3]

Recorregut i us

Este viage, calificat de “aigües grosses” –i creat com a assistent d'un dels tres viages propietat de la Vila de Madrit: el de la Font Castellana (1613-1620)–, tenia el seu naiximent en el que anara conegut com Valle de Norieta, junt a l'antic camí de Postes, en lo que més vesprada seria el costat de Ponent del passejada de la Castellana, entre el monasteri de les Descalces Reals i l'antic camí de Fuencarral.[3][4]

El seu traçat i fontaneria varen ser encarregats en 1633 a Gabriel d'Avenares i Sebastián de l'Oliva pel superintendente Francisco de Tejada i Mendoza, i es varen concloure havent-li substituït en el càrrec Antonio de Contreras (des de setembre de 1634), d'ahí que el viage acabara duent el seu nom.[lower-alpha 2]

Erro al crear miniatura:
La desapareguda font veïnal en la Plazuela dels Afligits, fotografiada per Alfonso Begué en 1864. La primitiva «arca d'aigua» o font de Sant Joaquín va ser substituïda per una font en una assignació d'onze aguadores i 7 RA, segons el Diccionari de Madoz (1850).[5]

Iniciada la seua construcció en 1637, el viage va vindre en auxili del cabal que des del viage de la Castellana s'havia dut per «una conducció de canonades per sanga» obra del mestre fontaner Pedro de Sevilla, ampliant el ramal dels Basilios, des del carrer Tudescos fins a la plazuela de Sant Dumenge, a on se li havia encarregat al cantero Miguel Collado la construcció d'una nova font en un presupost de mil ducados (que en abril de 1636 abastia ya als veïns un cabal de tres reals d'aigua).[6] Al començament de 1637, i ya que la nova font no era més que una solució d'emergència, la Junta va contractar al zahorí i fontaner Eugenio Rodríguez la localisació de nous aqüífers, objectiu trobat en el camí de Postes, junt a la “vall de la Norieta”, en el terme del llavors poble de Fuencarral. El manadero, en un cabal de 16 RA, es va canalisar en llit subterràneu fins a l'arca de la porta de Fuencarral (a l'altura de lo que després seria la glorieta de Ruiz Jiménez). Rodríguez i l'aveat i ya vell mestre Gabriel d'Avenares varen iniciar la ret interior del viage de Contreras fins a la nova font contractada en la plazuela dels Afligits, junt al monasteri de Sant Joaquín (fundat en 1635 per flares premostratenses), que també va construir el cantero Eugenio Montero.

Les obres del viage de Contreras no es varen concloure fins a 1645, sense ser considerat com a viage independent, sino com a ramal del de la Font Castellana, al que des del principi va estar unit «per una comunicació realisada pel fontaner Pedro Hernández». Com va resultar insuficient, la Junta va tindre que ampliar la ret del de la Castellana en el reforç d'un atre nou ramal que acabaria sent conegut com viage de la Alcubilla.[7]

Notes

  1. ↑ Els viages de Contreras (1637-1645) i Alcubilla (1688-1692), varen ser proposts per la Junta d'Aigües de Madrit com una ampliació del viage de la Font Castellana, actiu des de 1630, per a poder dur aigua al sector noroest de la ciutat, des de la carrer de Fuencarral fins a lo que després seria la calle Princesa, llavors conegut ya com a alts de les Maravelles, després barri de Maravelles. En eixe ampli barri solament existia la font de la Ballesta (conectada al ramal del convent de sant Basilio –“els Basilios”– i en a penes dos reals de cabal), en el cantó de Desenganye en Tudescos, precisament front a la casa de Francisco de Tejada i Mendoza, superintendente de la Junta de Fonts.
  2. ↑ Un estudi exhaustiu de Virgilio Pinte, Rafael Gili i Fernando Velasco, advertix de la confusió creada segons pareix per unes senyes de Gil Clemente en 1911, anotant que «l'orige del viage de Contreras es remontava a l'any 1399, i que, fins a la construcció dels primers viages del sigle xvii, era del que s'abastia a pràcticament la totalitat de la ciutat. Segons la documentació consultada per a realisar este treball, podem dir que esta afirmació és errònea, i que les seues obres no varen començar fins a finals del sigle XVII. És més, fins a eixe any, no hi ha cap document que demostre l'existència de dit viage.»

Referències

  1. ↑ Pinte, Gili i Velasco, 2012.
  2. ↑ Guerra Chavarino, 2011, p. 210.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gea, 2002, p. 692.
  4. ↑ Aznar de Polanco, 1723, p. 224.
  5. ↑ Guerra, 2011, p. 398.
  6. ↑ Pinte, Gili i Velasco, 2012, p. 91.
  7. ↑ «Els viages d'aigua de Madrit» (en espanyol). hispagua. cedex (AIEM, XLVI (2006), pàgines 419-465, cita en 420 i 448; ISSN: 0584-6374). Consultat el 6 de maig de 2017.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAznar de Polanco1723">Aznar de Polanco (1723). Antics viages d'aigua. Aigua que té Madrit per al seu abast (en espanyol). «(citat per Guerra)»
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGea2002">Gea (2002). Diccionari enciclopèdic de Madrit, Madrit: La Llibreria, p. 693. ISBN 8495889099.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGuerra Chavarino2011">Guerra Chavarino, Emilio (2011). Els viages d'aigua i les fonts de Madrit, Madrit: La Llibreria, pp. 211-213. ISBN 9788498731194.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Viage_de_Contreras&oldid=1038304»