Anar al contingut

Viage a la Alcarria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ceràmica commemorativa de "Viage a la Alcarria" en Zorita dels Cans.

Viage a la Alcarria és un llibre de viages escrit per Camilo José Cela i publicat en 1948.[1][2] Cela va afirmar d'ell, cap a 1963, que es tractaria de «potser el meu llibre més senzill, més immediat i directe».[3] Escrit en tercera persona, el títul fa referència a la comarca de La Alcarria, a on l'autor va fer el seu primer ensaig de l'Espanya profunda.[4]

Cela va dedicar dèu dies al seu viage, del 6 al 15 de juny de 1946, i en ell va recórrer o va creuar en total sis rius i va visitar dèsset pobles de la comarca. En les notes que va ser prenent pel camí va escriure el llibre d'una tirada, entre els dies 25 i 31 de decembre de 1947:

[...] vaig haver de redactar-ho, de veta a coa, durant els dies 25, 26, 27, 28, 29, 30 i 31 de decembre de 1947, per a posar-li punt final l'1 de giner de 1948 i poder entregar-li-ho, sense incomplir el contracte que en ell tenia firmat en el seu primer editor: Revista d'Occident.
Camilo José Cela (1952)[5]

L'estil és pla i directe:


Ademés Cela va escriure vinticinc cançons que reflectixen el paisage, la vida rural i l'art llaurador.[1]

Dedicatòria

El llibre està dedicat a Gregorio Marañón. Cela es declara en deute en ell per «la seua generosa i aleccionadora amistat»,[5] ponderada en grau sum, tant, que no li cap el menor dubte de que és incapaç de correspondre com deguera:

[…] Quan els deutes no es paguen perque no es pot, lo millor és no parlar d'elles i barallar. Yo li dedique el meu Viage a la Alcarria perque sé que és vosté aficionat als llibres de viages. […] Puix be, el meu volgut don Gregorio: açò és tot lo que hi ha. Poc és; pero, en fi, menys dona una pedra. Li mane també una flor que vaig arrancar d'una cuneta […]
Camilo José Cela (1952)[5]

Marañón era un enamorat de la Alcarria des de que en 1931 havia passat una temporada en els Banys de Sacedón. Per una atra part, l'estima entre el polígrafo i l'escritor era mútua i recíproca.[6] [n. 1]

Trama

L'acció comença en un apartament de Madrit. L'autor es troba en el seu pis de la carrer Alcalà, a on viu en la seua dòna Charo i el seu fill Camilo José Cela Comte, de pocs mesos. Allí decidix primer el destí del viage, i després deambula consultant el llibre Història de Galícia de Manuel Murguía.

Al cap d'uns dies, el 6 de juny de 1946, el viager matina i camina fins a l'estació d'Atocha, a on pren el tren a Guadalajara. Continuant per la carretera de Saragossa, passa per Taracena i, una miqueta més alvance, es puja a una carreta, i despuix de creuar Valdenoches aplega a Torija. Passa la nit en eixa localitat, i es desvia de la carretera cap a Brihuega. L'obra inclou una transcripció del text de la làpida de la Porta de la Cadena. Per la vesprada ix a passejar junt al riu Tajuña, i passa la nit en un vell a la vora del camí. Al sendemà passen per Masegoso, i al migdia apleguen a Cifuentes, a on dorm el viager.

De matí ix en direcció sur. Pansa per Gargoles de Dalt i Gargoles d'Avall cap a Trillo, a on cau la nit. Al sendemà creua el riu Tajo i rodeja les Tetas de Viana fins a aplegar a Viana de Mondéjar. No entra al poble, i despuix de l'almorzar continua cap a La Porta. Descansa en una posada i visita del poble. L'alcalde li conseguix un coche per a anar a Budia al sendemà. En el camí els sorprén un temporal, despuix de passar Durón. Apleguen a Budia ya de nit, i es troben en Martín, un comerciant en el que s'havia reunit en Trillo. De matí visiten junts el poble, i l'autor visita al doctor Severino Domínguez Alonso.

Abans de l'almorzar, es dirigix a El Olivar i després a Durón. En el creuament en la carretera, camí de Parella, la Guàrdia Civil li demana la documentació. Passa la nit en el creuament que du a Chillarón del Rei, i en amanecer aplega a Parella. Va a una posada a desdejunar i asear. Per un malentés en l'amo del lloc, no es queda a dormir. Al sendemà es desvia cap a Casasana, a on almorza. Un home en un ruc ho acompanya i du el seu equipage a Sacedón, passant per Córcoles. En Sacedón es retroba en el comerciant Martín, en qui recorre la vila. En una tenda d'un amic de Martín parlen de la Regrés a Espanya (que es disputarà entre el 7 i el 30 de maig), Delio Rodríguez i Julián Berrendero.

Passa la nit en Sacedón i ix en autobús. Creua el riu Tajo, a on s'està construint l'assut d'Entrepeñas, i continua per Alhóndiga fins a Tendilla. Despuix de menjar, agarra un atre autobús que li du per Fuentelviejo i Hueva fins a Pastrana. Allí conseguix estage i descansa per a vore el poble al sendemà. Per la vesprada va en l'alcalde en coche a visitar a Zorita dels Cans.

Notes

  1. ↑ Gregorio Marañón va respondre a Cela en el seu ingrés en la Real Acadèmia el 26 de maig de 1957.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Viage a la Alcarria: entorn a la tradició picaresca i la teoria de viages moderna».Actes del XVI Congrés de l'Associació Internacional d'Hispanista: Nous camins del hispanisme... París, del 9 al 13 de juliol de 2007.Iberoamericana.2
  2. ↑ (1997).«El realisme en l'obra de Camilo José Cela ("Viage a la Alcarria" i "La colmena")».El Extramundi i els papers d'Iria Flavia.9
    117-138.ISSN 1134-9905.
  3. ↑ (2003).«La tuberculosis en l'obra de Cela».Ars Medica. Revista d'Humanitats.2(1)
    30-47.ISSN 1579-8607.Consultat el 21 de maig de 2017.
  4. ↑ «El Cela de Viage a la Alcarria» (en és). cvc. cervantes. és. Consultat el 1 de giner de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Camilo José Cela. Viage a la Alcarria. Quinta edició. Colecció Austral nº 1.141, pp. 9-14. Espasa-Calp Madrit, 1967.
  6. ↑ Antonio Herrera Casat, Gregorio Marañón va estar enamorat de la Alcarria. «Els escrits d'Herrera Casat» (blog), 4 de setembre de 2009. Consultat el 15 de setembre de 2025.
  7. ↑ Real Acadèmia Espanyola: Cela. Acadèmic de número. Consultat el 15 de setembre de 2025.