Veratrum nigrum
Veratrum nigrum[1] és una espècie de planta de florés pertanyent a la família Melanthiaceae. És una planta verísa utilisada en medicina herbaria, és nativa d'Europa i Àsia.[2]
Història
[editar | editar còdic]La planta va ser àmpliament coneguda, inclús en els temps antics. Per eixemple, Lucrecio (ca. 99 aC - ca. 55 aC) i Plinio el Vell (23 dC - 79 dC) sabien de les seues propietats eméticas, aixina com de les seues propietats tòxiques mortals.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Veratrum nigrum és nativa d'Eurasia des de França a Coreja incloent Alemània, Polònia, Rússia, China, i Mongòlia.[4][5][6][7][8] La planta pot existir en zones de resistència de 4 a 7.[8] Creix millor a l'ombra o ombra parcial, en condicions de terrenys mullats o humits.[2][8][9][10] Qualsevol sol ric en nutrients recolza el seu creiximent,[10][11][12][13] encara que una font observa que preferix sols rics en calcio.[14] Una atra font senyala que el llit deu ser prou profunda.[13]
Descripció
[editar | editar còdic]La planta té un rizoma negre robust.[8][11] Els fulls són simples angiosperma dispostes en un patró verticilado emergint de la base de la planta. Cada espiral és decussada (girat per mig de l'àngul entre els fulls en el cogollo d'avall ), en només dos o tres espirals al voltant de la base.[5][11] Cada full és sésil (adjuntant-se directament a la planta), i d'al voltant de 30 cm de llongitut.[7][15] Els fulls són amples, glabras (planes), de forma lanceoladas, en vores sanceres (plans).[11] Les flors són de color púrpura-negre, donant a la planta el seu nom.[13][8][9]
Veratrum nigrum florix a principis d'estiu durant vàries semanes, pero queda latent en l'intensa calor de l'estiu. Tendix a créixer en colónies, i alcança una altura d'uns1,2 m d'altura. Les seues arracades es ramifican a prop de 610 mm d'ample. Les llavors són de color carmesí. Les plantes cultivades a partir de llavors generalment broten a principis de primavera.
Utilisació Jardí
[editar | editar còdic]Veratrum nigrum va ser utilisada com planta ornamental en jardins europeus a lo manco tan arrere com 1773.[16] Era d'us comú en 1828,[17] i Charles Darwin la va plantar en el seu jardí en la década de 1840.[18] La planta seguix sent àmpliament utilisada en jardins d'Europa i Àsia, per les seues sorprenents flors negres.[2][9] S'utilisa també per a afegir altura a un jardí, i com un mig de proporcionar un teló de fondo més obscur de plantes i flors de colors més lluents.[19]
Esta planta ha guanyat el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.[20]
Propagació és per llavors o per divisió. No obstant, una planta generalment tarda sèt anys en alcançar la madurea i la flor. Els caragols i bavoses s'alimenten de rizomes i fulls de la planta, per lo que els jardiners deuen anar en conte de mantindre estos plagues de distància.[2][10][13]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Totes les parts de la planta són altament tòxiques.[21] No obstant, les majors concentracions de toxines tendixen a estar en el rizoma.[21] La toxicitat varia àmpliament depenent del método de preparació (extracte, extracte d'aigua, etc.), i el método d'aplicació.[21] A solament 1,8 grams (0,063 oz) per 1 quilogram pot causar la mort per arrítmia cardíaca.[22] La mort ha ocorregut inclús en una dosis tan baixa com 0,6 grams.[23]
Veratrum nigrum conté més de 200 d'esteroides derivat de #alcaloide, entre ells isorubijervina, jervina, pseudojervina, rubijervina, tienmuliumina, tienmuliluminina, i verazina.[21][24] L'herba provoca l'irritament de les membranes mucoses.[24] Quan s'ingerix, l'irritament de les membranes mucoses de l'estòmec i els intestins causen nàusees i bossades.[21][24] Si l'herba s'introduïx en el nas, este irritament de les mucoses causarà estornuts i tós. L'ingestió pot causar bradicàrdia ( clapit cardíac llent), l'hiperactivitat i l'hipotensió (pressió arterial baixa).[21] En altes concentracions, el contacte tòpic pot causar irritament de la pell, excés de llàgrimes dels ulls, i enrojecimiento.[25]
Els síntomes clàssics de la toxicitat de Veratrum nigrum inclouen visió borrosa, confusió, mal de cap, marejos, nàusees, dolor d'estòmec, sudoració excessiva i bossades. En els casos greus, l'arrítmia cardíaca, rampes musculars, espasmos musculars, #parestèsia (sensació de "punchar alfileres i agulles "en tot el cos), convulsions, debilitat i pèrdua del coneiximent. La mort pot seguir.
Els síntomes tòxics generalment es resolen despuix de 24 a 48 hores. [ s'administra generalment Tractament de respal per als síntomes. Perque es produïx bossades extrema, la descontaminación (per eixemple, llavat gàstric o l'ingestió de carbó activat ) és per lo general no aplicats a lo manco que l'ingestió s'haja produït dins d'una hora.[25] La atropina s'administra generalment per a contrarrestar la freqüència cardíaca baixa, i fàrmacs simpaticomiméticos i líquits administrats per a elevar la pressió arterial.[25]
L'herba és també un conegut teratógeno.[22] No obstant, no existixen senyes sobre si pot causar defectes de naiximent en sers humans.[25]
Us medicinal
[editar | editar còdic]La raïl seca de Veratrum nigrum pot baixar la pressió arterial i el ritme cardíac llent, possiblement per mig de l'estimulació del nervi vago, si es pren en menudes dosis internament.[24] S'ha utilisat per a tractar la hipertensió i la insuficiència cardíaca i per al tractament de la preeclampsia durant embaràs.[5] S'ha trobat que pot actuar com un antibiòtic i un insecticida.[24] La ciclopamina (11-deoxojervine) és un dels #alcaloide aïllats de la planta que interferix en la via de senyalisació de la via hedgehog (Hh). La ciclopamina està sent investigada com un possible tractament per a varis tipos de càncer (com el carcinoma de cèlules basals i meduloblastoma) i trastorns de la pell (com psoriasis), que resulten de l'excessiva activitat Hh.[26]
Els rizomes secs de Veratrum nigrum s'han utilisat en la herbolaria chinenca. Totes les espècies de hellebore falses es denominen colectivament "lu li" (藜蘆) en China. Li Lu s'administra internament com emético, i també s'utilisa per via tòpica per a matar els paràsits (com la tinya i la sarna) o per a detindre la picazón.[22][23] Va ser el més àmpliament utilisat per al tractament de la malaltia vascular.[5] Alguns herbolarios es varen negar a prescriure lu li internament, citant l'extrema dificultat en la preparació d'una dosis segura i eficaç.[23]
Atres usos
[editar | editar còdic]En Àsia, un extracte de l'herba es mescla en aigua en una solució de l'1 al 5 per cent, i s'utilisa en moltes zones rurals de matar puças, les seues larvas i els seus ous en els vàters.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Veratrum viride va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1044. 1753.[27]
Veratrum: nom genèric que deriva del llatí i significa "raïls obscures" i també l'antic nom de Helleborus.[28]
nigrum: epítet llatío que significa "de color negre"
- Sinonímia
- Melanthium nigrum (L.) Thunb., Melanthio: 8 (1797).
- Helonias nigra (L.) Ker Gawl., J. Sci. Arts (London) 1: 184 (1816).
- Veratrum purpureum Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 214 (1796).
- Veratrum bracteatum Batalin, Trudy Imp. S.-Peterburgsk. Bot. Sada 13: 106 (1893).
- Veratrum ussuriense (O.Lloes.) Nakai, Rep. Inst. Sci. Res. Manchoukuo 1: 335 (1937).[29][30]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Veratrum nigrum at Plants For A Future
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bonine, Black Plants: 75 Striking Choices for the Garden, 2009, p. 75.
- ↑ Lucretius Of the Nature of Things, Thomas Creech, ed., 1714, p. 363.
- ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 815.
- ↑ Altervista Flora Italiana, Veratro nero, Veratrum nigrum L. includes photos and European distribution map
- ↑ 7,0 7,1 Toogood, The Gardener's Encyclopedia of Perennials, 1988, p. 144.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Armitage, Armitage's Garden Perennials: A Color Encyclopedia, 2000, p. 269.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Raven, The Bold and Brilliant Garden, 1999, p. 59.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Hobhouse, Flower Gardens, 2001, p. 206.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Nicholson, Garrett, and Trail, The Illustrated Dictionary of Gardening, 1887, p. 143.
- ↑ Thomas, "The Complete Gardener, 1916, p. 72.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Van Dijk, Encyclopedia of Border Plants, 1999, p. 304.
- ↑ Hulme, Familiar Swiss Flowers, Figured and Described, 1908, p. 207.
- ↑ Beckett, The Concise Encyclopedia of Garden Plants, 1983, p. 418.
- ↑ Abercrombie and Mawe, Every Man His Own Gardener, 1773, p. 594.
- ↑ Curtis, General Indexes to the Plants Contained in the First Fifty-Three Volumes of the Botanical Magazine, 1828, p. 711.
- ↑ Darwin, The Correspondence of Charles Darwin, 1985, p. 299.
- ↑ Martin, Creating Contrast With Dark Plants, 2000, p. 130-131.
- ↑ «RHS Plant Selector - Veratrum nigrum». Consultat el 7 de juny de 2013.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 816.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Huang, The Pharmacology of Chinese Herbs, 1998, p. 247.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Bensky, Clavey, and Stöger, Chinese Herbal Medicine: Matèria Medica, 2004, p. 461.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Huang, The Pharmacology of Chinese Herbs, 1998, p. 246.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 817.
- ↑ Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p. 815-816.
- ↑ «Veratrum nigrum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Veratrum nigrum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 d'abril de 2010.
- ↑ «Veratrum nigrum». The Plant List. Consultat el 2 d'agost de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Veratrum nigrum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Veratrum nigrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.