Venus impúdica
.jpg){kind=link}
La Venus impúdica ("Venus inmodesta", també coneguda com Vénus de Vibraye) és la primera representació escultòrica paleolítica d'una dòna, descoberta en l'Edat Moderna. Va ser trobada per Paul Hurault, VIII marqués de Vibraye, cap a 1864 en el famós lloc arqueològic de Laugerie-Basse en la vall del riu Vézère (un dels molts jaciments importants de l'Edat de Pedra en i al voltant de la comuna d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en Dordonya, al suroest de França).
La Venus magdaleniense de Laugerie-Basse tallada en marfil de mamut no conserva el cap ni els peus, carix de braços i posseïx una obertura vaginal fortament incisiva. De Vibraye la va cridar la Venus Impúdica, en contrast en la Venus Púdica, una classe d'escultures romanes que representen a la deesa Venus cobrint la seua pubis nuet en la seua mà dreta, i les seues pits en l'atra. D'este nom es deriva el terme «figures de Venus», comunament utilisat per a este tipo d'escultures de l'Edat de Pedra.[1]
Mentres que la majoria de les demés "venus" paleolíticas tenen grans pits, panches prominents i caderes amples, esta es caracterisa per un cos prim, pancha plana, caderes discretes i casi absència de pits, lo que sembla indicar que representa a una chiqueta.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Archaeological Method and Theory.13(4)
- 250–303.doi:10.1007/s10816-006-9023-z.Consultat el 6 de nero de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus impúdica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.