Venus, Cupido i Mart (Guercino)
Venus, Cupido i Mart és un oli sobre llenç (139×161 cm) de Guercino, datat en 1633 i conservat en la Galeria Estense de Mòdena, Itàlia.
Història
L'obra va ser encarregada pel duc de Mòdena Francisco I d'Este per a adornar el seu palau de Sassuolo cap a 1632-1633, quan Guercino es trobava en la ciutat per a pintar retrats de família.[1] El pagament final del quadro es remonta al 18 de giner de 1634: el pintor va rebre el saldo de 126 escuts del guardarropa de la casa, Cessara Cavazza, mentres que no se sap res de la cantitat que va rebre com a bestreta, que provablement va ser d'uns 30 escuts.[1]
El biógraf del pintor, Carlo Cessara Malvasia, cita el quadro com el primer eixecutat en l'any 1634: «Va fer un quadro per a un cavaller de Mòdena per a regalar a eixe Serenísimo, en una Venus ensenyant a disparar a l'Amor, i un Mart».[1]
En un document escrit pel propi Guercino en novembre de 1633, dirigit a Cavazza, este es referix a un quadro que estava terminant per al duc d'Est, en l'esperança de poder terminar-ho i entregar-ho abans de Nadal d'eixe mateix any (lo que molt provablement va ocórrer, ya que el pagament del saldo del quadro es va efectuar en giner següent).[1]
Despuix d'entrar en la colecció d'Est, el quadro es registra en el palau ducal de Sassuolo, en la Cambra dels Somis, entre 1692 i 1694.[1] Francisco III d'Este la va dur llavors a Mòdena despuix de la venda de tot un bloc de la colecció que va realisar entre 1745 i 1746 en favor de l'emperador Augusto III de Sajonia, a qui es varen regalar unes 100 obres que hui s'exponen en la Gemäldegalerie de Dresde.[2]
Posteriorment, el quadro va ser furtat pels francesos entre 1796 i 1815;[1] tornat més vesprada a Itàlia, va ser dut junt en lo que quedava de la colecció Este a la Galeria Estense de Mòdena, a on permaneix en l'actualitat.
Descripció
El quadro mostra a una sensual Venus semidesnuda tombada en un llit que mira i senyala a l'espectador del quadro, apuntat simbòlicament per la flecha de l'amor que Cupido està a punt de llançar-li.[2]
Mart irromp en el lateral de l'escenari descorriendo el teló roig que decora el fondo, com si d'un teló de teatre es tractara.[2] El deu sembla molest per lo que veu, a saber, l'amor que sorgix entre l'espectador (en este cas el seu amo, Francisco I) i la deesa.[2] Venus recolza una mà sobre l'aljaba, a on està impresa un àguila, símbol de la Casa d'Este.[2]
El joc de perspectives i el diàlec entre les figures pintades i l'espectador que admira l'obra és un dels més conseguits de la pintura barroca. La figura de Mart sembla basar-se clarament en el model utilisat cinc anys abans per al quadro ya conservat en la colecció Albani i actualment en Tatton Park, en Cheshire.
No se sap en certea si la composició va ser acordada en el mecenes o si va anar lliurement concebuda per Guercino. Una carta escrita pel duc al pintor en 1641 s'inclina per esta última solució. En ella, el noble expressa el seu desig de tindre un quadro de Sant Jerónimo tan bizarro com un atre llenç que havia rebut anteriorment, molt provablement Venus, Cupido i Mart: «[...] desige que el quadro siga tan bizarro com a espiritual [...] em remet a la seua prudència per a fer una atra figura que puga representar encara millor lo bizarro».[1]
Referències
Bibliografia
- P. Bagni (1991). Denis Mahon (ed.). Giovanni Francesco Barbieri Il Guercino 1591-1666, Nuova Alfa Editoriale. ISBN 9788877792846.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus, Cupido y Marte (Guercino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.