Vents planetaris
Es denominen vents planetaris o constants als que tenen grans recorreguts sobre la superfície terrestre i que són els responsables del transport d'una enorme cantitat d'energia tèrmica en sentit dels meridianos en cada hemisferi. Els principals són: els alisios del noreste en l'hemisferi nort; els alisios del surest en l'hemisferi sur; els vents de l'oest en abdós hemisferis i els vents circumpolares entre les latitut dels círculs polars i el pol respectiu, en especial, en l'Hemisferi Sur, que és l'únic a on no existixen terres que interrompen el seu desplaçament..
Els vents planetaris succeïxen com a conseqüència del moviment de rotació terrestre. Estos vents circulen ocupant grans extensions de la superfície de la Terra, a on es caracterisen per mantindre la seua constant direcció i facilitar aixina el transport de gran cantitat d'energia calòrica.
Vents planetaris i corrents marines
A grans traces, la direcció de les principals corrents marines coincidix en la dels vents planetaris pero esta coincidència no es deu a que les corrents marines ocasionen la direcció dels vents planetaris i menys encara en sentit invers, és dir, que els vents originen la direcció de les corrents marines. Estudiant en cert detall la trayectòria d'algunes de les principals corrents marines i dels vents planetaris es pot comprovar que la direcció dels vents no dona orige a les corrents marines, sino que el moviment de rotació terrestre eixercix la seua influència tant sobre la direcció dels vents com de les corrents marines pero en efectes distints, segons el tipo de corrents de que es tracte (per eixemple, corrents fredes o càlides) o el tipo de vents planetaris de que es tracte segons la seua resposta davant el relleu, la configuració de les costes, la continentalidad d'a on procedixen, etc.
Corrent equatorial i vents alisios
Tant les corrents equatorials com els vents alisios seguixen la mateixa direcció general este a oest, especialment, en la franja d'uns 10º de latitut centrada en l'equador terrestre, que s'ha denominat en meteorologia com Zona de convergència intertropical i que correspon també, en general, a l'amplitut de la corrent equatorial (considerant a esta última com una única corrent). En abdós casos, la verdadera raó d'esta coincidència en les direccions es deu a que el seu verdader orige està en la força centrífuga del moviment de rotació terrestre: és esta força centrífuga la que determina el abombamiento equatorial del globo terrestre en les seues parts sòlida, líquida i gaseosa, abombamiento més accentuat d'acort a la menor densitat de cada una de les tres zones (litosfera, hidrosfera i atmòsfera respectivament). La visió satelital tant de les corrents marines com dels vents de l'est en la zona equatorial nos demostren que tant els alisios del Noreste (en l'Hemisferi Nort) com els alisios del Surest (en l'Hemisferi Sur), encara que poden aplegar a posar-se en contacte a nivell del sol o a molt baixa altura, mai apleguen a creuar directament l'equador de manera que lo que podríem cridar convergència intertropical dels alisios es convertix en l'altura, en una verdadera divergència, retornant cap a cada hemisferi dits vents alisios. Açò queda demostrat en les imàgens satelitales, tant dels núvols de gran extensió que cobrixen àrees d'abdós hemisferis a abdós costats de l'equador a escassa altura (verificant-se una espècie de convergència, encara que es tracte de dos núvols de distints hemisferis pero que passat un temps se separen en altura. Esta és la raó per la que, ni els huracans ni els núvols de pols o volcàniques creuen l'equador terrestre ya que la seua altura els obliga a separar-se de l'equador quan apleguen a una latitut molt baixeta
Principals vents planetaris
Els vents planetaris o constants presenten llarcs recorreguts sobre la superfície terrestre i conecten les grans franges anticiclòniques de la Terra en les zones ciclòniques de baixa pressió. Tant els ciclons com els anticiclones poden tindre dos orígens: dinàmic i tèrmic, encara que en realitat es tracta d'una combinació dels dos motius. L'orige dinàmic dels anticiclones es deu al moviment de rotació terrestre. Els vents planetaris més importants a escala mundial són els alisios des de la zona subtropical fins a la zona equatorial i els vents de l'oest, des de la zona equatorial cap a les zones templades i inclús les zones polars. L'orige tèrmic dels vents es presenta a una escala molt més reduïda en l'espai i temps.
Els alisios
- Artícul principal → Vents alisios.
Els alisios són vents constants o planetaris que bufen de les altes pressions subtropicals cap a l'equador terrestre.
En anglés reben el nom de trade winds o vents del comerç, ya que favorien el viage trasatlántico des d'Europa cap al suroest en els temps de navegació a vela. L'associació entre els vents i el comerç era tan intensa, que fins a fa unes quantes décades es dien en Espanya, tendes de ultramarinos als supermercats, que era a on es trobaven les mercaderies d'ultramar (sucre, café, bananas, cacao, etc.).
Vents de l'oest
Constituïxen la contrapartida dels alisios en el seu viage de tornada al continent europeu.
- els Rugientes Cuarentas (Roaring Forties).[1]
- els Aulladores /Furiosos Cincuentas (Howling Fifties o Furious Fifties
- els Estridents o Bramadores Sesentas (Shrieking Sixties o Screaming Sixties)
Vore també
Referències
- ↑ https://oceanservice.noaa.gov/facts/roaring-forties.html What llaure the Roaring Forties? NOAA
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vientos planetarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.