Vent relatiu

En aeronàutica, el vent relatiu és la direcció del moviment de l'atmòsfera sobre una aeronau o un perfil alar. És oposta a la direcció del moviment de l'aeronau o del perfil alar sobre l'atmòsfera. Prop de qualsevol punt de la superfície d'una aeronau o aerodino, l'aire es mou de forma paralela a la superfície; pero a una gran distància de l'aeronau, el moviment de l'aire pot representar-se per mig d'un únic vector. Este vector és el vent relatiu o el vector de velocitat de la corrent lliure.

L'àngul entre la llínea de corda d'un perfil aéreu i el vent relatiu definix l'àngul d'atac. El vent relatiu és de gran importància per als pilots, ya que si se supera l'àngul d'atac crític es produirà una entrada en pèrdua, independentment de la velocitat aerodinàmica.

En caiguda lliure

El vent relatiu també s'utilisa per a descriure el fluix d'aire relatiu a un objecte en caiguda lliure a través d'una atmòsfera, com el del cos d'una persona durant la part de caiguda lliure d'un paracaigudisme o bot BASE. En un paracaigudisme normal, el descens vertical del paracaigudiste crea un vent relatiu ascendent. La força del vent relatiu aumenta en l'aument de la velocitat de descens.

El vent relatiu és directament opost a la direcció de desplaçament.

Quan un paracaigudiste ix d'una aeronau que es mou cap a davant, com un avió, el vent relatiu emana de la direcció en la que està orientat l'avió per l'impuls inicial cap a davant (horisontal) del paracaigudiste. A mida que la resistència aerodinàmica supera gradualment este impuls cap a avant i la gravetat atrau simultàneament al paracaigudiste cap a avall, el vent relatiu s'altera proporcionalment cap a una direcció ascendent (vertical). Açò crea un arc de viage per al paracaigudiste similar a l'aigua que fluïx d'una mànega de baixa pressió sostinguda horisontalment i crea una variació en l'àngul del vent relatiu d'horisontal a vertical.

Quan s'ix d'una aeronau que es mou cap a avant (a diferència d'una aeronau que sura, com un globo o un helicòpter en modo de flotació) durant un bot normal de panza a terra, el paracaigudiste deu estovar el seu cos en la direcció de viage que és inicialment horisontal. Si el paracaigudiste continua estovant-se, la seua pancha canviarà gradualment d'inclinament fins que es trobe de pancha a terra. Esta secció del bot es coneix comunament com "el tossal".

El vent relatiu diferix del vent en meteorologia que l'objecte (per eixemple, el paracaigudiste) es mou més corrents de l'aire, en oposició a l'aire que es mou espai que l'objecte.