La vena oblicua de l'atri esquerre (vena de Marshall) és un chicotet got sanguíneu que descendix en diagonal des de la part posterior del atri esquerre i es junta en la vena cardíaca magna per a formar el sen coronario.[1] La vena és curta (2-3 cm) i es troba obliterada fins a en el 12% dels pacients.[2]

Vena oblicua de l'aurícula esquerra

Esta vena és un remanente de la vena cava superior esquerra que descendix a lo llarc de la paret lateral i inferior de l'aurícula esquerra, més específicament entre l'apèndix auricular esquerre i la vena pulmonar superior esquerra. La protuberància lateral esquerra és la contrapart endocárdica de la vena de Marshall i un objectiu durant l'ablació de fibrilació auricular. S'integra al sistema venoso cardíac entre l'unió del sen coronario i la gran vena cardíaca. Quan està permeable, es troba a 2,5 cm des de l'ostium del sen coronario. L'activitat elèctrica d'esta estructura pot ser registrada des de l'aspecte endocárdico de l'aurícula esquerra o teixit circumdant.[3]

El histologia ha determinat que existixen conexions de fibres musculars que creuen la vena per a conectar-l'en la protuberància, la paret lliure de l'aurícula esquerra, el sen coronario i la vena pulmonar superior esquerra. També s'han documentat característiques electrofisiològiques en les seues conexions que servixen com a ponts a atres estructures sense necessitat de l'aurícula esquerra. Açò permet l'inici de arrítmia per mig de macrorreentradas i inclús proveïx de conexió epicárdica entre la vena pulmonar i l'aurícula esquerra a través del sen coronario, que en moltes ocasions fa fallanc l'aïllament de les venes pulmonars. Nervis simpàtics de la cadena cervical mija i del gangli estrelat passen pel lligament de Marshall per a inervar el ventrícul esquerre. Atres fibres parasimpáticas del nervi vago inervan per mig del lligament l'aurícula esquerra, les venes pulmonars esquerres, el sen coronario i el greix posterior de l'atri esquerre. Estes fibres colinérgicas contribuïxen al perfil electrofisiológico d'esta estructura.[3]

Referències

  1. ↑ «Cor "Un mege deu conéixer primer el cor abans d'operar un": DRENAJE VENOSO DEL CORAZÓN». Cor "Un mege deu conéixer primer el cor abans d'operar un". Consultat el 2017-11-15.
  2. ↑ «Correlative Anatomy for the Electrophysiologist: Ablation for Atrial Fibrillation. Part I: Pulmonary Vein Ostia, Superior Vena Cava, Vein of Marshall».Journal of Cardiovascular Electrophysiology.21(6)
    721–730.ISSN 1540-8167.doi:10.1111/j.1540-8167.2010.01728.x.Consultat el 2020-11-20.
  3. ↑ 3,0 3,1 David Ramírez-Barrera J, Fernando Agudelo-Uribe J, Correja-Velásquez I, González-Rivera R. (2016) Fisiopatologia de la fibrilació auricular Pathophysiology of atrial fibrillation. Rev Colomb Cardiol. 23(S5):9–14.