Velasco és un llinage molt antic, d'orige espanyol. Segons l'acadèmia de la llengua vasca (Euskaltzaindia), procedix del nom godo Vigila (Vés-la), al que se li va afegir, en territoris de parla vascófona, el sufix "-sco" per a indicar fill del progenitor, de la mateixa manera que al mateix nom godo se li va afegir "-ez" en territoris de parla llatina (Vélez), per l'influència castellana o lleonesa.[1]

Escut heràldic del llinage Velasco

Història

Hi ha fabuloses històries que es conten sobre persones d'este llinage i els seus linajes, les que nos ajuden a conéixer i establir l'orige de cada u d'ells.

El llinage Velasco és un llinage d'orige patronímic, és dir, deriva del nom de pila del progenitor, i han figurat personages en este nom des del VIII, puix entre els rebels navarresos contra el vaig valdre Mutarrif en Pamplona l'any de 799, figura com a cap vascón dels sublevats algú de nom Velasco, i en juliol de 844 entre els enfrontats contra l'Emir Abd al-Rahman II en campanya de castic figura un cap navarrés de nom Belask ibn Garsiya (Velasco Garcés); en el 18 de març de 932, Velasco González (de nom Velasco i González com a llinage) junt en Fernando Gustioz, cavallers de la zona de Sales dels Infants, varen fer una donació al monasteri de Sant Cristóbal de Vallejimeno (Burgos).

En 972, va figurar l'abad Velasco (Velasco de nom, no de llinage) en Valenárica,[2] i ho fa en els documents de canvi de règim, quan Covarrubias va passar de l'eclesiàstic al comtal. En eixa ocasió, els monges varen posar com a condició que els llauros no anaren movilisats de les seues noves possessions ni traslladats a la força a atres llocs.

En ser un llinage patronímic, en un principi es varen originar molts linajes Velasco diferents i sense relació entre ells, puix molts fills d'un Velasco varen prendre el nom del pare com a llinage i ho varen heretar als seus descendents. Per esta raó, es fa impossible parlar d'una família Velasco i no és convenient mesclar l'orige del llinage en l'orige d'una família en particular que ho porte.

cal senyalar que un linaje Velasco va rebre del rei Juan II en l'any 1430 el Comtat de Haro, aixina com el Ducat de Fredes en 1492. També va rebre el linaje el Comtat de Salazar i el Marquesat de Villablanca. Com es pot observar, est és un linaje important. Posteriorment, membres de la família Velasco es varen traslladar a atres zones de la península ibèrica. cal senyalar, com a aspecte remarcable, que el llinage va estar present en diversos països d'Amèrica Llatina des dels primers anys de la conquista. L'existència, en aquells llocs, de topònims cridats Velasco demostra l'implantació del llinage des dels primers anys.

Títuls nobiliaris relacionats

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Fernando Jurat Noboa, Els Vásconez en l'Equador. 1635-1986, Colecció Amics de la Genealogia, volum 19, Quito, març de 1986. Sense ISBN.
  • Diego Urbina, Blasones d'armes i linajes d'Espanya.
  • Juan Francisco de Hita, Blasones.
  • Juan Carlos de Guerra, Estudis d'heràldica vasca.
  • Pedro Vitals, Nobiliario d'Aragó.
  • Jerónima de Vila, Nobiliario.
  • A. i A. García Carraffa, en la colaboració d'Armant de Fluvià i Escorsa de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, El solar català, valencià i balear.
  • Gutierre Tibón, Diccionari etimològic comparat dels llinages espanyols, hispanoamericans i filipins, Mèxic, 1992.
  • Félix Domenech i Roura, Nobiliari General Català.
  • Guillermo Quintana Lacaci, Armería del Palau Real de Madrit, ISBN 84-7120-120-8.
  • Ampelio Alonso de Cadenes i López, Vicente de Cadenes i Vicent i Liliana Ruiz Carrasco, Blasonario de la consanguinitat ibèrica, sèt toms, ISBN 84-0004-865-2.
  • d'Atienza i Navaixes, Juliol (1954). Nobiliario Espanyol: diccionari heràldic de llinages espanyols i de títuls nobiliarios, M. Aguilar.
  • Observacions històric-crítiques a les trovas.
  • Armería patronímica espanyola.
  • Escuts de Cantàbria.
  • Heràldica asturiana.
  • Heràldica castellana.
  • Heràldica de les comunitats autònomes i capitals de províncies.
  • Secció d'órdens militars de Santiago, Alcántara i Calatrava.
  • Mariano Madramany i Calatayut, Tractat de la noblea de la Corona de Aragon, especialment del Reyno de Valéncia..., Valéncia, 1788. Sense ISBN (òbviament).
  • Francisco de Cadenes i Dellà, "Apunts de nobiliaria i nocions de Genealogia i Heràldica", lliçons per al primer curs de l'Escola de Genealogia, Heràldica i Nobiliaria, revista Hidalguía, Madrit, 1984.
  • Joaquín González Echegaray, Santillana de la Mar a través de la seua heràldica, Fundació Santillana, ISBN 84-3068-954-0.
  • Llibre de varis linajes d'Espanya.
  • Menéndez-Pidal de Navascués, Faustino; Martinena Ruiz, Juan José ([2001?]). Lliure de armería del Regne de Navarra, Govern de Navarra. OCLC 49688973. ISBN 84-235-2166-4. Consultat el 27 de juliol de 2021.
  • Art del blasón.
  • Art heràldica.
  • Miguel Artigas, Catàlec de manuscrits de la Biblioteca Menéndez Pelayo, primera part, Santander, 1930.
  • Ciències auxiliars de la Genealogia i Heràldica.

Notes