Vasomotilidad
La sanc fluïx pels capilars cap a venes microscòpiques cridades vénulas, que duen la sanc cap a venes de calibre progressivament major que finalment tornen la sanc al cor.[1] EL fluix de sanc en els mamífers mai és continu a través dels capilars, sino que ocorre de manera intermitent apareixent i desapareixent cada pocs segons o minuts. La causa d'esta intermitencia és el fenomen conegut com vasomotilidad,[2] que no és més que la contracció intermitent de les metaarteriolas i esfínters precapilares (i, a voltes, inclús també de les arteriolas molt chicotetes).[3]
No obstant, este fluix intermitent des del cor es convertix en fluix continu a través dels capilars, perque les artèries són elàstiques.[4]
El factor més important trobat fins a la data que afecta al grau d'obertura i tancament de les metaarteriolas i dels esfínters precapilares és la cantitat d'oxigen concentrat en els teixits. Quan la velocitat d'utilisació de l'oxigen pel teixit és major, de manera que la concentració d'oxigen tisular disminuïx per baix de lo normal, s'activen els periodos intermitents del fluix sanguíneu capilar més a sovint i la duració de cada periodo del fluix és major, en lo que es permet que la sanc capilar transport majors cantitats d'oxigen (i d'atres nutrients) cap als teixits. La vasomotilitat, junt en atres factors, controla el fluix de la sagre en els teixits locals, incloent els de la microcirculaació.[2]
A pesar de que el fluix sanguíneu a través de cada capilar és intermitent, hi ha tants capilars en els teixits que la seua funció global termina per ser superada. Lliteralment existixen mils de millons de capilars individuals i cada u dels quals funciona intermitentement en resposta a les situacions locals de cada teixit.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Fox, Stuart Ira (2011). «(13) Sanc, cor i circulació», Fisiologia humana, 12a ed. edició, Mèxic D.F.: McGraw-Hill, pp. 427-430. ISBN 978-607-15-0607-8.
- ↑ 2,0 2,1 C. Guyton, Arthur; E. Hall, John (2011). Tractat de fisiologia mèdica., 12 edició, Elsevier. ISBN 978-84-8086-819-8. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ Pasley, James N. (2007). USMLE Road Map: Physiology, 2a ed. edició, Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, p. 38. ISBN 970-10-6136-5.
- ↑ Mohrman, David E.; Heller, Lois Jane (2007). «(6) El sistema vascular perifèric», Fisiologia cardiovascular, 6a ed. edició, Mèxic: McGraw-Hill, p. 113. ISBN 970-10-6119-5.
- ↑ Barret, Kim E.; Boitano, Scott; [et al.] (2010). «(32) La sanc com a decorregut circulatori i la dinàmica del fluix sanguíneu i limfàtic», Ganong's review of medical physiology., 23a edició, New York: McGraw-Hill Medical, pp. 537-551. ISBN 978-0-07-160567-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vasomotilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.