Vasili Arkhipov
| Vasili Alexandrovich Arkhipov | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Soviètica | ||
| Ocupació: | Militar. | ||
| Naiximent: | 30 de giner de 1926 | ||
| Lloc de naiximent: | Óblast de Moscou, Moscou, URSS | ||
| Defunció: | 19 d'agost de 1998 | ||
| Lloc de defunció: | Zheleznodorozhny, Óblast de Moscou, Moscou, URSS | ||
Vasili Alexandrovich Arkhipov, conegut com Vasili Arkhipov o Vasili Arjípov (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - † Zheleznodorozhny, Óblast de Moscou, 19 d'agost de 1998) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la crisis dels missils en Cuba, va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible guerra nuclear. Thomas Blanton va expressar en l'any 2002, quan era director del National Security Archive, que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».
Biografia[editar | editar còdic]
Primers anys de vida[editar | editar còdic]
Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de Moscou. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el Japó en agost de 1945, servint a bordo d'un dragamines.Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any 1947. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.
Incident K19[editar | editar còdic]
En juliol de l'any 1961, Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou submarí K-19. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana K-19: The Widowmaker.
Crisis dels missils de Cuba[editar | editar còdic]
El 27 d'octubre de 1962, durant la crisis dels missils de Cuba, un grup d'onze destructors de l'armada dels Estats Units i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de CO2. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.
Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana Marea roja.
Vida posterior[editar | editar còdic]
Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en 1975 i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en 1981 i es va retirar a mitan dels anys 80. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en l'any 1998.
En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en L'Havana el 13 d'octubre de 2002, Robert McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat.
En el llibre Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov de Aleksandr Mozgovoy, de l'any 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els estreps, pero que finalment es va calmar.