Valoració fotomètrica
Es denomina valoració fotomètrica al procediment pel qual es determina el punt final d'una titulació, utilisant les mides d'absorbancia a una llongitut d'ona fixa. Per a simplificar la tècnica, se selecciona una llongitut d'ona a on solament un dels components de la mostra, absorbixca. [1]
Tècnica
[editar | editar còdic]Per a realisar l'anàlisis quantitatiu d'una mostra i determinar el punt final, és necessari que la reacció siga completa i que es visualise la presència de color. La absorbancia del reactiu és proporcional a la concentració de la substància a analisar.
Els ions dels metals de transició, són utilisats en este procés com reactius, ya que permeten determinar espècies que presenten absorbancia. És important elegir una llongitut d'ona que presente un pico d'absorció, de manera d'obtindre mides d'absorbancia de major sensibilitat.
Durant el desenroll de la tècnica, el reactiu actiu absorbix la llum a mida que s'agrega gota a gota el reactiu valorante a la solució. Previ al punt final el valor de la absorbancia és propenc a zero, pero una volta que s'alcança (i se supera) este punt, la absorbancia aumenta en el volum.[2]
Existixen factors que influïxen en els resultats de la valoració fotomètrica. Ells són, el pH de la solució, la naturalea del solvent, temperatura i concentració d'electrolitos.[3]
Aplicacions
[editar | editar còdic]
S'utilisa per a valorar vitaminas ( A, C i D), ya que en la zona ultravioleta presenten un màxim d'absorbancia. Com les vitamines solen estar dissoltes en oli, previ a la realisació de l'anàlisis, este deu saponificarse i eliminar el residu en bencina per a evitar interferències, ocasionades per l'absorció pròpia de l'oli.
Aixina mateix, la valoració fotomètrica és amprada per a determinar la presència d'àcit ascórbico i porfirinas en mostres de sèrum i orina. En casos d'intoxicació per monòxit de carbono, la tècnica és àmpliament usada per a detectar la formació de carboxihemoglobina en sanc.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Valoracions espectrofotométricas». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2007. Consultat el 16 de juny de 2014.
- ↑ Kenneth A. Connors. (1981). “Curse d'anàlisis farmacèutic (ensaig del medicament)”. Pág. 552, Espanya: Reverté.
- ↑ Anàlisis quantitatiu per mig de medicions d'absorció
- ↑ Francisco Poggio Mesorana (1945). “Espectrofotometría aplicada a la Medicina” Real Acadèmia de Medicina. Págs. 237-240,323,415,423, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valoración fotométrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.