Valeriana tripteris
Valeriana tripteris L. és una herbàcea pertanyent a l'antiga família Valerianaceae, ara subfamília Valerianoideae.
Descripció
[editar | editar còdic]Herba vivaz a través de rizomas. Tallos floríferos de fins a 30 o 60 cm d'alt, pelosos en els nucs. Fulls basals simples, ovadas, acorazonadas, crenadas o llaugerament dentadas; les miges i les superiors dividides en 3 lòbuls o compostes de 3 hojuelas, en el lòbul terminal ovado o lanceolado. Les fulls són clarament cordiforme. Les florés són de color blanc a rosa pàlit dispostes en cims corimbiformes; corola tubular, arrematada en (3-)5 lòbuls, en el tubo de 2-4 mm de llongitut; ovari situat per baix del restant de les peces florals. Frut sec, indehiscente. La seua época de floració és de primavera a estiu.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta que preferix els llocs humits, a l'ombra en penya-segats, o entre vores rodades en els boscs montanos subalpinos d'altitut.
Distribució
[editar | editar còdic]La planta es troba en Àustria en Burgenland i Viena. En Espanya en montanyes com la Serra de Gredos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Valeriana tripteris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 32 1753.[2]
Número de cromosomas de Valeriana tripteris (Fam. Valerianaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=32[3]
Valeriana: nom genèric derivat del llatí medieval ya siga en referència als noms de Valerio (que era un nom prou comú en Roma, Publio Valerio Publícola és el nom d'un cònsul en els primers anys de la República), o a la província de Valeria, una província del imperi romà, o en la paraula valere, "per a estar sà i fort" del seu us en la medicina popular per al tractament del nerviosisme i l'histerisme.[4]
- Castellà: valeriana, valeriana trisecta.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luceño Garcés, M (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ «Valeriana tripteris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 280-289. Castroviejo, S. (1984) Anals Jard. Bot. Madrit 40(2): 457-462
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic [1] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.florealpes.com/fiche_valerianetri.php
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valeriana tripteris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.