Anar al contingut

Vaccinium myrtilloides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vaccinium myrtilloides (Vaccinium myrtilloides)

Vaccinium myrtilloides és una espècie nortamericana de nabiu els noms comuns del qual inclouen nabiu comú, nabiu de full de vellut, nabiu canadenc i nabiu agre.

Descripció

[editar | editar còdic]

Vaccinium myrtilloides és un arbust caducifolio baix i estés que creix fins a Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «ConvertirAux». d'altura.[1] A sovint s'estén per a formar menuts xares. Els tallos jóvens tenen pèls rígits, densos i erizados. Les fulls són d'1.5 a 6.5 cm de llarc, verts,[1] més pàlits per davall, en pelusses aterciopelados. Les flors són blanques, acampanadas, llarc. El frut és una menuda baya dolça de color blau lluent a blau obscur.

El seu citologia és 2n = 24.[2][3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie és comuna en gran part de Norteamérica, en informes en les dèu províncies canadenques, ademés de Nunavut i els Territoris del Noroest, aixina com en els estats del noreste i dels Grans Lagos d'Estats Units. També se sap que està present en Montana i Washington.

Ecologia

[editar | editar còdic]

V. myrtilloides creix millor en boscs oberts de coníferes en sols secs, solts i #àcit; també es troba en turberas i zones rocoses. És resistent al fòc i sol abundar despuix d'incendis forestals o tales a raudales. L'espècie es hibrida en estat selvat en V. angustifolium (el nabiu d'arbust baix).[2][3]

El frut és una font important d'aliment per a orsos negres, cérvols, menuts mamífers i aus.

Conservació

[editar | editar còdic]

L'espècie està catalogada com en perill d'extinció en els estats d'Indiana i Connecticut, catalogada com amenaçada en Iowa i Ohio, i com a sensible en l'estat de Washington.

V. myrtilloides creix i es cultiva comercialment en Canadà i Maine, principalment en parceles selvades gestionades. El seu frut comestible[1] és un dels nabius més dolços coneguts.

Etnobotánica dels natius americans

[editar | editar còdic]

Us en la cuina

[editar | editar còdic]

Els Abenaki consumixen la fruta com a part de la seua dieta tradicional. Les tribus Creu Nihithawak mengen les bayas crues, fan melada i la mengen junt en peix i bannock, i hervir o martafallen les bayas secades al sol per a fer pemmican. La Primera Nació Hesquiaht fa pastiços i conserves de les bayas. Per la seua banda els Hoh i Quileute consumixen la fruta crua, couen les bayas i les convertixen en salsa, les enlatan i les usen com a aliment d'hivern. Els Ojibwa fan us de les bayas, arreplegant-les i venent-les, menjant-les fresques, secant-les al sol i enlatándolas per al seu us futur. Els Nlaka'pamux fan pastiços en les bayas. El poble Algonquin recolecta la fruta per a menjar i vendre. Les bayas són part de la cuina tradicional Potawatomi i es mengen fresques, seques i enlatadas.

Us medicinal

[editar | editar còdic]

Les tribus Creu de Nihithawak utilisen una decocció de tallos frondosos per a provocar la menstruació i previndre l'embaràs, fer suar, disminuir el sagnat menstrual excessiu, dur sanc despuix del part i previndre aborts espontàneus. Els Potawatomi també usen la corfa de la raïl de la planta per a una dolència no especificada.

Atres usos

[editar | editar còdic]

Els Creu de Nihithawak usen les bayas per a teñir les púas de puercoespín.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Turner, Mark; Kuhlmann, {{{nom2}}} (2014). [1], 1st edició, Portland, OR: Timber Press, p. 180. ISBN 978-1-60469-263-1.
  2. 2,0 2,1 (2022).«Nuclear DNA contents and ploidy levels of North American Vaccinium species and interspecific hybrids».Scientia Horticulturae.Elsevier BV.297ISSN 0304-4238.doi:10.1016/j.scienta.2022.110955.
  3. 3,0 3,1 (1971).«Comparative Chromosome Morphology of Diploid Vaccinium Species1».Journal of the American Society for Horticultural Science.American Society for Horticultural Science.96(3)
    289–292.ISSN 0003-1062.doi:10.21273/jashs.96.3.289.