Vaccinium myrtilloides
Vaccinium myrtilloides és una espècie nortamericana de nabiu els noms comuns del qual inclouen nabiu comú, nabiu de full de vellut, nabiu canadenc i nabiu agre.
Descripció
Vaccinium myrtilloides és un arbust caducifolio baix i estés que creix fins a 50 centímetros (19.7 plg) d'altura.[1] A sovint s'estén per a formar chicotets xares. Els brots jóvens tenen pèls rígits, densos i erizados. Les fulls són d'1.5 a 6.5 cm de llarc, verts,[1] més pàlits per davall, en pelusses aterciopelados. Les flors són blanques, acampanadas, llarc. El frut és una chicoteta baya dolça de color blau lluent a blau obscur.
El seu citologia és 2n = 24.[2][3]
Distribució i hàbitat
L'espècie és comuna en gran part de Norteamérica, en informes en les dèu províncies canadenques, ademés de Nunavut i els Territoris del Noroest, aixina com en els estats del noreste i dels Grans Llacs d'Estats Units. També se sap que està present en Montana i Washington.
Ecologia
V. myrtilloides creix millor en boscs oberts de coníferes en sols secs, solts i #àcit; també es troba en turberas i zones rocoses. És resistent al fòc i sol abundar despuix d'incendis forestals o tales a raudales. L'espècie es hibrida en estat selvat en V. angustifolium (el nabiu d'arbust baix).[2][3]
El frut és una font important d'aliment per a orsos negres, cérvols, chicotets mamífers i aus.
Conservació
L'espècie està catalogada com en perill d'extinció en els estats d'Indiana i Connecticut, catalogada com amenaçada en Iowa i Ohio, i com a sensible en l'estat de Washington.
Cultiu
V. myrtilloides creix i es cultiva comercialment en Canadà i Maine, principalment en parceles selvades gestionades. El seu frut comestible[1] és un dels nabius més dolços coneguts.
Etnobotánica dels natius americans
Us en la cuina
Els Abenaki consumixen la fruta com a part de la seua dieta tradicional. Les tribus Creu Nihithawak mengen les bayas crues, fan melada i la mengen junt en peix i bannock, i hervir o martafallen les bayas secades al sol per a fer pemmican. La Primera Nació Hesquiaht fa pastiços i conserves de les bayas. Per la seua banda els Hoh i Quileute consumixen la fruta crua, couen les bayas i les convertixen en salsa, les enlatan i les usen com a aliment d'hivern. Els Ojibwa fan us de les bayas, arreplegant-les i venent-les, menjant-les fresques, secant-les al sol i enlatándolas per al seu us futur. Els Nlaka'pamux fan pastiços en les bayas. El poble Algonquin recolecta la fruta per a menjar i vendre. Les bayas són part de la cuina tradicional Potawatomi i es mengen fresques, seques i enlatadas.
Us medicinal
Les tribus Creu de Nihithawak utilisen una decocció de brots frondosos per a provocar la menstruació i previndre l'embaràs, fer suar, disminuir el sagnat menstrual excessiu, dur sanc despuix del part i previndre aborts espontàneus. Els Potawatomi també usen la corfa de la raïl de la planta per a una dolència no especificada.
Atres usos
Els Creu de Nihithawak usen les bayas per a teñir les púas de puercoespín.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Turner, Mark; Kuhlmann, {{{nom2}}} (2014). [1], 1st edició, Portland, OR: Timber Press, p. 180. ISBN 978-1-60469-263-1.
- ↑ 2,0 2,1 (2022).«Nuclear DNA contents and ploidy levels of North American Vaccinium species and interspecific hybrids».Scientia Horticulturae.Elsevier BV.297ISSN 0304-4238.doi:10.1016/j.scienta.2022.110955.
- ↑ 3,0 3,1 (1971).«Comparative Chromosome Morphology of Diploid Vaccinium Species1».Journal of the American Society for Horticultural Science.American Society for Horticultural Science.96(3)
- 289–292.ISSN 0003-1062.doi:10.21273/jashs.96.3.289.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaccinium myrtilloides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.