Vélez Club de Fútbol

El Vélez Club de Fútbol és un club de fútbol d'Espanya, de la ciutat de Vélez-Màlaga, en la Província de Màlaga. Fundat en 1922, federat per primera volta en 1928 i inscrit en la Federació Regional Sur de forma definitiva en 1941. Va debutar en categoria nacional en 1960 en ascendir a la tercera categoria del fútbol espanyol, l'antiga Tercera Divisió. Actualment no competix, despuix de ser descendit administrativament. No obstant el club no ha desaparegut i seguix inscrit en la Federació Andalusa de Futbol.

Història del Club

Encara que és pràcticament impossible datar quan es va disputar el primer partit de futbol en Vélez-Màlaga podem deduir que, com en moltes ciutats propenques, els anys 10 del passat XX marcarien l'arribada del balompié a la capital de l'Axarquía dut per jóvens estudiants de la ciutat des de les seues respectives ciutats universitàries o inclús pels treballadors de la llínea del tren que unia a la ciutat de Màlaga en la capital axárquica, inaugurat en giner de 1908 i en el que, òbviament, es treballava des de feya varis anys. No obstant el club veleño es va fundar en el nom de Societat Deportiva Vélez F.C. el 22 de setembre de 1922, jugant pocs dies despuix el seu primer partit en el que va véncer al conjunt malacitano del Plus Ultra per 4-1, despuix de mantindre una reunió "fundacional" els seus 22 promotors la vesprada anterior en el Café ABC de la ciutat veleña. Si be, com nos indica l'investigador deportiu i escut d'or del club veleño, Jesús Hurtado Navarrete, autor del llibre "Vélez 75 anys de fútbol", ya en 1921 s'anava a posar en marcha el proyecte, pero els diners reservats per a tal fi va ser donado de forma altruïsta per a sufragar aliments, medicines o roba per als soldats espanyols que lluitaven (entre ells casi un centenar de veleños) en la guerra del Rif.

Recents investigacions del propi Jesús Hurtado, han tirat més llum als orígens del fútbol veleño, i segons crònica trobada en les "notes deportives" del periòdic malagueny L'Unió Mercantil, en el citat any 1921 ya existien varis equips veleños que es medien en diferents "match" de gran rivalitat, estos eren el "Júpiter FC" i el "Iberia Balompié". Estos clubs que varen tindre molt poca vida passarien a ser els equips embrions del com va sorgir el primitiu Vélez FC.

Va ser el seu primer president i al mateix temps jugador D. Juan Barranquero Aponte. El nom inicial acabaria paulatinament perdent el prefix de "Societat Deportiva" a finals dels anys 20, posteriorment despuix de la guerra i a partir del 20 de decembre de 1940 es faria públic un Decret-Llei pel qual es devien eliminar tots els extranjerismes dels noms dels clubs espanyols, per lo que la Real Federació Espanyola de Fútbol va emetre una circular en la que ordenava als clubs l'eliminació de tot extranjerisme abans de l'1 de febrer de 1941, el Vélez Foot-Ball Club, baix el mandat de D. Fernando Vivar Marín, passaria a denominar-se Vélez Club de Fútbol. En esta nomenclatura l'equip jugaria fins a entrats els anys 50. Moment que en estar ajudat o subvencionat per l'Ajuntament i en ser un club modest i no professional, se li té que adjuntar obligatòriament una atra coletilla més, la de “Educació i Descans”. El Vélez C.F. d'Educació i Descans jugaria en diferents categories regionals (1.ª i 2.ª regionals ordinàries) durant tota la década dels 40 i 50, com es demostra en els diferents anuaris de la R.F.E.F. fins que una nova directiva encapçalada per D. José Guerra en 1959 en l'equip en Primera Categoria Regional despuix de haver ascendit la temporada anterior, opta per denominar al club (sempre en el mateix número d'inscripció i autorisació federativa) com C.D. Veleño, temporada esta en la que recupera els seus verdaders colors, camiseta blanca i pantaló blanc i obté per primera volta en la seua història, el bot a la Tercera Divisió d'Espanya despuix d'alçar-se en el títul d'1.ª Regional Ordinària.

Durant els primers anys 60 el club competix en solvència en el que era tercer escalafó del fútbol espanyol, una volta consumat el seu descens en 1964 torna a lluitar per retornar a tercera encara que no ho conseguirà fins a 1977, gràcies a la reestructuració de totes les categories del fútbol espanyol en crear-se la 2.ª Divisió B, precisament és en eixa temporada 1976-77 quan sent president de l'entitat veleña D. Juan Peláez Ruiz, es decidix recuperar l'originari nom de fundació del club, en l'autorisació federativa que novament rep, denominant-se des de llavors com Vélez Club de Fútbol. A pesar dels diferents canvis de nomenclatura és evident que es tracta del mateix club, alguna cosa que queda de manifest en tindre el mateix número d'inscripció que quan va ser federat per segona volta en 1940, sent per tant el club decà del fútbol malagueny i el sext per antiguetat dels clubs andalusos que seguixen en actiu.

Anys 1920 i 1930. Naiximent

La Societat Deportiva Vélez F.C. va competir durant els anys 20 i 30 en categories provincials no federades, prova d'això són la cantitat de programes de mà i que són de diferents trobades disputades en la capital de l'Axarquía i inclús alguns en Loja. El mateix any de la seua fundació es varen aplegar a disputar al voltant de 15 trobades amistoses, casi tots en la capital de l'Axarquía, si ben va haver alguns desplaçaments per a enfrontar-se a equips propencs (Nerja, Torre de la Mar, La Cala del Moral, Benagalbón). És en esta última localitat a on precisament s'alçaria el Vélez F.C. en el seu primer trofeu en véncer al Pedregalejo per 1-2.

Existixen prou documents en els que el conjunt veleño apareix medint-se en partits front a rivals com, Iberia Balompié, Fortuna, Sporting Club de Màlaga, Victoria Eugenia, F.C. Malacitano o el Màlaga Sport Club. En 1928 es federa l'equip per primera volta i inaugura el primer camp de joc del club, que fins a llavors disputava les seues trobades sense sèu fixa o inclús llogant la plaça de bous, es tracta del conegut popularment com "Camp del Tejar de Pichilín" ya que estava situat junt al citat tejar, en el Carrer Alberquilla, contant en un aforament aproximat de 500 espectadors, el partit inaugural ho disputen el titular veleño i el Recreatiu del Carmen de Màlaga, vencent els de la capital per 0-3. En els primers anys 30 jugaria en el Vélez F.C. u dels integrants de la mítica davantera del Sevilla F. C. els "Stukas". En concret Miguel López Torrontegui, qui alternava partits en el Sporting de Màlaga i l'equip de la capital de l'Axarquía, a on era conegut com "Bilba" pels seus orígens vascs. Un atre detall curiós és que en l'equip va jugar durant eixos anys un "futboliste" molt peculiar, es tracta d'Ana "Nita" Carmona Ruiz, coneguda popularment en el renom de "Penell" sense dubte una de les pioneres, si no la primera, dòna futbolista en Espanya.

Anys 1940 i 1950. Federació i anys difícils

En 1940 el club és federat per segona volta en la Federació Regional Sur, durant els anys 40 i 50 pansa per diferents categories tant provincials com a regionals, principalment 1.ª i 2.ª regional, debutant en esta segona categoria segons apareix reflectit en l'anuari oficial de la RFEF de l'any 1942, obtenint el seu primer títul com a campeó provincial en la temporada 1945–46 en la recordada alliniació formada pels Costera, Mateo, Zapata, Fernández, Villanueva, Reis, Pérez, Perico, Hilario, Natalio i Ortega, un onze que els aficionats veleños se sabien de memòria. Durant els primers anys 50 es produïx un fet més que important en el història del fútbol en Vélez-Màlaga com és l'inauguració el 18 de juliol de 1951 del Estadi Vivar Téllez a on el decà malagueny viurà els seus més grans gestes fins al moment, és en esta década dels 50 a on el Vélez CF d'Educació i Descans alterna la seua participació federada entre la 1.ª i la 2.ª Regionals Provincials i Andalusa, en la temporada 1958–59 conseguix ascendir a 1.ª Regional i a l'any següent, en la temporada 1959-60 l'equip veleño, dirigit magistralment des del banquet per Juan Antonio Aparicio Net com CD. Veleño conseguix l'ascens per primera volta en la seua història a categoria nacional despuix de proclamar-se campeó d'1.ª Regional Ordinària superant per un punt al Marbella.

Anys 1960. El debut en categoria nacional

Debuta oficialment en Tercera Divisió d'Espanya (Grup XI) la temporada 1960-61, en concret l'11 de setembre de 1960, front al CD Ronda i caent en la ciutat del Tajo per 2-1 conseguint el primer gol en la categoria el davanter Antonio Toré Fredes. La primera victòria es faria esperar fins a la jornada 3, en véncer en Baeza per 1-2. L'equip d'Aparicio va firmar una bona temporada de debut, conseguint en solvència la salvació en finalisar en 10.ª posició el campeonat (el grup estava integrat per 16 equips). En esta categoria es va mantindre fins a 1964 firmant bones actuacions, sobretot en les seues primeres tres temporades, sent la seua millor classificació històrica en la temporada 1961–62 quan va acabar la lliga en octava posició. En 1964 l'equip, ya sense Juan Antonio Aparicio al front descendiria de categoria sent colista encara que a tan sol un punt de la salvació. Despuix del seu descens, el conjunt veleño va aplegar a disputar la fase d'ascens en la temporada següent 1964-65, despuix de proclamar-se de nou campeó del grup I d'1.ª Regional pero quedant tercer en la liguilla d'ascens i no conseguint la tornada a categoria nacional. Seguix firmant bones actuacions en la segona mitat de la década. En 1968 es crea la Regional Preferent Andalusa, a on l'equip es mantindrà, sempre en la part alta de la taula fins al final de la década.

Anys 1970 i 1980. Tornada a Tercera Divisió

Dotze temporades es va mantindre l'equip en categoria regional, firmant bones actuacions i alcançant inclús el subcampeonat en la temporada 1974-75 pero sense conseguir l'anhelat ascens. No obstant despuix de finalisar la lliga 1976-77 en sèptima posició i per la reestructuració de les competicions per la creació de la 2.ª Divisió B, el conjunt blanc retorna a la Tercera Divisió d'Espanya en 1977, encara que realment es mantenia en la quarta categoria del fútbol espanyol i permaneixent en ella, casi sempre en classificacions en mitat de la taula en una categoria prou més competitiva que l'actual (composta solament per 6 grups), fins a la temporada 1982-83, en la que es firma una pèssima temporada finalisant colista del grup IX i vencent solament una trobada. Despuix del descens es manté durant quatre temporades en Regional Preferent, conseguint un nou i efímer ascens en 1987 ya que va tornar a descendir, encara que igual d'efímer que la seua tornada perque va tardar solament dotze mesos en recuperar la categoria nacional, ascendint en la temporada 1988-89 en acabar la lliga de Regional Preferent com a subcampeó, sent sol superat per un atre equip veí de l'Axarquía, el C.D. Nerja, en el que viurà emocionants derbis comarcals en Tercera Divisió en els primers 90.

Anys 1990. Época dorada, títul de lliga i ascens a 2.ª B

Despuix d'una temporada d'acoplament a la categoria l'equip veleño conseguix el seu primer títul de lliga en el Grup IX de la Tercera Divisió en la temporada 1991-92 sent dirigits des del banquet pel exjugador del club (i d'uns atres com Real Betis, C. D. Màlaga o Granada C. F.) José Carlos Fernández "Tello", encara que no es va conseguir l'ascens, enclavado en la liguilla en el grup D-2 qui finalment ascendiria seria l'Écija Balompié, sent el més recordat d'eixes trobades el disputat en el Vivar Téllez el 14 de juny de 1992 front al Talavera en el que els veleños s'impondrien per 2-0. Despuix d'un any alguna cosa anodí es tornaria a classificar per a la liguilla d'ascens a 2.ªB en la temporada 1993-94 en acabar la lliga com subcampeó pero de nou sense el premi de l'ascens, esta volta en el Grup D-3 junt als conjunts de Cortegana, Mèrida B i Manchec de Ciutat Real, equipe este que finalment ascendiria superant per un punt al Vélez. Pero a la tercera va la vençuda i a l'any següent, en una temporada recordada pels abultats marcadors que es varen donar en algunes trobades (13-0 al Garrucha o 10-0 al Atarfe Industrial) Gols del Vélez C.F. en la temporada 1994-95 i en la que destaca sense dubte el 8-2 al C. D. Roquetas en el que el davanter sevillà Paco Serra va ser l'autor dels 8 tants veleños, el conjunt entrenat en esta ocasió per Fernando Roses acaba la lliga en 4.ª posició i accedix de nou a la liguilla d'ascens, conseguint alcançar la meta de la 2.ª Divisió B despuix de superar a Tomelloso, Badajoz B i C.D. Pozoblanco, ascendint en la localitat cordovesa despuix d'empatar a 3 tants el 21 de juny de 1995. En aquella històrica data varen formar d'inici per a l'equip blanc Juanmi, Pablo, Mata, Ayala, Alberto, Jaime, Rafa Morales, Amaya, Treball, Chiqui i Berruezo.

Plantilla del Vélez Club de Fútbol en la temporada 1994-95 que apareix en la web del club (archiu J. Hurtado)

En la tercera categoria del fútbol espanyol es va mantindre dos anys, firmant un meritori 14.º lloc en el seu debut, en la temporada 1995-96 competint en rivals de la talla de Màlaga C. F., Càdis C. F., Real Jaén, Granada C. F., Còrdova C. F., Elig C. F. o Recreatiu de Huelva. En la segona temporada en la categoria de bronze l'equip dirigit per Fernando Roses mostra dos cares, en la jornada 20 està situat en 8.ª posició encadenant tres victòries consecutives, no obstant acaba descendint, despuix d'acabar la lliga 1996-97 en 18.ª posició completant un segon regrés desastrós en la que va estar 15 jornades sense véncer sumant solament 5 punts.

Plantilla del Vélez C.F. 2007-08 que es va classificar per al playoff d'ascens a 2.ªB (web oficial del club)

XXI. A la vora de l'abisme i el resorgir

En el regrés a Tercera Divisió se situa entre els gallitos de la competició en la temporada 1997-98, finalisant el campeonat en 4.ª posició i tornant a jugar liguilla d'ascens, pero de nou sense sòrt enclavado en el grup D-4 junt a Puertollano, C.D. Sant Fernando i Jerez dels Cavallers, qui acabaria ascendint. L'equip es va mantindre durant 5 temporades més en Tercera Divisió, en jugadors de la casa i a punt de desaparéixer, alguna cosa que no va ocórrer gràcies a que es varen fer càrrec de l'entitat els responsables de l'Escola de Fútbol Francisco Castejón, encapçalats pel Mestre D. Juan Herrera, encara que finalment s'acaba descendint a Regional Preferent en la 2002-03. Despuix de dos anys, un en Regional Preferent i ya el segon en la recent creada Primera Divisió Andalusa l'entrenador en el que el club va conseguir ser Campeó de Lliga del Grup IX de la Tercera Divisió en 1992, José Carlos Fernández "Tello", va rescatar de l'ostracisme a l'equip, firmant una gran temporada 2005-06, proclamant-se campeó de lliga i tornant-ho de nou a Tercera Divisió des de la temporada 2006-07, aplegant inclús a jugar una nova fase d'ascens a 2.ªB en la 2007-08, sent dirigit per Adrián Gonzálvez, que li va enfrontar en eliminatòria a doble partit al Club Deportiu Toledo i en la que va sucumbir en el Bote del Cavall per penaltis despuix de conseguir impondre's en l'anada per 1-0 en gol del seu capità Damián i caure pel mateix resultat en Toledo, la sòrt dels penaltis va reflectir un 5-4 per als toledans.

2010-2020. Altibaixos en Tercera Divisió

En el començ de la década el conjunt veleño va travessar dificultats evidents tant en lo deportiu com en lo institucional i econòmic. Es va desfer la plantilla que havia aplegat a jugar les eliminatòries d'ascens, va haver inclús denúncies per part d'alguns futbolistes. Finalment lo extradeportivo va quedar aparcat. La temporada 2011-12 va ser crítica en lo que a classificació es referix, en l'equip salvant-se en les últimes jornades d'un descens a 1.ª Andalusa que haguera segut mortal de necessitat. Durant eixa mateixa temporada ademés es produïx el decés de l'entrenador que va dur per primera volta al conjunt blanc a categoria nacional, Juan Antonio Aparicio. Durant el restant de la década es va mantindre la categoria sense moltes corruixes, i inclús en la 2013-14 es va aspirar de nou al playoff.

En la campanya 2019-20 el conjunt decà del fútbol malagueny va finalisar la temporada en 16.ª posició, per lo que en la campanya 2020-21 va sumar la seua temporada número 38 en el quart escalafó del fútbol espanyol (quinzena consecutiva). La nova temporada va supondre el començ d'una nova era en el Vélez C.F. en l'arribada de Magnus Phersson i Jesper Norberg, com a director general i Director de Fútbol respectivament i el exjugador d'Atlètic de Madrit o Sevilla F. C. Juan Carlos Gómez Díaz com a inquilí del banquet.

Anys 20. De nou, campeons de Lliga

Durant la temporada 2020-21 el Vélez C.F. a les órdens de Juan Carlos Gómez va realisar una sòlida campanya situant-se com a líder del seu subgrup de 3.ª divisió i conseguint en la fase final l'ascens a la nova Segona Divisió RFEF, conseguint ademés el títul de Campeó de lliga de 2020-21 despuix de 29 anys.

2024, el futur una atra volta en l'aram

En l'actualitat competix per tercera temporada consecutiva en el Grup IV de Segona Federació i despuix d'un esperançador començ de la temporada 2023-24 fins a 19 jugadors varen abandonar el club en el mercat de hivern per falta de pagament, lo que va motivar l'eixida dels dirigents suecs i l'arribada d'un nou propietari: l'argentí Pablo Sebastián Nilo en el que ha continuat la sagnia de jugadors i en el club aplegant a disputar partits sense cos tècnic i sent inclús sancionat per no contar en les suficients fiches del primer equip, la situació ha aplegat a tal punt que les penyes del club han tingut que fer-se càrrec de la gestió, recaptant diners per als jugadors que pijor ho estan passant en unes imàgens que han donat el regrés a Espanya davant la passivitat del nou propietari que ni tan sols apareixia per les instalacions del club.Fins a tal punt ha aplegat la situació que en una vanaglòria de generositat i solidaritat tant el Màlaga Club de Fútbol com les seues penyes han donado diners al Vélez per a desplaçaments i dietes, lo mateix que l'Unió Deportiva Torre de la Mar, rivals en el terreny de joc pero germans en situacions de necessitat. Uns durs moments per a una entitat centenària en un incert futur més allà del descens de categoria.La situació del Vélez CF ha aplegat fins al Màlaga Club de Fútbol , que ha realisat una campanya per a recolectar fondos.a-ajudar-a-els-jugadors-del-velez-cf-n/ situació de el Vélez CF ha aplegat fins a el Màlaga cf , que ha realisat una campanya per a recolectar fondos.

Una volta finalisada la temporada en el descens a 3ª RFEF el club veleño ha segut descendit una atra categoria per impagaments en lo que tindria que haver competit en la temporada 2024-25 en el grup 2 de Divisió de Honor Andalusa, no obstant, al no inscriure ni tècnic ni jugadors despuix del desastrós periple de Pablo Nilo com a supost president de l'entitat centenària el club va ser expulsat de la competició i en la temporada 2025-26 no es troba inscrit en cap competició encara que no ha desaparegut, ya que figura en la seua llicència federativa en la Federació Andalusa de Fútbol.

Escut

L'escut històric del Vélez C.F. és obra del magnífic pintor veleño Evaristo Guerra i data de la temporada 1960-61, any de l'estrena del club en categoria nacional. Consta de tres ralles blaves sobre fondo blanc i en el mig té una franja en color roig en el nom del club i un baló de correillos i cuiro marró. Originalment la franja de color roig era blanca. En les últimes temporades l'escut veleño ha rebut atres modificacions, en 2006 se li va afegir una banda semicircular entorn en el lema "Fundat en 1922". En motiu del 90 aniversari del club es va fer un disseny especial, efemérides que va tindre lloc el 22 de setembre de 2012, recentment i en motiu del 95 aniversari de la fundació es va realisar igualment un disseny per a commemorar-ho, que l'equip va lluir durant la temporada 2017-18. En motiu del centenari del club s'ha adoptat per part dels nous regidors un escut circular en les sigles VCF en el centre en color dorat sobre fondo blau rodejat del nom del club i l'any de fundació (1922) en blava sobre fondo blanc que, de moment, ha substituït a l'escut de 1960.