Utillage lític
El utillage lític és l'anàlisis de l'instrumental lític i òsseu per a estudiar les societats de caçadors-recolectors.[1] És un dels principals elements per a dit estudi, i ampra dos llínees de treball: la tecnologia i la tipologia.[1] L'estudi de materials arqueològics aborda abdós llínees, que gràcies a esta manera s'obté una informació completa.[1]
El següent pas que es realisa en l'indústria lítica, que succeïx des de l'obtenció de la matèria primera fins al finalisat de l'útil, és la codificació d'este útil, és dir, el seu estudi tipològic, que té per objectiu reconéixer, definir i classificar les distintes varietats d'útils dels jaciments prehistòrics.[1]
Existixen distintes tipologies que classifiquen els útils lítics, i les més conegudes són les que utilisen criteris morfològics com a eix central.[1] Els útils lítics deuen la seua conformació a la seua soport i al retoc dels seus talls, i este últim és l'operació que li dota de la seua morfologia final.[1] En el Paleolític Inferior i Mig, les tipologies morfològic-descriptives més utilisades són les de F. Vores,[2] i en el Paleolític Superior les més utilisades són les de D. Sonneville-Vores i J. Perrot.[3][4][5][6]
Introducció
L'utillage lític ha proporcionat informació sobre el tipo d'assentament de les societats: si es trobava a l'aire lliure, en coves, en abrics o en fosses en rebuigs, o si es trobava en enterraments o en depòsits miners.[7] També proporciona informació sobre la morfologia dels instruments i les activitats a la que estaven destinats.[7]
També pot facilitar a conéixer les estratègies econòmiques en atres assentaments, quin pes tenen les activitats i la seua relació en el tipo d'assentament, la seua localisació geogràfica i les àrees de captació de recursos que tenien al seu entorn.[7] Per un atre costat, el fet de treballar en útils en les sepultures individuals, ha facilitat conéixer els materials que eren seleccionats per a deixar-los com aixovar en els enterrament i si estaven vinculats al sexe o edat de l'individu.[8]
De les vores treballades a les indústries sobre lasca
L'orige dels instruments lítics la morfologia dels quals ha segut alterada es deu al Homo habilis, que habitava en el continent africà.[9] Encara que també hi ha uns atres nòduls de pedra associats al Australopithecus, no mostren cap indici del seu talla, pero sí varen poder ser amprats en una funció concreta.[9]
L'existència d'estos útils comporta l'haver alcançat un grau de desenroll fisiològic, psíquic i social.[10] El primer pas en l'elaboració d'estos útils són el disseny mental de l'artefacte, és dir, una image prèvia de lo que es vol fabricar, cóm fabricar-ho, en quina materials, etc.[10] A conseqüència d'açò, la transformació d'un nòdul requerix també un desenroll cognitiu i psicomotor.[10] Tots estos requisits es varen completar durant el procés evolutiu dels homínits a l'aparició del gènero Homo.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Muñoz Ibáñez i San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lític», p. 93.
- ↑ Vores, François (1961). Typologie du Paléolithique ancien et moyen (vol. 2) (en fr), Bordeus: Impriméries Delmas, pp. 216.
- ↑ Perrot, D.; Sonneville-Vores, Jean(juliol de 1954).«Léxique typologique du Paléolithique Supérieur. Outillage lithique: III Outils solutréens, perçoirs».Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(51): 327-335.(en fr)
- ↑ Perrot, D.; Sonneville-Vores, Jean(1955).«Léxique typologique du Paléolithique Supérieur. Outillage lithique: I Grattoirs; II Outils solutréens».Bulletin de la Societé Prehistorique Française.52(1): 76-79.(en fr)
- ↑ Perrot, D.; Sonneville-Vores, Jean(1956).«Léxique typologique du Paléolithique Supérieur. Outillage lithique: IV Burins».Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(53): 408-412.(en fr)
- ↑ Perrot, D.; Sonneville-Vores, Jean(1956).«Léxique typologique du Paléolithique Supérieur. Outillage lithique (suite et fi): V Outillage à bord abattu; VI Pièces tronquées; VII Llepes retouchées; VIII Pièces variées; IX Outillage lamellaire, pointes aziliennes».Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(53): 547-559.(en fr)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Gibaja i Mazzucco, 2015, p. 67.
- ↑ Gibaja i Mazzucco, 2015, p. 68.
- ↑ 9,0 9,1 Muñoz Ibáñez i San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lític», p. 98.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Muñoz Ibáñez i San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lític», p. 99.