Anar al contingut

Utetheisa pulchella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Utetheisa pulchella
Entomologia Britànica vol.V, ilustració de John Curtis de 1824

El nomeolvides, punteado, lacayo carmesí o clocha arlequín[1] (Utetheisa pulchella) és un lepidòpter de la família Erebidae d'àmplia difusió, pertanyent al grup de les palometes nocturnes, encara que pot vore's volar plena llum del dia.

La larva s'alimenta de plantes com les florecillas no-em-oblides (Myosotis), d'ahí el seu nom comú, també d'herbes altes com la viborera, aixina com atres herbes com les borrajas (gèneros Borago i Anchusa), parts blanes de les solanáceas i heliotropos.

Hi ha tres generacions entre abril i octubre (bon temps en l'hemisferi nort) o entre novembre i maig (bon temps en l'hemisferi sur), sent les bues, hibernantes durant els suaus hiverns en climes templats i típicament mediterràneus.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Les seues ales tenen una envergadura de 29 a 42 mm i són de color blanc, en la seua part anversa tenen un dibuix motejat en carmesí i punteado en negre. En volar, apareixen unes ales posteriors de llauger to celest i en atres varietats, en to grisáceo.

El cap té el mateix patró de coloració que les ales, sent les antenes llargues, filiformes, l'abdomen és pla i de fondo blanc.

Les orugas són barrugoses i negres en una llínea central ampla en color blanc a la que acompanyen paralelament atres dos més fines lateralment. En pèls llarcs entre cada segment, el pèl no aplega a formar vellosidad.

Els seus crisálidas són ovillos de seda simples, que solen estar adherits en el sol, generalment sobre fulls caiguts i vegetació morta, o trossos de corfa i fusta vella.

Per la seua alimentació, les orugas acumulen una gran cantitat d'alcaloide (tòxics), en conseqüència, l'arna és tòxica per contacte, sent ademés de mal sabor per als seus predadores, d'ahí, l'original coloració de les seues ales que els servixen de senyal d'advertència davant els seus enemics.

Els mascles produïxen feromones quan aplega l'época del apareamiento.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta palometa té un ampli ranc de migració, lo que fa que puga estendre's per mig món, vivint en les zones templades d'Eurasia i Australasia.

Es troba en Àfrica, Europa meridional, Àsia central i meridional, Austràlia i Canàries.[1]

És típica en prats, xares i herbars, en zones de camins i camps no roturados o en guaret, parceles abandonades i inclús parcs urbans.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada bdbc