Usuari:Rafael Herrera Jimenez/Taller
Absolutiu (náhuatl clàssic)
[editar | editar còdic]En la gramàtica del náhuatl clàssic, el terme absolutiu o sufix absolut s'ha amprat per a referir-se a diversos sufixos que presenten els substantius quan no presenten algun atre morfema flexivo o quan són el primer element d'un compost. [1][2][3][4][5][6][7]. Aixina, en la Taula 1, observe's que el sufix absolut -tl apareix en el sustantiu cihuātl 'dòna'. No obstant, quan a este sustantiu se li adherix un prefix flexivo de posseïdor (com ī- en la Taula 1), el sufix absolut -tl desapareix de cihuātl.
| Taula 1. Absolutiu en náhuatl clàssic[8][9] | ||||
|---|---|---|---|---|
| Absolutiu | Realisació | Context | Forma no posseïda | Forma posseïda |
| -tl | -tl | despuix de vocal | cihuātl 'dòna' | īcihuāuh 'la seua dòna' |
| cihuā-tl | ī-cihuā-uh | |||
| POSR.3SG-dòna-POS. SG | ||||
| -tli | despuix de consonante distinta a /l/ | oquichtli 'varó' | moquich 'el teu varó' ('el teu marit') | |
| oquich-tli | m-oquich | |||
| POSR.2SG-varó | ||||
| -li | despues de /l/ | calli 'casa' | nocal 'la meua casa' | |
| calç-li | no-calç | |||
| POSR.1SG-casa | ||||
| -in | michin 'peixcat' | īmich 'el seu peix' | ||
| mich-in | ī-mich | |||
| POSR.3SG-peixcat | ||||
És important no confondre l'us del terme absolutiu en la gramàtica del náhuatl clàssic en el cas absolutiu de les llengües ergatiu-absolutives. El náhuatl clàssic és una llengua nominatiu-acusatiu, en la qual no hi ha cas absolutiu.[10]
En el seu treball, "The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects" (1946), Whorf senyala que, en la seua forma primària, els sustantius del náhuatl presenten el sufix absolutiu [11]. D'acort en Whorf, este sufix té tres formes:
| Sufix absolutiu | Context | Eixemple |
|---|---|---|
| -λ (-tl) | a final de paraula despuix de vocal | λa·ka-λ (tlācatl) 'home' |
| -λi (-tli) | a finał de paraula despues de vocal | λakaʔ-λi (tlacahtli) 'dia' |
| -tu (-tu) / -t (-t) | a mitat de paraula | a·wewetuλan (āhuehuetitlan) 'junt als ahuehuetes' |
Whorf també menciona que la forma -λi (-tli) canvia a -li (-li) immediatament despues de -l.[13]
| kal-λi | > | kal-li | 'casa' |
Per a Whorf, els sustantius del náhuatl poden flexionarse per a dos estats: l'estat absolut (absolute) i l'estat constructo (construct). En l'estat constructo, els sustantius exhibixen flexión per al número i la persona d'un posseïdor (com en la forma posseïda dels sustantius en la Taula 1). En canvi, en l'estat absolut, el sustantiu no es flexiona per a les traces d'un posseïdor. D'acort en Whorf, els sufixos absolutius solament apareixen en l'estat absolut dels sustantius del náhuatl.[14]
Michel Launey
[editar | editar còdic]Catégories et opérations dans la grammaire nahuatl (1986)
[editar | editar còdic]En la seua tesis doctoral, Catégories et opérations dans la grammaire nahuatl (1986), Launey senyala que existixen dos sufixos absoluts: /-λ/ (-tl) i /-in/ (-in). Les realisacions d'estes morfemes s'arrepleguen en la Taula 1. Segons Launey (1986), existixen dos formes possibles per a la majoria dels sustantius del náhuatl clàssic: una forma posseïda i una forma absoluta. En la forma posseïda, el sustantiu codifica gramaticalmente una relació com un posseïdor per mig d'un prefix . En canvi, en la forma absoluta no s'establix una relació entre un posseïdor i el sustantiu (vejau Taula 1). Launey (1986) assevera que els sustantius prenen un sufix absolut sol en la seua forma absoluta.[9]
Introducció a la llengua i a la lliteratura náhuatl (1992)
[editar | editar còdic]En Introducció a la llengua i a la lliteratura náhuatl (1992), Launey sosté que existix solament un sufix absolut: -tl. El absolutiu -tl té tres realisacions, -tl, -tli i -li, la distribució de les quals es descriu en la Taula 1. Launey (1992) no considera a -in com un sufix absolut (vejau Taula 1). D'acort en este autor, en la seua forma posseïda, els sustantius del náhuatl clàssic no presenten el sufix absolut (vejau Taula 1).[2]
J. Richard Andrews
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que Whorf (1946), Andrews (2003) planteja que els sustantius del náhuatl clàssic codifiquen dos tipos d'estat, l'estat absolutiu i l'estat possessiu. Andrews (2003) senyala que, en l'estat possessiu, els sustantius codifiquen un posseïdor, mentres que, en l'estat absolutiu, no hi ha un posseïdor que es realise en el sustantiu (vejau Taula 1). Este autor menciona que, en l'estat absolutiu, els sustantius dl náhuatl clàssic prenen els sufixos de número en la Taula 3 per a expressar número singular (u) o número comú (un o més d'un). Aixina, per a Andrews (2003), els sufixos -tl i -in són marques de número gramatical.[15]
| Sufix de número | Context |
|---|---|
| -tl | despuix de vocal |
| -tli | despuix de consonante distinta a /l/ |
| -li | despues de /l/ |
| -in | |
| -Ø |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Whorf, Benjamin Llig (1946). «The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects», Linguistic structures of Native America (en anglés), Nova York: Viking Fund Publication in Anthropology, pp. 375, 381.
- ↑ 2,0 2,1 Launey, Michel (1992). Introducció a la llengua i a la lliteratura náhuatl, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic-Institut d'Investigacions Antropològiques, pp. 22-23, 26-27, 87-89.
- ↑ Andrews (2003). Introduction to Classical Nahuatl (en Inglés), Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, pp. 46, 100-101. ISBN 0-8061-3452-6.
- ↑ Wright Carr (2016). Llectura del náhuatl, Mèxic: Secretaria de Cultura/Institut Nacional de Llengües Indígenes., pp. 126-128. ISBN 978-607-8407-21-7.
- ↑ Launey, Michel (1986). Catégories et opérations dans la grammaire nahuatl (en francés), Pariu: Université de Paris IV, pp. 544-547.
- ↑ Newman, Stanley (1967). «7A. Classical Nahuatl}», (vol. 5), Austin: University of Texas Press, pp. 184, 186, 187–188.
- ↑ Campbell; Karttunen, {{{nom2}}} (1989). Foundation Course in Nahuatl Grammar. Volume 1: Text and Exercises (en anglés), Austin: Institute of Latin American Studies, pp. 14–32.
- ↑ Launey, Michel (1992). Introducció a la llengua i a la lliteratura náhuatl, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic-Institut d'Investigacions Antropològiques, pp. 22-23, 26-27, 87-89.
- ↑ 9,0 9,1 Launey, Michel (1986). Catégories et opérations dans la grammaire nahuatl (en francés), Pariu: Université de Paris IV, pp. 508–510, 544–547.
- ↑ Launey, Michel (1986). Catégories et opérations dans la grammaire nahuatl (en francés), Pariu: Université de Paris IV, pp. 87–89.
- ↑ Whorf, Benjamin Llig (1946). «The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects», Linguistic structures of Native America (en anglés), Nova York: Viking Fund Publication in Anthropology, p. 375.
- ↑ Whorf, Benjamin Llig (1946). «The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects», Linguistic structures of Native America (en anglés), Nova York: Viking Fund Publication in Anthropology, pp. 373, 375, 381.
- ↑ Whorf, Benjamin Llig (1946). «The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects», Linguistic structures of Native America (en anglés), Nova York: Viking Fund Publication in Anthropology, p. 373.
- ↑ Whorf, Benjamin Llig (1946). «The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects», Linguistic structures of Native America (en anglés), Nova York: Viking Fund Publication in Anthropology, pp. 380–382.
- ↑ Andrews (2003). Introduction to Classical Nahuatl (en anglés), Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, pp. 46, 48, 100–104. ISBN 0-8061-3452-6.
- ↑ Andrews (2003). Introduction to Classical Nahuatl (en anglés), Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, pp. 46, 100-104. ISBN 0-8061-3452-6.
Bibliografia bàsica
[editar | editar còdic]- Andrews, J. Richard (2003). Introduction to Classical Nahuatl, University of Oklahoma Press.
- Launey, Michel (1992). Introducció a la llengua i a la lliteratura náhuatl, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic-Institut d'Investigacions Antropològiques.
- Whorf, Benjamin Lee (1946). The Milpa Alta dialect of Aztec with notes on the Classical and the Tezpotlán dialects. In Linguistic structures of Native America (pp. 367-397). Viking Fund Publication in Anthropology.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Usuario:Rafael Herrera Jimenez/Taller» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.