Us de satèlits en batimetría

El us de satèlits en batimetría consistix en l'ocupació de satèlits per a realisar medicions batimétricas en aigües profundes. Es realisa per mig de l'estudi i medició del geoide.

El geoide és la superfície (d'igual potencial gravitatorio) que presenta la superfície marina en absència de vents, corrents i marees. Esta no és plana a causa de variacions en la gruixa i densitat de la corfa i mant superior, que causen destorbament en el camp gravitatorio que es manifesten en elevació i depressió del geoide.

De la mida de l'altura de la superfície marina pot obtindre's el relleu dels fondos marins, ya que una massa adicional de per eixemple 2 km d'altura, pot atraure sobre ella una cantitat extra d'aigua d'uns 2 m d'altura en uns 40 km de llarc.

La mida es porta a terme per mig de satèlits capaces de medir la seua altura sobre la superfície de la mar, per mig de l'emissió de microonas que són tornades en un increment en la llongitut d'ona proporcional a l'altura. Aixina pot conéixer-se el nivell de la mar en un marge d'error d'uns 3 cm. La chafada del fes de radar cobrix varis quilómetros de llarc, de tal manera que es compensen les irregularitats provocades per vents i corrents. Esta tècnica d'teledetección requerix conéixer de forma exacta i permanent la posició del satèlit, la qual cosa es conseguix per mig de làser i rastreig basat en l'efecte Doppler.

Els mapes obtinguts són llavors “filtrats” per a suprimir anomalies associades a variacions de densitat. D'esta manera aumenta la resolució de la topografia, encara que esta queda sempre llimitada pel gran tamany efectiu de la chafada del radar.

En aigües someras s'ampra la tècnica SAR, que ampra un radar d'imàgens en lloc d'un altímetro. Es construïxen imàgens sobre la base d'una série d'ecos rebuts. En este cas, les irregularitats del terreny es plasmen en la superfície de l'aigua gràcies a les corrents de marea.