Urolito
El terme urolito (del grec oûron, orina i lithos, pedra) fa referència als restants fòssils produïts per l'evacuació de residus líquits per dinosauris o qualsevol un atre vertebrat.
Descripció
[editar | editar còdic]Com la gran majoria dels fòssils, els urolitos descrits fins a la data han segut trobats en roques sedimentarias (principalment en areniscas), presentant una estructura cóncava que mostra delineació concèntriques cap al seu interior, cada una corresponent a les distintes capes sedimentarias que han quedat expostes per la força del fluix d'orina. La vora inferior d'esta estructura se superpon en el sediment remogut, formant un fluix gravitacional dels sediment, que deixen una morfologia irregular en forma de lletra "V".
Terminologia
[editar | editar còdic]L'expressió va ser amprada per primera volta en França, per Duvernoy en l'any 1844 per a diferenciar les secrecions líquides no urinàries produïdes per alguns grups de reptils, que es trobaven en conjunt en coprolitos. Més vesprada, Leydig va identificar, en l'any 1896 urolitos produïts per ictiosaurios en sediment del Triásico en Alemània. Posteriorment, Voigt en 1960 descriuria urolitos composts d'apatito i calcita produïts per reptils del Cretácico Superior, també en Alemània. Més recentment, en l'any 2002, Khatherine McCarville i Gale A. Bishop descobririen estes traces fòssils associades a Saurópodos en Estats Units, no obstant, no va ser fins a l'any 2004 en el que este terme seria amprat en un text científic per primera volta, de la mà de Marcelo Adorna Fernandes, Paulo Roberto de Figueiredo Souto, i Luciana Bo Dos Reis Fernandes, els qui serien els primers en realisar una investigació sobre estes formacions en la conca de Paraná, Brasil.
Interés Paleontológico
[editar | editar còdic]En el seu treball de 2004, Fernandes va observar que la morfologia característica dels urolitos, és molt similar a les impressions deixades en el sol per les esturços modernes despuix de defecar, la qual cosa ha fet sorgir entre la comunitat científica el dubte de si els dinosauris no avianos excretaban els residus líquits (orina), i sòlits (heces) junts, com ho fan la majoria de les aus, o si orinaven i defecaban de forma separada, com els esturços, expulsant en primer lloc una chorrada d'orina que explicaria la formació de urolitos i, immediatament despuix, les heces.
No obstant, conéixer com defecaban els dinosauris encara requerix de més investigació, i els urolitos són un restant fòssil d'extrema rarea, havent-se reportat molt pocs eixemplars en tot lo món.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Urolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.