Uróboro

Uróboro o uroboro. En l'iconografia alquímica, el color vert s'associa en el principi, mentres que el roig simbolisa la consumación de l'objectiu del opus magnum (la gran obra).

El uróboro (també ouroboro o uroboro) (del grec οὐροβoρος [ὄφις], '[serp] que es menja la coa', a la seua volta de οὐρά, 'coa', i βόρος, 'que menja') és un antic símbol que mostra a una serp o dragó engolint la seua pròpia coa i formant un círcul en el seu cos. El uróboro va entrar en la tradició occidental per mig de l'iconografia de l'Antic Egipte i la tradició màgica grega. Va ser adoptat com a símbol en el gnosticismo i el hermetisme i, de manera més notable, en l'alquímia.

El uróboro simbolisa el cicle etern de les coses, també l'esforç etern, la lluita eterna o be l'esforç inútil, ya que el cicle torna a començar a pesar de les accions per a impedir-ho. Expressa també l'unitat de totes les coses, materials i espirituals, que mai desapareixen sino que canvien perpètuament en un cicle de destrucció i re-creació.

En el XIX, una visió del uróboro li va donar al químic alemà August Kekulé von Stradonitz l'idea d'àtoms de carbono enllaçats formant l'anell de benceno.

Generalitats

Xilografia d'un uróboro de Lucas Jennis inclosa en el llibre de Lambspring.

El uróboro és un concepte amprat en diverses cultures a lo llarc dels últims tres mil anys a lo manco. Engloba varis conceptes similars i uns atres que no estan relacionats i han segut assimilats recentment pel cine i la televisió. Generalment un dragó representat en la seua coa en la boca, devorant-se a sí mateixa. Representa la naturalea cíclica de les coses, l'eterna tornada i atres conceptes percebuts com a cicles que comencen de nou en quant conclouen (vore el mit de Sísifo). En un sentit més general simbolisa el temps i la continuïtat de la vida. S'usa com a representació del renàixer de les coses que mai desapareixen, que solament canvien eternament.

• En un principi el seu us més antic estava en l'emblemàtica serp del Antic Egipte i l'Antiga Grècia. Els uróboros es remonten als jeroglífics trobats en la cambra del sarcòfec de la piràmide de Unis, en el 2300 a. C. El símbol tradicional consistix en un dragó o una serp que es mossega la coa i crea un círcul sense fi.
• Igualment es pot trobar un mit similar en la mitologia nòrdica. En esta mitologia, la serp Jörmundgander va aplegar a créixer tant que va poder rodejar el món i capturar-se la seua pròpia coa en les dents. Este mit va ser divulgat més àmpliament per la lliteratura de entreguerras de el XX. El desig per la consecució del saber amagat, aplegar a encarar les forces elementals de la naturalea, temibles i monstruosas, pero que finalment conduïxen cap a la debilitat i la culpa.

• El uróboro representa la personificació de fenomens naturals com el sol, les ones de la mar, etc., que pugen fins a certa altura i cauen després bruscament, per a tornar a escomençar. Açò es relaciona en el mit solar de Sísifo i Heli, el deu del sol que ix cada matí i despuix s'afona baix l'horisó. Sísifo va ser obligat a espentar una pedra enorme costera dalt per una ala empinada, pero ans que alcançara el cim del tossal, la pedra rodava de nou cap a avall, i Sísifo tenia que tornar a escomençar des del principi.

• En el hinduismo es troba una serp similar anomenada Shesha, la qual es troba surant enroscada sobre l'oceà universal, junt a Vishnú. Shesha existix des de la creació de l'univers en el hinduismo, i permaneix viva quan tot l'univers es destruïx al final de cada Kalpa. Ademés, es conta que els devas i els asuras varen tirar del cap i coa de Shesha per a fer girar el mont Manara i aixina batre l'oceà de llet.

En l'alquímia

Ilustració alquímica primerenca de uróboros en les paraules ἓν τὸ πᾶν ("El Tot és Un") de l'obra de Cleopatra l'Alquimista en MS Marciana gr. Z. 299. (X)

En la pràctica de l'alquímia, expressa l'unitat de totes les coses, els materials i les espirituals, que mai desapareixen, sino que canvien de forma en un cicle etern de destrucció i nova creació, de la mateixa manera que representa la infinitud. El text més antic a on apareix és en la Chrysopoeia «fabricació de l'or», un tractat alquímico de el II, escrit en Aleixandria per Cleopatra l'Alquimista. Mostra l'inscripció grega εν το παν, hen to pa, «tot és un», i apareix mitat blanc, mitat negre, en lo que mostra la dualitat present en tot. En algunes representacions l'animal es mostra en una mitat clara i una atra obscura, lo que fa recordar la dicotomia d'atres símbols similars com el yin i yang. En l'alquímia, el uróboro simbolisa la naturalea circular de l'obra de l'alquimiste que unix els oposts: lo conscient i lo inconscient. També és un símbol de purificació, que representa els cicles eterns de vida i mort. A partir de l'alquímia, la maçoneria i moltes atres escoles filosòfiques i simbòliques han utilisat i estudiat el uróboro.