Anar al contingut

Unus mundus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Unus mundus (en llatí un món, o un sol món) és un terme que es referix al concepte d'una realitat subjacent unificada a partir de la qual tot emergix i a la qual tot retorna.

Va ser popularisat en el XX pel psiquiatra suís Carl Gustav Jung, encara que el terme es remonta a escolàstics com Juan Duns Scoto[1] i va ser repres/représ en el XVI per Gerhard Dorn, un estudiant del famós alquimista Paracelso.

Jung i Pauli

[editar | editar còdic]
Model del Unus mundus d'acort a C. G. Jung.

Jung, conjuntament en el físic Wolfgang Pauli, va explorar la possibilitat de que els seus conceptes d'arquetip i sincronicidad estigueren relacionats en el unus mundus; l'arquetip seria una expressió del unus mundus, mentres que la sincronicidad, o coincidència significativa, seria possible pel fet de que abdós, l'observador i l'acontenyiment concurrent, es deriven en última instància de la mateixa font, el unus mundus.

Jung sempre va anar en conte, no obstant, d'emfatisar la naturalea tentativa i provisional de tals exploracions en una idea unitària de la realitat.[2]

Per a Jung,

Mentres que el concepte unus mundus és una especulació metafísica, lo inconscient pot ser experimentat en les seues manifestacions de manera a lo manco indirecta.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. C. G. Jung, L'home i els seus símbols (1978), p. 402.
  2. Jung, p. 384-5.
  3. Jung, Carl Gustav. Obra completa volum I4. Mysterium Coniunctionis. Pàgines 444-448, II §§ 325-329. Madrit: Editorial Trotta, 2002. ISBN 9788481645132