Unió de tubos de plom
_(14741662196).jpg){kind=link}
La unió de tubos de plom o unió neta és un tipo de soldadura blana utilisat per a unir canonades de plom, generalment pels fontaners.
Processe
[editar | editar còdic]La característica definitoria d'una unió neta és que el procés de soldadura implica treballar mecánicamente o "netejar" l'unió. Ademés de calfar la soldadura i aplicar-la en l'unió, se li dona forma manualment, fregant-la en una ferramenta no metàlica per a formar una forma exterior en una superfície plana. Es basa en l'us d'una soldadura de plom i estany en un ampli ranc eutéctico. Es tracta d'una aleació en una composició que, quan es calfa i es fon, presenta un ampli ranc en el que no és ni completament sòlida ni completament líquida, sino que és una mescla en equilibri de sòlit i líquit simultàneament. La textura "pastosa" resultant i la fluïdea mecànica permeten que la junta es puga molejar per a donar-li forma.[1]
El grau de soldadura utilisat per a soldar tubos de plom és la soldadura de fontaner (80 % plom / 20 % estany). Encara que es considera que esta és una soldadura d'alt punt de fusió entre les soldadures de plom i estany, el solidus és relativament constant per a totes estes soldadures i és el liquidus el que puja des del punt eutéctico en Sn 63% / Pb 37%..
Tècnica
[editar | editar còdic]
Per a les canonades, primer es dona forma a les dos parts per a que encaixen perfectament. Com el plom és un metal dúctil, açò es feya fàcilment a mà utilisant una varietat de malls i malls molejats. També es podien utilisar cons de fusta per a estirar el diàmetro d'un tubo de modo que un atre de tamany nominalmente igual poguera cabre dins d'ell. Després es netejava el metal raspant la superfície i protegint-ho despuix en un fundente de séu.[2]
Les àrees que no devien rebre fundente es pintaven en pasta de plomero, que era una mescla de negre de fum i pegament; o farina, sal, sucre i aigua. El plom no s'adheriria i la pasta de plomero es llavava més tart. S'aplicava calor en un soplete i quan l'unió estava calenta, s'aplicava l'extrem d'una barra de soldadura i es deixava fondre sobre l'unió.[2]
Una volta fosa, la soldadura adquirix un comportament “pastoso” per les seues propietats eutécticas i pot treballar-se durant cert temps abans d'endurir-se. La modelació es feya en un péntol de « molesquín » , una almohadilla de tela de cotó resistent a la calor coberta en séu [2] o be en un pal de fusta, també engrasado en séu.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Plomería
[editar | editar còdic]
L'unió de plomero es va utilisar durant sigles per a instalar canonades d'aigua o també de gas, podent-se vore unions similars en les canonades romanes. Com la tècnica d'unió neta permetia una gran flexibilitat "in situ" per a l'estil i les dimensions del treball realisat, açò significava que els plomeros necessitaven poques peces ademés de les canonades, tires de plom i soldadura. Les unions grans i complexes podien ser realisades únicament en l'habilitat de l'artesà. En el desenroll de la plomería de coure, es varen necessitar molts tipos i tamanys diferents d'accessoris de plomería prefabricar en tallers especialisats, que es ensamblan en el lloc d'us.[3]
En els últims anys de l'implantació de canonades de plom, es va reconéixer que els efectes de les canonades de plom sobre la salut eren un problema per a l'aigua potable, especialment en zones en aigua blana. Es varen utilisar tubos de plom revestits d'estany, soldats sobre una fina junta de latón. Estos necessitaven conte especial en netejar l'unió, per a no sobrecalentarlos i derretir la capa d'estany.[3]
Les unions de tubos de coure en plom es poden fer fregant el plom sobre la canonada de coure, com si fora una unió de plom en plom. No obstant, la barra de soldadura Pb80Sn20 utilisada humix poc el coure, per lo que deu estañarse primer, utilisant una soldadura més rica en estany i un fundente actiu.Plantilla:Sfnp
Cables subterràneus
[editar | editar còdic]També es varen utilisar cables revestits de plom per a cables telefònics, ya que la coberta exterior de plom durava una volta enterrada en sol humit. L'unió de dits cables també podia requerir unions netes. Una unió típica d'este tipo implicaria una unió o unió en T entre cables, en els parells de coure en l'interior units per mig de soldadura fina i aïllament, i després tota l'unió envolta en una làmina de plom i soldada. Este tipo d'unions varen continuar fins a la década de 1960 quan es varen escomençar a utilisar cables revestits de polietileno.
L'unió neta de plomero se seguirà utilisant mentres hi haja canonades de plom en servici. Encara que hui en dia les canonades de plom són poc freqüents, per raons de salut, L'unió neta seguix sent el modo habitual de conectar-les. Encara que lo més comú és fer una unió acurtant el cable vell i instalant una nova canonada de coure o plàstic més allà de l'unió. Hui en dia, estes unions solen realisar-se en una unió mecànica patentada, sagellant-se el plom bla per mig d'un anell de compressió mecànica.
Carrosseria d'automòvils
[editar | editar còdic]Una tècnica més antiga per a reblir les carrosseries dels automòvils, abans de l'era del plàstic, era l'us de soldadura per a carrosseria.[4] Es tractava d'una tècnica de neteja a pur de plom per a reblir buits i punts baixos en la carrosseria d'acer, aplicant soldadura en una tècnica de neteja similar i una paleta de fusta. La soldadura utilisada tenia un contingut d'estany encara menor, al voltant del 10%.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1921) Solder (vol. IV – Rain Water to Wire Ropes), Spon, pp. 188–192.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dibble, Samuel Edward (2008-05-01). «The Project Gutenberg eBook of Elements of Plumbing, by Samuel Edward Dibble».
- ↑ 3,0 3,1 (1946) «4: Bending, Jointing and Fixing Pipes», Tinning and Wiping, Odhams Press, pp. 92–99.
- ↑ «Key Properties of Solder Wires and Applications of Solder Wires» (en en-us).
- ↑ (1970).«Trends in the use of tin».National Academies.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión de tubos de plomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.