Contaminació per plàstic
La contaminació per plàstic o polució per plàstic és l'acumulació de productes de plàstic en el mig ambient que produïx efectes adversos sobre la vida selvada, el hàbitat o els humans.[1]
La contaminació per plàstic té numerosos impactes negatius sobre els ecosistemes terrestres i aquàtics, la flora, la fauna i la salut humana. Anualment, la contaminació per plàstic danya a més d'un milló d'espècies marines, incloent més de cent mil tortugues i mamífers marins.[2]
Segons un informe d'OCDE de 2022, la producció mundial de plàstic s'ha cuadruplicado en els últims 30 anys i els residus generats per este material s'han duplicat àmpliament entre 2000 i 2019, passant de 234 millons de tonellades (Mt) en 2000 a 460 Mt en 2019.[3]
Ademés de les abocades, la producció, l'us i l'eliminació de plàstics és també un dels principals contribuidores a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul. En l'evolució actual, s'estima que podrien representar el 19 % del presupost global total de carbono per a 2040.[4]
L'importància i extensió de la contaminació per plàstic esta correlacionada en el baix cost i durabilitat del plàstic, lo que conduïx a que les companyies manufactureras ho preferixquen per sobre atres materials per a la fabricació de diferents objectes.[5] En determinades regions s'han implementat plans per a intentar reduir el consum de plàstic i promoure el reciclat de plàstic.
Efectes sobre el mig ambient
[editar | editar còdic]Terra
[editar | editar còdic]Els plàstics clorados poden lliberar químics amoladors al sol, que després poden filtrar cap al aigua subterrànea o atres fonts d'aigües en els voltants.[6] Això pot causar sérios danys en les espècies que consumixen l'aigua.
Les zones abocadors o farcidures de fem permanentment almagasenen grans cantitats de numerosos tipos de plàstics. En estes farcidures, existixen numerosos microorganismes que acceleren la biodegradación dels plàstics. Pel que fa a plàstics biodegradables, en anar-se descomponent, es llibera metà, el qual és un poderós gas d'efecte hivernàcul que contribuïx de manera significativa al calfament global.[7] Algunes farcidures han començat a instalar dispositius per a capturar el metà i utilisar-ho per a produir energia, pero molts encara no han incorporat esta tecnologia. La lliberació de metà no solament ocorre en les farcidures, els plàstics biodegradables també es degraden si es deixen sobre el terreny, en el cas del qual la degradació tarda més temps en produir-se.
Oceà
[editar | editar còdic]Els nurdles són pellets de plàstic (un tipo de microplástico) que són comercialisats d'esta manera a sovint en bucs de càrrega, per a ser utilisats en la fabricació de productes plàstics.[8] Una cantitat significativa és bolcada en els oceans, i s'ha estimat que a nivell global, aproximadament el 10 % del fem de les plages són nurdles.[8] Per lo general els plàstics tarden un any en degradar-se en els oceans, pero no per complet, i en este procés certs elements químics tòxics tals com bisfenol A i poliestireno poden ser lliberats per determinats plàstics cap a les aigües.[9] Els trossos de poliestireno i nurdles són els tipos més comuns de contaminació per plàstic en els oceans, i junt en les bosses plàstiques i els receptàculs de menjar constituïxen la major part del fem dels oceans.[10]
En 2012, s'estimava que hi havia unes 165 millons de tonellades de fem en els oceans.[9] El plàstic és el principal component de les anomenades illes o taques de fem com la gran taca de fem en el Pacífic, una de les cinc actualment detectades.[11]
Efectes sobre els animals marins
[editar | editar còdic]La contaminació per plàstic pot potencialment enverinar als animals, lo que pot afectar de manera negativa el suministrament d'aliments del ser humà.[12][13] La contaminació per plàstic és altament amoladora per als grans mamífers marins.[14] S'ha determinat que algunes espècies marines, tals com les tortugues de mar, contenen grans cantitats de plàstics en el seu estòmec.[12] Per lo general en estos casos l'animal mor de fam, perque el plàstic bloqueja l'aparat digestiu.[12] A voltes els mamífers marins queden enredrats en productes plàstics tals com a rets de peixca, lo que els pot aplegar a danyar o inclusivament produir-los la mort.[12]
Els plàstics grans (macroplásticos), com les bosses de plàstic, els envasos buits, entre uns atres, bloquegen els tractos digestius dels animals grans i poden causar-los inanició per la restricció del moviment de l'aliment o poden omplir-los l'estòmec, lo que els confon i evita que s'alimenten.[15] Per un atre costat, els microplásticos danyen la vida marina de menor tamany. Per eixemple, els péntols de plàstic pelágicos en el centre dels girs oceànics superen la cantitat de plàncton viu, i entren en la cadena alimentícia i alcancen tots els nivells de la vida marina.[16]
Un estudi de 1994 del llit marí usant rets d'arrastre en el Noroest del Mediterràneu al voltant de les costes d'Espanya, França i Itàlia, va reportar concentracions miges de rebujos d'1,935 unitats per quilómetro quadrat. Els rebujos plàstics varen conformar el 77%, dels quals el 93% varen ser bosses plàstiques.[15]
Existixen registres que indiquen que més de 260 espècies, inclosos invertebrats, han ingerit plàstic o han quedat enredrats en elements de plàstic. Quan un animal s'enredra, els seus moviments es veuen sériament llimitats, per lo que li és sumament difícil procurar-se el seu aliment. En quedar enredrats per lo general moren de fam o de corts profunts i úlceres.[17] S'ha estimat que més de 400 000 mamífers marins moren cada any a causa de la contaminació per plàstic dels oceans.[12] En el 2004, es va estimar que les gavines de mar en el mar del Nort en promig tenien en els seus estòmecs trenta trossos de plàstic.[18]
Aire
[editar | editar còdic]Un estudi en la revista Nature Communications va revelar que les partícules microplásticas estan presents en l'atmòsfera marina, tant de fonts terrestres com a marines. Investigadors alemans i noruecs varen analisar mostres d'aire a lo llarc de la costa noruega i l'Àrtic per a identificar i quantificar tipos de plàstics. Varen trobar partícules de polièster, tereftalato d'polietileno, policarbonat de polipropileno i poliestireno. Les partícules de desgast de neumàtics també són una font important. Les concentracions detectades varen aplegar fins a 37,5 nanogramos per metro cúbic d'aire.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Plastic pollution». Encyclopaedia Britannica. Consultat el 1 d'agost de 2013.
- ↑ «A Ban on Plastic Bags Will Save the Lives of Califòrnia's Endangered Leatherback Siga Turtles». Siga Turtle Restoration Project (2010). Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2010.
- ↑ «El reciclage del plàstic, una assignatura pendent a nivell global» (en és). National Geographic Espanya. Consultat el 2025-05-19.
- ↑ «Plàstics i canvi climàtic: ¿una relació saludable? - United Nations Development Programme | UNDP» (en en). Exposure. Consultat el 2024-11-25.
- ↑ Hester, Ronald E.; Harrison, R. M. (editors) (2011). Marine Pollution and Human Health. Royal Society of Chemistry. pp. 84-85. ISBN 1-84973-240-X
- ↑ Aggarwal,Poonam; (et al.) Interactive Environmental Educatiaon Book VIII. Pitambar Publishing. p. 86. ISBN 81-209-1373-6
- ↑ Biello, David. «Llaure Biodegradeable Plastics Doing More Harm Than Good?». Scientific American. Consultat el 1 d'agost de 2013.
- ↑ 8,0 8,1 Knight 2012, p. 11.
- ↑ 9,0 9,1 Knight 2012, p. 12.
- ↑ Knight 2012, p. 13.
- ↑ «on-estan-i-com-es-varen originar/ Quins són les 5 “illes de fem” que existixen en la Terra, on estan i cóm es varen originar» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-05-18.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Daniel D. Chiras (2004). Environmental Science: Creating a Sustainable Future. Jones & Bartlett Learning. pp. 517-518. ISBN 0-7637-3569-8
- ↑ Knight 2012, p. 5.
- ↑ Karleskint, George; (et al.) (2009).Introduction to Marine Biology. Cengage Learning. p. 536. ISBN 0-495-56197-5
- ↑ 15,0 15,1 «Marine Litter: An analytical overview» (PDF). United Nations Environment Programme (2005). Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2007. Consultat el 1 d'agost de 2008.
- ↑ C.J. Moore et al., 2001. A Comparison of Plastic and Plankton in the North Pacific Central Gyre. Marine Pollution Bulletin 42(12): 1297‐1300
- ↑ Derraik, 2002
- ↑ Hill, Marquita K. (1997). Understanding Environmental Pollution. Cambridge University Press. p. 257. ISBN 1-139-48640-3
- ↑ Nature Communications.14(1)
- 3707.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-023-39340-5.Consultat el 2023-08-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contaminación por plástico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.