Ultra Q

Ultra Q () és una série televisiva japonesa de 1966 en el gènero del tokusatsu kaijū creada per Eiji Tsuburaya, emesa per primera volta en el canal Tòquio Broadcasting System (TBS) el 2 de giner de 1966 i que va finalisar en el seu episodi número 28 el 14 de decembre de 1967. Esta série constituïx la primera iteración de la longeva franquícia de Ultraman de Tsuburaya Productions, el personage de la qual epónimo seria introduït en la série subsegüent i més popular, Ultraman (1966).
Ultra Q pot descriure's com una série kaijū de Tōhō de mija hora. El productor eixecutiu Eiji Tsuburaya volia que esta série s'assemblara més a les séries de televisió nortamericanes The Twilight Zone i The Outer Limits, centrada en una varietat de històries estranyes i inusuals. Despuix d'una enquesta, el canal TBS va convéncer a Tsuburaya Productions per a que incloguera més mònstruos jagants, ya que els chiquets mostraven un gran interés per ells, en tant Godzilla i Gamera eren la sensació en aquella época. Alguns comentaristes han descrit un «boom del kaiju» que va començar despuix de l'èxit de Ultra Q.[1] De manera similar a la série nortamericana The X-Files, Ultra Q incloïa personages recurrents que investigaven estranys fenomens sobrenaturals, incloent mònstruos jagants, extraterrestres, fantasmes i atres amenaces.
El títul original d'este proyecte era Unbalance, i posteriorment se li va canviar el nom a Ultra Q, principalment per la popularitat de la paraula «Ultra», gràcies al seu us per part de l'equip olímpic masculí de gimnàsia de Japó guanyador de la medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964. Estos gimnastas parlaven d'una estratègia cridada «Ultra C» per a fer-se en la presea dorada, referint-se a aspirar a nivells d'eixecució més allà dels de dificultat C, açò és «extraordinaris», i la frase es va fer popular despuix d'una entrevista de Tadao Uesako a un periòdic nacional.[2] La «Q» en el nom prové de l'anglés «Question» (lit. «Pregunta») i també està relacionada en una atra exitosa série de la TBS, Obake no Q-tarō, una série animada basada en el mànega homònim de Fujiko Fujio.[1] La série va començar a produir-se en 1964, en la seua estrena prevista per a giner de 1966. Per a eixe moment, va ser la série de televisió més costosa jamai produïda en Japó.
Personages
- Jun Manjome (; interpretat per Kenji Sahara): Aviador en el Servici Aéreu de Hoshikawa Air Service i escritor aficionat de ciència ficció.
- Yuriko Edogawa (; interpretada per Hiroko Sakurai): Reportera de periòdic.
- Ippei Togawa (; interpretat per Yasuhiko Saijou): Companyer de Jun en Hoshikawa.
- Professor Ichinotani (; interpretat per Ureo Egawa): científic de fama mundial i ocasional colaborador de Jun, Yuriko i Ippei en moments de crisis.
- Editor Seki (; interpretat per Yoshifumi Tajima): Cap de Yuriko i editor del periòdic.
Mònstruos
Per la seua estatura com a cineasta i a la seua estreta relació en Tōhō (eren inversors i membres de la junta directiva de Tsuburaya Productions),[1] Eiji Tsuburaya va rebre l'orde de part del seu equip de prendre lo que necessitaren de l'almagasén de utilería, a on s'almagasenaven els diversos accessoris de les seues películes, per a usar-los en la série. L'enorme accessori de Mana es va usar per al dragó Kairyu (mentres que el cap es va usar com la part davantera d'un barco vikingo que va aparéixer en l'episodi 12), aixina com l'accessori Oodako de Frankenstein vs. Baragon es va convertir en Suar, mentres que el trage Maguma de Gorath va ser reutilisat com Todola. Atres trages i accessoris varen ser restaurats per a usar-se en alguns dels mònstruos, com en el cas de Godzilla per a Gomess, King Kong para Goro, Baragon per a Pagaments, i un chicotet accessori mecànic de Rodan va ser desmontat i reconstruït per als mònstruos pardal Litra i Largeus, respectivament.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ragone, August (2007, 2014) Eiji Tsuburaya: Master of Monsters Sant Francisco, CA: Chronicle Books. ISBN 978-0-8118-6078-9
- ↑ «Ultra-C» (en en-us). The Olympians (2016-07-18). Consultat el 2026-01-21.
Bibliografia
- The Q-Files, Complete Ultra Q Episode Guide by Jim Cirronella & Kevin Grays, Originally published in Kaiju-Fan #4 (November 1996) [1].
- Great Encyclopedia of Ultra Monsters (orig.: ウルトラ怪獣大全集), Domdom (1995), ISBN 978-4-09-101411-5
- Baix Crazy Japanese Toys!, by Jimbo Matison, Chronicle Books (2003), ISBN 978-0-8118-3529-9
- The Ultra Bizarre World of Ultra Q (Parts 1–3) by Mike Bianco. Originally published in G-Fan #62-64, May 2003-December 2003.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultra Q» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.