Anar al contingut

Ulmus alata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ulmus alata 071007c.jpg
Ulmus alata (Ulmus alata)

Ulmus alata és una espècie d'arbre caducifolio de tamany menut a mig, endèmic del sur i centre-sur dels Estats Units que pertany a la família de les ulmáceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

En les altures cenagosas del Mississipi i el seu delta pot alcançar els 27 m d'altura, encara que el diàmetro en el tronc rarament supera els 60 cm. La forma de la copa és variable, de piramidal a redonejada. Es reconeix fàcilment per un parell d'ales acorchadas molt àmplies i fines que es formen a lo llarc de les branques secundàries despuix d'un parell d'anys. Els fulls són menuts, < 6,5 cm de llarc i < 2.0 cm d'ample, oblongo-lanceoladas a estretament elíptiques, primes en la seua textura i suaus pel fes. Les flors apétalas perfectes polinizadas pel vent naixen sobre llarcs pedicels en març i abril, ans que apareguen els fulls. Les sàmares rojoses són relativament menudes, < 8 mm de llarc, estretament elíptiques en dos llarcs estigmes curvats en la punta, i usualment es dispersen a finals d'abril.[1][2]

Com el restant d'oms, l'espècie és molt susceptible a la grafiosis i la malaltia anomenada en anglés Elm Yellows.[2].

Ulmus alata és insignificant comercialment, la seua dura fusta es considera no millor que la d'atres oms americans, i d'un us llimitat pel tamany normalment menut dels oms. No obstant, per la seua resistència a astillarse, s'usa per a fer pals d'hockey d'alta calitat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ulmus alata va ser descrit per Andre Michaux i publicat en Flora Boreali-Americana 1: 173. 1803.[3]

Etimologia

Ulmus: nom genèric que és el nom clàssic grec per a l'om.[4]

alata: epítet llatío que significa "alada"[5]

Sinonímia
  • Ulmus americana var. alata (Michx.) Spach[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Elwes, H. J. & Henry, A. (1913). The Trees of Great Britain & Ireland. Vol. VII. pp 1848-1929. Private publication. [1]
  2. Schnelle, M. (1999). Field Notes: Ulmus alata. American Nurseryman, pág. 1998, 1.º de març de 1999. pág. 98. Chicago
  3. «Ulmus alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de maig de 2015.
  4. En Nom Botànics
  5. En Epítets Botànics
  6. «Ulmus alata». The Plant List. Consultat el 8 de maig de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. orrell, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
  7. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  8. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons