Ulmus alata
Ulmus alata és una espècie d'arbre caducifolio de tamany chicotet a mig, endèmic del sur i centre-sur dels Estats Units que pertany a la família de les ulmàcees.
Descripció
En les altures cenagosas del Mississipi i el seu delta pot alcançar els 27 m d'altura, encara que el diàmetro en el tronc rarament supera els 60 cm. La forma de la copa és variable, de piramidal a redonejada. Es reconeix fàcilment per un parell d'ales acorchadas molt àmplies i fines que es formen a lo llarc de les branques secundàries despuix d'un parell d'anys. Les fulles són menuts, < 6,5 cm de llarc i < 2.0 cm d'ample, oblongo-lanceoladas a estretament elíptiques, primes en la seua textura i suaus pel fes. Les flors apétalas perfectes polinisades pel vent naixen sobre llarcs pedicels en març i abril, ans que apareguen els fulls. Les sàmares rojoses són relativament menudes, < 8 mm de llarc, estretament elíptiques en dos llarcs estigmes curvats en la punta, i usualment es dispersen a finals d'abril.[1][2]
Com el restant d'oms, l'espècie és molt susceptible a la grafiosis i la malaltia anomenada en anglés Elm Yellows.[2].
Usos
Ulmus alata és insignificant comercialment, la seua dura fusta es considera no millor que la d'atres oms americans, i d'un us llimitat pel tamany normalment chicotet dels oms. No obstant, per la seua resistència a astillarse, s'usa per a fer pals d'hockey d'alta calitat.
Taxonomia
Ulmus alata va ser descrit per Andre Michaux i publicat en Flora Boreali-Americana 1: 173. 1803.[3]
Ulmus: nom genèric que és el nom clàssic grec per a l'om.[4]
alata: epítet llatío que significa "alada"[5]
- Sinonímia
- Ulmus americana var. alata (Michx.) Spach[6]
Vore també
Referències
- ↑ Elwes, H. J. & Henry, A. (1913). The Trees of Great Britain & Ireland. Vol. VII. pp 1848-1929. Private publication. [1]
- ↑ Schnelle, M. (1999). Field Notes: Ulmus alata. American Nurseryman, pág. 1998, 1.º de març de 1999. pág. 98. Chicago
- ↑ «Ulmus alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de maig de 2015.
- ↑ En Nom Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Ulmus alata». The Plant List. Consultat el 8 de maig de 2015.
Bibliografia
- orrell, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Ulmus alata.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulmus alata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulmus alata» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Ulmus alata Michx. [3] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulmus alata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.