Uadi el-Hudi

El uadi el-Hudi és un uadi que es troba en el desert Oriental d'Egipte, a uns 35 km al surest d'Asuán, al sur d'Egipte. En esta àrea, especialment en el Regne Mig d'Egipte (al voltant de 2.000 a 1.730 a. C.), es varen extraure diverses matèries primeres, principalment la preciosa amatista, un mineral de cuarzo de color violeta molt apreciat en Egipte en eixa época. En l'amatista es varen confeccionar un gran número de joyes convertint-se en un artícul d'alt estatus entre la noblea i els funcionaris. Diversos faraons varen portar a terme expedicions mineres destinades a dur pedres precioses als tallers reals, explotant les mines de forma massiva i deixant inscripcions d'eixes expedicions.

Arqueologia

Uadi el-Hudi és important arqueológicamente per l'alt número d'inscripcions, esteles que daten principalment del Regne Mig. Els restants de les edificacions que han sobrevixcut daten sobretot d'eixa época i de l'época romana d'Egipte, i pertanyen als treballadors que vivien allí, ademés d'assentaments fortificados que poden haver servit en alguns casos per a fins administratius.

Les primeres inscripcions datables en el uadi pertanyen a Mentuhotep IV de la dinastia XI, que va regnar al voltant del 2.000 a. C. Existixen cinc texts que daten del primer any del seu regnat i informen clarament que l'objectiu de l'expedició és dur l'amatista. Atres inscripcions daten de la dinastia XII en el faraó Sesostris I a on en una d'elles es menciona al visir Intefiqer, i una atra a l'alt funcionari Hor. Els faraons de la XII dinastia Amenemhat II, Sesostris III i Amenemhat III també estan atestats en inscripcions de diverses expedicions. L'últim faraó de la XII dinastia que va enviar una expedició al uadi va ser Amenemhat IV. Per últim, hi ha varis texts que evidencien una expedició baix Sebekhotep IV de la XIII dinastia, durant el sext any del seu regnat. La deesa Hathor, que és cridada la senyora de l'amatista, apareix a sovint en les inscripcions.

Des de 2014, egiptòlecs pertanyents a la Wadi el-Hudi Expedition han topografiado, documentat i excavat fins a 39 llocs arqueològics descoberts fins ara. Com una càpsula del temps en el desert, alguns estan increiblement ben conservats, en murs de fins a dos metros d'altura. Estos jaciments arqueològics en les seues inscripcions podrien ajudar a comprendre la mineria, l'organisació del treball, l'us o no d'esclaus, les interaccions entre Egipte i Nubia o la forma en que aplegava el suministrament necessari per a treballadors i soldats.

Aixina en una inscripció de Sesostris I trobada en el uadi apareix:

"Tot iuntiu de Nubia que es reconega súbdit en calitat de servidor al poder d'este sobirà perfecte, la seua estirp durarà eternament."

En març de 2019 s'han publicat nous descobriments d'inscripcions en esteles i ostraca, a on curiosament es reflectix que els miners estaven contents en el seu treball i zones des d'a on els soldats vigilaven. També s'ha trobat una estela escrita per orde d'un alt funcionari cridat Usersatet, que va ser virrey de Kush.

Es coneixen atres activitats mineres, inclosa l'extracció d'or, durant atres periodos de l'història faraònica d'Egipte, fins al periodo romà, o tal volta en el periodo àrap primitiu.