Uí Fidgenti
Uí Fidgenti, Fidgeinti, Fidgheinte, Fidugeinte, Fidgente, o Fidgeinte (/iː ˈfiːjɛnti/ o /ˈfiːjɛntə/; "descendents de, o de la tribu de, Fidgenti") va ser un antic regne del nort de Munster en Irlanda, situat majoritàriament en el modern Comtat de Limerick, pero estenent-se a Clare i Tipperary, i possiblement inclús Kerry i Cork, en la seua màxima extensió, que ha variat en el temps.[1] Va florir aproximadament entre 377 (assunció del poder per Fidgheinte) fins a 977 (mort de Donovan), a pesar de que varen continuar existint durant per a atres trescents anys. Se'ls han atribuït orígens com proto-Eóganachta i Dáirine, segons les diferents tradicions, pero sense aplegar a alcançar cap acort.
Clans
Les genealogia que deriven d'Ui Fidgheinte inclouen als O'Billry, O'Bruadair (Brouder), O'Cennfhaelaidh (Kenneally/Kenealy), Clerkin, Collins (Cuilen), O'Connell, O'Dea, Donovan, Flannery, O'Heffernans, Kenealyes, Mac Eneiry, O'Kealy (Queally), O'Quin, i Tracy.[2] Si un llinage està distinguit en un "O" és irrellevant, ya que totes les antigues famílies irlandeses contenen el prefix "Ui"; l'us del "O" va ser desalentado durant l'era de les Lleis Penals, i va tornar a utilisar-se durant l'auge del nacionalisme irlandés despuix dels anys 1840.
Estretament relacionats en els Uí Fidgenti estaven els Uí Liatháin, que afirmaven descendir del mateix antepassat del IV, Dáire Cerbba (Maine Munchaín), i els qui en les fonts més primerenques, com L'Expulsió del Déisi, es mencionen junt a ells.[3]
Els Ui Fidghente descendixen de Fiachu Fidhgeinte, el segon fill de Dáire Cerbba, que es creu es va convertir en la llínea sénior dels Milesios a la mort de Crimhthann en 379. El mateix Fiacha, no obstant, mai va aplegar a ser Rei de Munster, en ser assessinat pel seu rival, Aengus Tireach, bisnieto de Cormac Cas, en una batalla lluitada en Clidhna, prop de Glandore Harbor.[4] Com s'indica en el Llibre de Lecan, Fiacha va ser designat perque va construir un cavall de fusta en la fira d'Aenach Cholmain.
Finalment, siscents anys despuix del temps de Fiacha, els territoris del Ui Fidgheinte es varen dividir en dos faccions principals o septs, els Uí Chairpre Áebda i Uí Chonaill Gabra.[5][6][7][8] Estos últims eren a sovint més poderosos. Per 1169, els Ui Chairpre s'havien dividit en Ui Chairpre i el Uí Dhonnabháin, encara que comparant les genealogia de Rawlin i el Llibre de Munster, les llínees varen divergir en Cenn Faelad, quatre generacions abans de Donovan (mort 974), reflectint que l'aliança de la família en els Danesos de Limerick i Waterford.[9]
Descendents moderns de Daire Cerbba inclouen als O'Connell de Derrynane.[10][11] També Michael Collins, descendent dels O Coileáin d'Uí Chonaill Gabra.[12][13]
Tamany i extensió
Vàries fonts mostren que Uí Fidgenti era el més prominent dels regnes no Eóganacht del Munster migeval, una volta exclosos els Corcu Loígde i els Osraige.[14] Cap a 950, el territori del Ui Fidgheinte estava dividit principalment entre els Ui Cairbre i els Ui Coilean. Els Ui Cairbre Aobhdha (del com O'Donovan era cap ), s'estenien per la conca del Maigue en Coshmagh i Kenry (Caenraighe) i cobrien el deanato d'Adare, aplegant puntualment a estendre's fins a Ardpartrick i Doneraile. Les tribus d'Ui Chonail Gabhra s'estenien a l'oest, a lo llarc del Deel i Slieve Luachra, ara les baronia de l'Alt i Baix Connello. Atres branques dins dels Ui Fidgheinte s'associen a ubicacions en Limerick; una branca dels Fir Tamnaige va donar el seu nom a Mahoonagh, o Tawnagh.[15] Feenagh és l'únic rastre geogràfic deixat pels Ui-Fidhgeinte. Encara que els canvis en el nom d'Ui-Fidhgeinte fins al modern Feenagh semblen estranys, són prou naturals quàn un té en conte el canvi gradual de l'irlandés a la llengua anglesa en un método totalment diferent de transcripció i pronunciació i l'omissió del "Ui", inteligible parell els anglesos. Entre 1750 i 1900, Fidgeinte havia evolucionat a FOUGHANOUGH o FEOHONAGH, i finalment FEENAGH—un nom ara llimitat a una parròquia al surest de Newcastle en Comtat Limerick.[16][17]
Referències
- ↑ In the pronunciation, the -d- is silent, and the -g- becomes a glide, producing what might be anglicized Feeyenti or Feeyenta.
- ↑ Book of Munster
- ↑ ed.
- ↑ Appendix to the Annals of the Four Masters edited by John O'Donovan, page 2434
- ↑ O'Donovan 1856
- ↑ Begley
- ↑ Mac Spealáin 1960
- ↑ Mac Spealáin 2004
- ↑ MacCarthaigs Book, 1177.2
- ↑ O'Hart, pp. 183–85
- ↑ Cusack, p. 6 ff
- ↑ Coogan, pp. 5–6
- ↑ O'Hart
- ↑ Byrne, passim; Charles-Edwards, passim
- ↑ Westropp, Ancient Churches in Co. Limerick, page 332-333
- ↑ Lewis, Topographical Dictionary, under the word Mahonagh
- ↑ "Genealogical Memoir of the O'Donovans, formerly Kings of Ui Fidgheinte" C. L. Nono & Són, Printers and Stationers Ennis, Co. Clare, Ireland 1902
Bibliografia
- Begley, John, The Diocese of Limerick, Ancient and Medieval. Dublin: Browne & Nolan. 1906.
- Byrne, Francis John, Irish Kings and High-Kings. Four Courts Press. 2nd revised edition, 2001.
- Charles-Edwards, T. M., Early Christian Ireland. Cambridge. 2000.
- Coogan, Tim Pat, Michael Collins: The Man Who Made Ireland. Palgrave Macmillan. 2002.
- Cormac mac Cuilennáin, and John O'Donovan (tr.) with Whitley Stokes (ed.), Sanes Cormaic, or Cormac's Glossary. Irish Archaeological and Celtic Society. Calcutta: O. T. Cúter. 1868.
- Cusack, Sister Mary Frances, Life of Daniel O'Connell, the Liberator : His Claves – Political, Social, and Religious. New York: D. & J. Sadlier & Co. 1872.
- FitzPatrick, Elizabeth, Royal Inauguration in Gaelic Ireland c. 1100–1600: A Cultural Landscape Study. Boydell Press. 2004.
- Gógan, Liam S., The Ardagh Chalice. Dublin. 1932.
- Joyce, Patrick Weston, A Social History of Ancient Ireland, Vol. I and A Social History of Ancient Ireland, Vol. II. Longmans, Green, and Co. 1903.
- Geoffrey Keating, with David Comyn and Patrick S. Dinneen (trans.), The History of Ireland by Geoffrey Keating. 4 Vols. London: David Nutt for the Irish Texts Society. 1902–14.
- Kelleher, John V., "The Rise of the Dál Cais", in Étienne Rynne (ed.), North Munster Studies: Essays in Commemoration of Monsignor Michael Moloney. Limerick: Thomond Archaeological Society. 1967. pp. 230–41.
- MacNeill, Eoin, "Early Irish Population Groups: their nomenclature, classification and chronology", in Proceedings of the Royal Irish Academy (C) 29. 1911. pp. 59–114
- Mac Spealáin, Gearóid, Uí Cairbre Aobhdha. Ball Átha Cliath: Oifig an tSoláthair. 1960.
- Mac Spealáin, Gearóid, Ui Conaill Gabhra i gContae Luimnigh: A Stair (A History of West County Limerick). Limerick: Comhar-chumann Ide Naofa. 2004.
- Meyer, Kuno (ed. & tr.), "The Expulsion of the Dessi", in I Cymmrodor 14. 1901. pgs. 101-35. (also available here)
- Meyer, Kuno (ed.), "The Laud Genealogies and Tribal Histories", in Zeitschrift für Celtische Philologie 8. Trobe/Saale, Max Niemeyer. 1912. Pages 291–338.
- Meyer, Kuno (ed. & tr.), "The Song of Créde daughter of Guaire", in Ériu 2 (1905): 15–17. (translation available here)
- Murphy, Gerard (ed.), "The Lament of Créide, Daughter of Gúaire of Aidne, for Dínertach, Són of Gúaire of the Ui Fhidgente", in Gerard Murphy (ed.), Early Irish Lyrics: Eighth to Twelfth Century. Oxford: Clarendon Press. 1956. pp. 86–88. Also known as It é saigte gona súain (comp. Donnchadh O Corráin 1996)
- O Coileáin, Seán, "Some Problems of Story and History", in Ériu 32 (1981): 115–36.
- O'Connell, Mary Ann Bianconi, The Last Colonel of the Irish Brigade: Count O'Connell. London: Kegan Paul, Trench, Trübner and Co. 1892.
- O Corráin, Donnchadh (ed.), Genealogies from Rawlinson B 502. University College, Cork: Corpus of Electronic Texts. 1997.
- O Corráin, Donnchadh, "Prehistoric and Early Christian Ireland", in Foster, Roy (ed.), The Oxford Illustrated History of Ireland. Oxford University Press. 2001. pgs. 1–52.
- O Cróinín, Dáibhí (ed.), A New History of Ireland: Prehistoric and Early Ireland, Vol. 1. Oxford University Press. 2005.
- O'Donovan, John (ed. & tr.), Annala Rioghachta Eireann. Annals of the Kingdom of Ireland by the Four Masters, from the Earliest Period to the Year 1616. 7 vols. Royal Irish Academy. Dublin. 1848–51. 2nd edition, 1856.
- O'Hart, John, Irish Pedigrees. Dublin. 5th edition, 1892.
- O'Keeffe, Eugene (ed. & tr.), Eoganacht Genealogies from the Book of Munster. Cork. 1703. (available here)
- O'Rahilly, Thomas F., Early Irish History and Mythology. Dublin Institute for Advanced Studies. 1946.
- Rynne, Etienne (ed.), North Munster Studies: Essays in Commemoration of Monsignor Michael Moloney. Limerick. 1967.
- Sproule, David, "Origins of the Éoganachta", in Ériu 35 (1984): pp. 31–37.
- Sproule, David, "Politics and pure narrative in the stories about Corc of Cashel", in Ériu 36 (1985): pp. 11–28.
- Stokes, Whitley (ed. & tr.), The Tripartite Life of Patrick. London: Eyre and Spottiswoode for Her Majesty's Stationery Office. 1887.
- Todd, James Henthorn (ed. and tr.), Cogadh Gaedhel re Gallaibh: The War of the Gaedhil with the Gaill. Longmans. 1867.
- Westropp, Thomas Johnson, "A Survey of the Ancient Churches in the County of Limerick", in Proceedings of the Royal Irish Academy Volume XXV, Section C (Archaeology, Linguistic, and Literature). Dublin. 1904–1905. Pages 327–480, Plates X-XVIII.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uí Fidgenti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.