Uí Liatháin
Uí Liatháin va ser una família real i antic regne de Munster en el sur d'Irlanda. Estaven emparentats en els Uí Fidgenti, i abdós estan considerats conjuntament en les fonts més antigues, per eixemple L'expulsió dels Déisi.[1] S'han atribuït orígens diversos a abdós, com proto-Eóganachta o com Érainn o Dáirine pels diferents erudits no han conseguit aplegar a un acort sobre el tema. És totalment possible que hagen segut el producte d'una combinació de linajes d'abdós estirps reals, o inclús que provinguen d'un orige totalment diferent.
Eochu Liathán ("Eochu el gris"), fill de Dáire Cerbba, és l'antepassat epónimo dels Uí Liatháin.[2]
La chicoteta població de Castlelyons (Caisleán O Liatháin) en l'est del comtat de Cork preserva el nom d'un de les seues últimes sèus reals en l'Alta Edat Mija.
Les dos branques més poderoses dels Uí Liatháin varen ser els Uí Meic Caille (incloent Uí Anmchada) i els Uí Thassaig (més vesprada coneguts com Uí Meic Tire).[3] Despuix de l'invasió normanda, els Uí Meic Caille varen donar el seu nom a la baronia d'Imokilly.
Carrera en Gran Bretanya
Se sap, per fonts irlandeses i britàniques, respectivament el Sanes Cormaic i l'Història Brittonum, que els Uí Liatháin varen tindre colónies en Gals i Cornualles.[1] Segons la Història Brittonum varen ser expulsats de Gals del nort per Cunedda i els seus fills.[4]
Junt als Uí Liatháin en esta regió de Gran Bretanya eren una força significativa els coneguts com Déisi, l'història dels quals es narra en la famosa L'expulsió dels Déisi ya mencionada, aixina com una població més chicoteta de Laigin.[1] No hi ha una conexió específica entre abdós, pero no es pot descartar la colaboració entre abdós, especialment en assunts comercials, incloent el tràfic d'esclaus. Els Déisi Muman eren els seus veïns en el Comtat de Waterford i els Laigin podien ser trobats no molt més a l'est, en el Regne de Leinster.
Els Uí Liatháin poden, no obstant, associar-se fàcilment en Crimthann mac Fidaig, Rei llegendari de Munster i Rei Suprem dominant d'Irlanda en el IV. Són mencionats no solament en el mateix passage del Sanes Cormaic, sino que es poden trobar relacions propenques en tots els manuscrits genealògics més antics.[5][6]
En un treball de 1926, Eoin MacNeill parla extensament dels moviments dels Uí Liatháin en llongitut considerable, el seu liderage en les conquistes irlandeses del sur i la seua fundació de la dinastia posterior de Brycheiniog, figures en les genealogia galesas que emparellen Uí Liatháin dinasta en les genealogia irlandeses. Argumenta qualsevol poblament possible del Déisi hauria segut subordina fins al desbancant del Uí Liatháin pels fills de Cunedda. El fundador de Brycheiniog, Brychan, és en tota provabilitat el dinasta primerenc Macc Brocc (per a qui vore avall), mentres el nom Braccan també ocorre enjorn en els pedigrí del Uí Fidgenti i Uí Dedaid, parentela propenca del Uí Liatháin. MacNeill Més allà associa açò en la sobirania en Irlanda i conquistes en Gran Bretanya del seu primer germane, el monarca Crimthann mac Fidaig.[7]
Relacions
Bressal mac Ailello Thassaig va ser un antic rei de Munster segons una font.[8] La seua germana Angias era la reina de Lóegaire mac Néill, Rei Suprem d'Irlanda, i mare de Lugaid mac Lóegairi, que més vesprada es convertiria també en Rei Suprem pese al desig inicial de Sant Patricio, gràcies a la intercesión d'Angias.[9][10] Ella i Bressal eren fills de (Ailill) Tassach, fill d'Eochu Liathán.
Ruithchern, filla del Rei d'Iarmuman (i possiblement Munster), Áed Bennán mac Crimthainn, i germana de Mór Muman, va ser feta presonera pels Uí Liatháin i forçada a pastorear ovelles.[11][12]
En la Batalla de Carn Conaill, els Uí Liatháin es conten entre els aliats de Munster del rei Aidne mac Colmáin, una menció rebujada per Byrne, pero comentada extensament per Seán O Coileáin, que ho relaciona en el cicle de Mór Muman i Ruithchern.[13][14][15]
Tant la mare, Gormgel, i Caillech, esposa de l'infame Cathal mac Finguine, Rei de Munster i Rei de Tara, eren d'Uí Liatháin.
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 ed.
- ↑ Rawlinson genealogies, ed.
- ↑ see O Corráin 1979
- ↑ Morris 1980, pp. 20–1
- ↑ ed. 1868, p. 111
- ↑ Byrne 2001, pp. 183–4
- ↑ MacNeill 1926, pp. 128–32
- ↑ Byrne 2001, pp. 177–8
- ↑ wikipedia. org/wiki/Vita_tripartita/tripartida_Sancti_Patricii Vita tripartita/tripartida Sancti Patricii, ed.
- ↑ Stokes 1887, p. 465
- ↑ O'Nolan 1912
- ↑ The Cycles of the Kings [1] archivat en Wayback Machine. by Donen M. Wiley
- ↑ Byrne 2001, p. 241
- ↑ O Coileáin 1974
- ↑ O Coileáin 1981
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uí Liatháin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.