Anar al contingut

Turbulència d'estela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Airplane vortex edit.jpg
Esta image, presa d'un estudi de la NASA sobre els vórtices de les puntes de les ales, ilustra cualitativamente la turbulència d'estela.

La «turbulència d'estela» és un destorbament en l'atmòsfera que es forma darrere d'una aeronau quan travessa l'aire. Inclou varis components, els més significatius dels quals són els vórtices de puntes d'ales i la chorrada d'aire expulsat per un motor a reacció.

La turbulència d'estela és especialment perillosa en la zona situada darrere d'una aeronau durant les fases d'envolament o aterrisage del vol. Durant l'envolament i l'aterrisage, una aeronau opera en un àngul d'atac elevat. Esta actitut de vol maximizar la formació de vórtices fortes. En les proximitats d'un aeroport, pot haver múltiples aeronaus, totes operant a baixa velocitat i baixa altitut; açò supon un risc adicional de turbulència d'estela en una altura reduïda des de la que recuperar-se de qualsevol destorbament.[1]

Definició

[editar | editar còdic]

La turbulència d'estela és un tipo de turbulència en aire clar. En el cas de la turbulència d'estela creada per les ales d'una aeronau pesada, el parell de vórtices giratoris permaneix durant un temps considerable despuix del pas de l'aeronau, a voltes més d'un minut. Un d'estos vórtices giratoris pot pertorbar greument o inclús invertir una aeronau més chicoteta que es trobe en ell, ya siga en l'aire o en terra.

En vol nivellat en ala fixa

[editar | editar còdic]

La circulació del vórtice és cap a fòra, cap a dalt i al voltant de les puntes de les ales quan s'observa des de davant o des de darrere de l'aeronau. Les proves en aeronaus de gran tamany han demostrat que els vórtices permaneixen separats menys d'una envergadura, desplaçant-se en el vent, a altituts superiors a una envergadura des del sol. Les proves també han demostrat que els vórtices descendixen a una velocitat de varis centenars de peus per minut, ralentisant el seu descens i disminuint la seua força en el temps i la distància darrere de l'aeronau generadora.

A gran altitut, els vórtices descendixen a una velocitat de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. per minut i s'estabilisen a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. per baix del nivell de vol de l'aeronau generadora. Per lo tant, es considera que les aeronaus que operen a altituts superiors a 600 m corren menys risc.[2]

Quan els vórtices dels avions més grans descendixen prop del sol, a una distància d'entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. — tendixen a desplaçar-se lateralment sobre el sol a una velocitat de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Un vent creuat disminuïx el moviment lateral del vórtice de barlovent i aumenta el moviment del vórtice de sotavent.

Helicòpters

[editar | editar còdic]
Archiu:Helicopter spraying on sky.jpg
Estela generada per un helicòpter fumigando en vol
Archiu:Helicopter wake turbulence at caps block 3 (1).jpg
Un helicòpter rodant cap a la seua zona d'estacionament i alçant neu solta en l'aire

Els helicòpters també produïxen turbulències d'estela. Les esteles dels helicòpters poden ser significativament més forts que les d'un avió d'ala fixa del mateix pes. L'estela més forta es produïx quan l'helicòpter vola a velocitats més llentes (entre 20 i 50 nucs). Els helicòpters llaugers en sistemes de rotor de dos pala produïxen una estela tan forta com els helicòpters més pesats en més de dos pala. La forta estela del rotor del Bell-Boeing V-22 Osprey rotor basculant pot estendre's més i ha contribuït a un accident.[3]

Prevenció de riscs

[editar | editar còdic]

Els dispositius de punta alar poden reduir llaugerament la potència dels vórtices de punta alar. No obstant, estos canvis no són lo suficientment significatius com per a modificar les distàncies o els temps de seguritat per a seguir a atres aeronaus. [4]

Categories de turbulència d'estela

[editar | editar còdic]

l'OACI establix categories de turbulència d'estela basades en el pes màxim d'envolament (MTOW) de l'aeronau. Estes s'utilisen per a la separació d'aeronaus durant l'envolament i l'aterrisage.

Archiu:Vorticesfeb0709out.jpg
Els vórtices d'estela d'un Airbus aterrisant en l'Aeroport Internacional de Oakland interactuen en la mar en descendir fins al nivell del sol.

Existixen varis criteris de separació per a les fases d'envolament, aterrisage i ruta del vol basats en les categories de turbulència d'estela. Els controladors aéreus ordenen la seqüència de les aeronaus que realisen aproximació instrumental tenint en conte estos criteris. S'informa a les aeronaus que realisen una aproximació visual del espaciamiento recomanat i s'espera que mantinguen la separació. [5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]