Tumbo (llibre)

Tumbo A de la Catedral de Santiago de Compostela en una miniatura del rei Ramiro II de León.

Un tumbo (del grec τύμβος, "túmul") o, a voltes, becerro, és un cartulari a on els monasteris, catedrals, iglésies o concejos registraven senyes d'interés per a la seua història i control dels seus privilegis, donacions, escritures i pertinences. Els més antics estaven en pergamí i els més moderns, en paper. Encara que no hi ha un criteri definit, els tumbos, que guarden moltes característiques similars als becerros (duent a considerar-los lo mateix), serien de majors dimensions per lo «que es tenien tombats, o siga, colocats horisontalment.»

Cartularis, llibres, tumbos i becerros

La professora d'archivística de l'Universitat Complutense de Madrit, Concepció Mendo Carmona, s'expressava aixina a este respecto, en 2002:

El terme diplomàtic falcat per a la denominació de l'objecte que s'estudia ací és el de cartulario. El terme cartularium o chartularium, és d'us comú per a la zona catalano-aragonesa i navarrés oriental; aixina com liber lo és per a la mateixa zona i per als regnes del noroest peninsular. Encara que, en la terminologia diplomàtica espanyola i per a este últim àmbit geogràfic estos llibres s'han transmés en la denominació de tumbos i becerros. Tumbo seria nomenclatura comuna per a l'antic territori del regne astur-lleonés; becerro, per a Castella, inclosa La Rioja i la Navarra occidental; encara que és ociós voler delimitar l'us de tals térmens ya que hi ha cartularis formats pel Concejo de Sevilla a finals del sigle XV que reben la denominació de tumbos; i pràcticament hi ha llibres-becerros formats a instàncies episcopals en totes les catedrals i monasteris del territori de la que va ser antiga Corona de Castella. No obstant, lo que no està clar en absolut és en quin moment se'ls ha donat tals denominacions i qué és lo que es vol designar en elles.

En la mateixa llínea, pocs anys abans, el migevalista José Antonio Munita Loinaz, de l'Universitat del País Vasc, afirmava:

Concretament els cartularis, que en Espanya se'ls coneix també com a Llibres Becerro o Tumbo, no són sino recopilació unificada en forma de còdex patracol, en els quals s'arrepleguen íntegrament documents de diversa índole (bules, privilegis reals, adquisicions etc.), copiats per la persona o entitat destinatària dels mateixos, en la finalitat de previndre-se millor contra la natural deterioració o fortuïta desaparició dels seus originals.

Descripció

Estos manuscrits, depenent de la riquea de l'entitat i de l'importància política que els emetia, acostumaven a insertar decoració de foli o en els màrgens del text. En este cas, era freqüent l'element figuratiu per a representar a un sant, noble o rei en les seues insígnies característiques de poder.

Són especialment significatius del poder de l'Iglésia els tumbos de la Catedral de Santiago de Compostela. En el denominat tombe A, el contingut de la qual comença en el IX apareixen, entre unes atres, miniatures romàniques produïdes pel scriptorium compostelano a partir de 1129, per mandat de l'arquebisbe Diego Gelmírez. Est tombe conté registres que apleguen fins al XVII.

Vore també

• Carta (concessió)
• Diplomàtica
• Fur

Tumbo Menor de Castella en miniatures d'Alfonso VIII i Leonor Plantagenet entregant el castell i vila de Uclés al maestre de l'Orde de Santiago Ferrand. Apareix també l'estandart de l'Orde i dos cavallers.

Bibliografia

• V, José (1989). Diccionari de bibliologia i ciències afins, Salamanca-Madrit: Edicions Piràmide. ISBN 84-368-0477-5.
• V, Concepció (2002). «Els tumbos medievals des de la perspectiva archivística», I Jornades sobre Documentació Jurídic-Administrativa, Econòmic-Financera i Judicial del Regne Castellà-Lleonés (Sigles X-XIII), Universitat Complutense de Madrit, pp. 165-189. ISBN 84-699-9442-5. Consultat el 2024-04-15.
• V, Álvaro(2005-2006).«Documentació i arqueologia: El cas del Tumbo A de Santiago de Compostela».CuPAUAM.Consultat el 1 d'agost de 2018.