Truita peluda

La truita coberta de pèls (o truita peluda) és una criatura llegendària que apareix en el folclore nortamericà i en l'islandés. Segons el folclore, la truita ha creat una grossa capa de pèl per a mantindre la seua calor corporal. Les històries de peixos peluts es remonten al XVII i més tart a la «truita peluda» d'Islàndia. La primera publicació nortamericana coneguda data d'un artícul de la revista Montana Wildlife de 1929, escrit per J.H. Hicken. Una truita peluda taxidermizada per Ross C. Jobe és un eixemplar del Museu Real d'Escòcia; es tracta d'una truita en pèl de conill blanc «ingeniosamente» adherit. [1][2]
No es coneixen eixemples de cap espècie de truita peluda, pero sí es coneixen dos casos de creiximent de pèls en peixos. El primer cas és el «verdet del cotó» (Saprolegnia), est pot infectar als peixos, lo que pot donar lloc a l'aparició de peixos coberts del «pelaje» blanc. El segon cas és el Mirapinna esau que té excrescències pilosas i lluïx aletes pectorals en forma d'ales.[3]
Aspectes en comú
Les truches peludes són criatures fictícies que supostament es troben en el riu Arkansas, el nort de Norteamérica i Islàndia.[4] L'afirmació bàsica (o falsa) és que les aigües dels llac i rius de la zona són tan fredes que varen desenrollar una grossa capa de pèl per a mantindre la seua calor corporal.[4] Una atra teoria diu que es deu a que quatre gerres (o dos botelles)[5] d'acondicionador es varen abocar en el riu Arkansas.[4]
Els orígens varien, pero una de les primeres afirmacions es remonta a la carta d'un immigrent escocés del XVII als seus parents en la que parlava de l'abundància de «animals i peixos peluts» en el Nou Món. A continuació, va demanar que li enviaren un eixemplar d'estos «peixos peluts», i va enviar un a casa.[4] En una publicació de 1900 es parla del Lodsilungur islandés, una atra truita en pèl, com si fora un folclore comú.[6] La publicació nortamericana més antiga que es coneix data d'un artícul de la revista Montana Wildlife de 1929, escrit per J.H. Hicken.[7]
El «verdet del cotó» Saprolegnia infecta a voltes als peixos, provocant l'aparició de mechones de pèl en el cos.[8]Una infecció greu provoca la mort del peix, i com el fongo seguix creixent despuix, a voltes es troben peixos morts en la vora coberts en gran part pel «pelaje» blanc.[9] Una espècie real de peix, Mirapinna esau, és coneguda per les numeroses estructures en forma de pèl que té en el cos. Este peix no està emparentat en les truches, sino que és una larva de peix ballena. Es va descobrir en les Azores en 1956.[6]
Loðsilungur islandés
Segons la llegenda islandesa, el Lodsilungur és una truita peluda que és creació de dimonis i jagants. Els Lodsilungur es descriuen com a peixos incomestibles que desborden els rius i són una forma de castic per la maldat humana.[6] En 1900, The Scottish Review va publicar un relat sobre la Lodsilungur com una «truita peluda» venenosa del nort d'Islàndia. En 1854, una truita peluda va ser «tirada a la vora en Svina-vatn» i va aparéixer en una ilustració de 1855 en el periòdic Nordri.[10] Es descrivia com un animal en pèls rojosos en la mandíbula inferior i el coll, els costats i les aletes, pero l'escritor de l'artícul de Nordri no ho identificava específicament pel seu nom.[10] Sjón, un popular escritor islandés, es va obsessionar en el conte popular quan tenia nou anys.[11] Sjón contava que si un home es menjava la truita peluda es quedava embarassat i que calia obrir-li l'ouera per a que naixquera el bebé.[11][12] Sjón va senyalar que el conte «podria explicar per qué més tart em vaig sentir impulsat cap al surrealisme».[12]
Referències
- ↑ «Fur-Bearing Trout» (en en).
- ↑ «Legend of Ross C. Jobe’s furry trout lives on in Scotland» (en en). Sootoday (2021).
- ↑ «Mirapinna esau» (en en) (1956).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2014).«The Fur-Bearing Trout».The Museum of Hoaxes.(en en)
- ↑ (2014).«Fur-Bearing Trout: From Tall tals at Americanfolklore.net».American Folklore.(en en)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Shuker, Karl(2003).«The Beasts That Hide from Man: Seeking the World's Last Undiscovered Animals».Cosimo.: 130-131.(en en)
- ↑ Jordan, Peggy(2014).«Roaming Wyoming: Furry fish llaure cool. Very cool».Fmca.Consultat el 8 de febrer de 2025.(en en)
- ↑ «Saprolegnia in Freshwater Fish». The spruce pets (2022).
- ↑ (2014).«Fish Fungus Saprolegnia & Ulcerative Dermal Necrosis (UDN)».Tay District Salmon Fisheries Board.Consultat el 8 de febrer de 2025.(en en)
- ↑ 10,0 10,1 Gardner, Alexander(1900).«The Scottish Review».University of Michigan.(en en)
- ↑ 11,0 11,1 Baix, Jimmy(2013).«Sjón's American Invasion».Newsweek.(en en)
- ↑ 12,0 12,1 Bukszpan, David(2013).«Sjón, Björk, and the Furry Trout».The Paris Review.(en en)