Troglodytes beani
El chochín de Cozumel,[1] chivirín de Cozumel, chivirín rata de Cozumel o saltapared de Cozumel (Troglodytes beani),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al numerós gènero Troglodytes. És endèmica de la illa Cozumel en Mèxic. Va ser tractada anteriorment com subespecie del chochín criollo (Troglodytes aedon) pero classificada com a espècie separada, per les diferències en el plomall, vora, ecologia i morfologia.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba únicament en l'illa Cozumel, llitoral de Quintana Rosegue, Mèxic. L'illa de Cozumel es troba a 17,5 km a l'est de la península de Yucatán en el Mar Carib.[3]
Esta espècie habita en el dens sotobosque de boscs secs caducifolios i semicaducifolios, boscs secundaris i zones semiabiertas. Els boscs inclouen arbres de huit a vint metros d'altura, arbustos escassos i un estrat herbáceo. En els boscs caducifolios, els arbres dominants inclouen Acacia gaumeri, Leucaena leucocephala, Pithecellobium dolç, Caesalpinia platyloba i Cordia sebestena. Des del nivell de la mar fins als 100 m d'altitut. A diferència del seu parent propenc, Troglodytes aedon, el chochín de Cozumel no solia habitar prop d'assentaments humans o zones residencials, pero s'ha observat la seua presència en entorns suburbans en l'actualitat.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie T. beani va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Robert Ridgway en 1885 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: « Illa Cozumel, Quintana Rosegue, Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí Troglodytes prové del nom específic Motacilla troglodytes Linnaeus, 1758, que per la seua volta deriva del grec «trōglodutēs» que significa ‘habitant de les cavernes’; i el nom de l'espècie «beani» commemora al ictiólogo i recolector nortamericà Tarleton Hoffman Bean (1846–1917).[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie va ser històricament tractada com una subespecie de l'ampli complex Troglodytes aedon. Recentment, en base en les diferències morfològiques i de vocalisació[5][6][7] i les profundes divergències genómicas demostrades per l'estudi de Klicka et al. (2023),[8] es va propondre la separació del complex neotropical Troglodytes musculus (compost per 21 subespecies), de la present espècie i de les espècies caribenyes, Troglodytes martinicensis (de Martinica, Guadalupe i Dominica), T. mesoleucus (de Santa Lucía), T. musicus (de Sant Vicente) i T. grenadensis (de Granada). La separació va ser reconeguda pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2024-C-3,[9] i adoptat per les principals classificacions.
És monotípica.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de setembre de 2025. P. 393.
- ↑ 2,0 2,1 . avibase. Consultat el 15 de setembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Birds of the World
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Troglodytes p. 391; beani p. 69»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSos&Men2014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMoixa2016 - ↑ Plantilla:Cita publicació
- ↑ Plantilla:Cita publicació
- ↑ Plantilla:Cita publicació