Anar al contingut

Triyoduro de nitrogen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El triyoduro de nitrogen o triioduro de nitrogen és un compost inorgànic en la fòrmula NI3. Es tracta d'un explosiu extremadament sensible; chicotetes cantitats exploten quan són tocades llaugerament (inclús usant una ploma), lliberant un núvol irritante púrpura de vapor de yodo, inclús pot ser detonat per la radiació alfa.

El NI3 posseïx una complexa química estructural que és difícil d'estudiar per l'inestabilitat dels derivats. El seu punt de fusió escomença als -20 °C i est escomença a sublimar.

Estructura de el NI3 i els seus derivats

[editar | editar còdic]

El triyoduro de nitrogen va ser caracterisat per primera volta per mig de cristalografia de rajos X en 1990 quan este va ser preparat sense utilisar amoníac. El nitrur de bor reacciona en monofluoruro de yodo en triclorofluorometano a -30 °C per a produir NI3 pur en un rendiment baix:

BN + 3IF → NI3 + BF3

El NI3 és piramidal (C3v simetria molecular), com són els atres trihaluros de nitrogen i amoníac.[1]

El material generalment denominat "triyoduro de nitrogen" es prepara per mig de la reacció de yodo en amoníac.

Quan esta reacció es porta a terme a baixes temperatures en amoníac anhidro; el producte inicial és NI3 · (NH3)5, pero este material pert una miqueta d'amoníac en el calfament per a donar l'aducto 1:1 NI3 · (NH3).

Este aducto va ser descrit per primera volta per Bernard Courtois en 1812, i la seua fòrmula es va determinar finalment en 1905 per Oswald Silberrad.[2]

Esta estructura d'estat sòlit consistix en cadenes de -NI2-I-NI2-I-NI2-I-... Molècules de amoniaco es troben entre les cadenes.

En l'obscuritat, mantenint-se fret i humit en amoníac, NI3 · (NH3) és més estable. Quan el NI3 està sec es convertix en un explosiu altament sensible i molt inestable que pot ser detonat inclús usant una ploma, açò es deu a que l'estabilisació obtinguda pel aducto en el NH3 és molt baixa i un destorbament energètic baixa pot trencar esta estabilitat, donant pas a la descomposició instantànea a NH3, I2 i N2 tots en estat gaseós.

Es pot observar que passa d'un estat sòlit a tres gasos, la qual cosa mostra el per qué la reacció llibera tanta energia en tan poc temps en una energia d'activació molt baixa.

Descomposició

[editar | editar còdic]

La descomposició de el NI3 es produïx per mig de la següent reacció:

2 NI3(s) → N2(g) + 3 I2(g) ΔH = –290 kJ/mol


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Holleman, A. F.; Wiberg, E. (2001). Academic Press (ed.). Inorganic Chemistry, Sant Diego. ISBN 0-12-352651-5.
  2. Silberrad, O.(1905).Journal of the Chemical Society, Transactions.87
    55–66.doi:10.1039/CT9058700055.