Anar al contingut

Trióxido de carbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trióxido de carbono
Els isòmers Cs, D3h, i C2v del trióxido de carbono.

El trióxido de carbono (CO3) és un òxit de carbono inestable (un oxocarbono). Tres possibles isòmers del trióxido de carbono, denotats Cs, D3h, i C2v, han segut més estudiats per métodos teòrics. L'estat C2v ha demostrat ser l'estat fonamental de la molècula.[1]

El trióxido de carbono (CO3) no deu confondre's en els ions carbonat estables (CO32−).

Formes d'obtenció

[editar | editar còdic]

El trióxido de carbono pot produir-se, per eixemple, en la zona de deriva del efecte corona negatiu per mig de reaccions entre diòxit de carbono (CO2) i l'oxigen atòmic (O) creat a partir del oxigen molecular (O2) per electrons lliures en el plasma.

Un atre método reportat és la fotólisis del ozon O3 dissolt en CO2 líquit, o en les emissions de mescles CO2/SF6 a -45 °C, irradiados en llum de 2537 Å de llongitut d'ona (Corresponent a la radiació ultravioleta). La formació de CO3 es infiere pero sembla que decau de forma espontànea per la ruta 2CO3 → 2CO2 + O2 en una vida útil molt menor d'1 minut.

El trióxido de carbono també pot obtindre's insuflando ozon en gèl sec (CO2 sòlit), i ha segut detectat en les reaccions

Referències

[editar | editar còdic]