Tren groc

</noinclude>

El tren groc, també conegut com a Llínea de Cerdanya, en català Tren Groc, en francés Train Jaune i popularment, el canari de montanya, pel color dels seus vagons, és una llínea de ferrocarril d'ample mètric gestionada per la SNCF francesa a través de la marca regional TER Llenguadoc-Rosselló (en francés TER Llenguadoc-Roussillon).
Esta llínea conecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (en el Rosselló) des de Villafranca de Conflent fins a l'estació de Latour-de-Carol-Enveitg, seguint el curs del riu Têt i a través de Font Romeu. En Villafranca conecta en el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i en Latour-de-Carol en el procedent de Toulouse francés i el d'ample ibèric de Renfe Llínea R3.
Història
El tren es va escomençar a construir l'any 1903 i l'any 1910 es va inaugurar el tram Villafranca-Mont-Louis. El tram final es va completar en l'any 1927 estimulat per la competència espanyola, que aplegava a la frontera francesa abans que els propis francesos. La llínea va permetre que l'Alta Cerdanya s'acostara més a França i que es potenciara l'estació d'esquí de Font Romeu, situada en el punt més alt del recorregut, per damunt de la divisòria d'aigües entre el Têt i el Segre. Per a electrificar la llínea, l'empresa constructora va obtindre la concessió d'aigües del Têt, va construir el pantà de Bouillouses (entre 1904 i 1910) i va realisar toda una serie de conductes i de centrals elèctriques, escomençant per la central de Cassanya, i després Olette, Thuès i Fontpédrouse. Són chicotetes centrals que s'alimenten de les aigües d'alta montanya i que venen l'excedent a la ret elèctrica francesa. Durant la construcció es varen alçar una série de tallerees a lo llarc de la via i el gran hotel que serviria de núcleu a l'urbanisació de Font Romeu. En 1909 es va produir un accident que va matar a sis persones i a l'ingenier Gisclard, que dona nom a l'únic pont colgante del recorregut, el Pont Gisclard, de 222 m de llongitut, sostingut per cables i una llum entre pilars de 156 m, en 80 m d'altura sobre el riu.
La llínea no es va renovar fins als anys huitanta del passat sigle. En els anys setanta va haver un intent de tancament, pero una gran movilisació ciutadana va obligar a mantindre-la i a modernisar-la. En 1984 es va afegir al billet el forfait per a gojar de l'estació d'esquí de Font Romeu.
Característiques
El tren groc té un recorregut de 62,5 km i ascendix des dels 427 m de Villafranca fins als 1593 m de l'estació de Bolquère Eyne, la més alta dels ferrocarrils francesos, en el collado de la Perxa, divisòria d'aigües del Têt-Segre i lloc a on naix el riu Têt. Des d'ací, casi exactament a mitat de recorregut (km 30,214), el tren descendix fins als 1231 m del municipi francés d'Enveitg, a on es troba l'estació de Latour-de-Carol-Enveitg.

El recorregut, que té una pendent del 6 per cent en la seua primera mitat, comprén 19 túnels i dos viaductes considerats monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard. El pont Séjourné és un viaducte de granit de dos nivells, el primer està format per una sola arcada de forma ogival per damunt del Têt, de 30 m de llum i 18 m d'altura, en la columna principal del segon nivell damunt de la clau (dovela central de l'arc); el viaducte té 217 m de llongitut i una altura sobre el riu de 65 m, en una pendent del 6 per cent. El pont Gisclard és un pont colgante de ferro i acer de 222 m de llongitut, en un sistema de suspensió que evita els efectes de resonància causats per les vibracions quan passa una càrrega per damunt. El túnel més llarc és el túnel de Planés, en el quilómetro 25,379, en 338 m de llarc.
Els trens són elèctrics i s'alimenten per una corrent contínua de 850 volts a través d'un tercer raïl lateral, lo que ha fet que popularment també se li done l'apelatiu de matavacas a este recorregut. L'electricitat s'obté de l'assut de les Bouillouses i d'atres chicotetes centrals elèctriques. Encara circulen els antics trens Z100 en que es va inaugurar la llínea, en coexistència en els moderns Z150, també pintats de groc. En estiu se sol afegir un vagó descobert als trens de quatre o cinc vagons, la velocitat màxima dels quals és de 55 km/h.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tren amarillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.