Anar al contingut

Tremendisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tremendismo és una tècnica lliterària narrativa que es va desenrollar, fonamentalment, en la novela espanyola dels anys 1940.[1] Es caracterisa per una especial cruor en la presentació de la trama (recurrencia a situacions violentes), el tractament dels personages (habitualment, sers marginats, en defectes físics o psíquics, prostitutes, criminals, etc.) i en el llenguage, esgarrat i dur.[2] La relació entre esta tendència i el context social de l'immediata posguerra és clara, puix sembla respondre a les complicades experiències vixcudes pels autors durant la guerra, lluita que hauria condicionat la seua manera de vore i presentar la realitat en el món artístic.[3][4]

Max Aub en el seu Manual de l'Història de la Lliteratura Espanyola,[5] reunix a un grup d'escritors "apegados al cànon del realisme (—i encara del naturalisme—" dit en paraules d'Eugenio de Nora), i com a hereus del folletí. En eixa llista estan: Francisco de Cossío, Tomás Borrás, Bartolomé Soler, Huberto Pérez de Ossa, Ramón Ledesma Miranda i Darío Fernández Flórez. S'ha considerat com a referent La família de Pascual Duarte (1942), de Camilo José Cela.[6] Atres noveles representatives són La fidel infanteria (1944) de Rafael García Serrano, Els fills de Màxim Judas (1949) de Luis Landínez, Lola, espill obscur (1951) de Darío Fernández Flórez.

La crítica ha posat en evidència la relació de continuïtat d'esta estètica en una llarga tradició que enllaça en la poesia satírica de el XV, La Celestina, la picaresca, Francisco de Quevedo, Pío Baroja, etc.[7]

També en poesia es va utilisar l'etiqueta per a calificar a la nova tendència rehumanizadora de la revista Espadaña, front al classicisme garcilasista imperant en la posguerra.[8][9]


El terme va ser falcat, entre atres crítics, per Antonio de Zubiaurre i Rafael Vázquez-Zamora, potser en intenció pijorativa. El propi Camilo José Cela, supost objectiu de la crítica descarnada, diu del tremendisme en el pròlec de Mrs. Caldwell parla en el seu fill: «entre atres coses, és una estupidea de tom i llom, una estupidea només comparable a l'estupidea del nom que se li dona». Ya abans, l'autor de Pascual Duarte hauria escrit en un artícul publicat en 1952, núm. 46 de Correu Lliterari: «Tremendismo és un voquible entre puritano, dessaborit i laborista que, com era d'esperar, va fer fortuna. Es disputen la seua invenció, en opinió dels historiadors, el poeta Zubiaurre i el crític Vázquez Zamora».[10] Atres etiquetes que poden englobar el mateix concepte són realisme naturaliste o miserabilismo.[11]

El noveliste Manuel Falcó, en la seua introducció a Monòlec d'una dòna freda, planteja i exprica el fenomen lliterari i social en este paràgraf:[12]

Els meus companyers d'ofici s'han anat d'una manera resolta al camp del miserabilismo. Assessins, violadors, esclaus del destí, llejos, contrahechos, mecs, alienats... omplin les pàgines dels millors llibres. Són tan importants alguns dels autors que pululan en la sòrdida parcela que seria ingenu atribuir-ho a trucs lliteraris que no necessiten explotar; si acàs, més be, s'explica per certa morbosa avidez de la classe pudiente que compra els llibres i que agrada de vore discórrer —quant més realisme millor— la tropa, els grups o els individus que sofrixen tot allò de lo que ells viuen lliures o varen conseguir deixar arrere com un malensomi, sense descartar al llector altruïste en busca sempre d'informació i camp de pràctica.
Manuel Falcó, 1970

El tremendisme ha influït en les obres de Juan Manuel de Prada i Ángel Borreguero.

Vore també

Referències

  1. ↑ «El tremendisme lliterari». Ínsula : Revista Bibliogràfica de Ciències i Lletres, Any 7, núm. 81 (setembre 1952), p. 2; digitalisat en el Centre Virtual Cervantes. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  2. ↑ Àlber Feliços, 1996.
  3. ↑ Gullón, 2007.
  4. ↑ Alvar, 1972, pp. 101-128.
  5. ↑ Aub, 1966, p. 525.
  6. ↑ Ortega, 1982, pp. 19-20.
  7. ↑ «Els tremendistas». elpais.com. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  8. ↑ «Poesia espanyola de la posguerra». hispanoteca.eu/. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  9. ↑ (1972) Temes existencials en la novela espanyola de postguerra, Madrit: Gredos.
  10. ↑ «La novela espanyola de 1939 a 1953 / Mariano Baquero Goyanes». Centre Virtual Cervantes. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  11. ↑ «Miserabilismo». Consultat el 8 de decembre de 2015.
  12. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFalcó1972">Falcó (1972). «pròlec», Monòlec d'una dòna freda (en és), Madrit: Aliança Editorial, pp. 8.

Bibliografia

101-128.ISSN 0034-818X.
19-26.ISSN 0185-5727.


Referències