Transferència nuclear de cèlules somàtiques

En genètica i biologia del desenroll, la transferència nuclear de cèlules somàtiques (TNCS) és una estratègia o tècnica de laboratori per a crear un embrió viable a partir d'una cèlula corporal i d'un òvul. La tècnica consistix en prendre un òvul i implantar-li un núcleu donant d'una cèlula somàtica. S'utilisa per a fins terapèutics i clonació. l'ovella Dolly es va fer famosa per ser el primer cas exitós de clonació d'un mamífer. En giner de 2018, un equip de científics de Shanghái va anunciar la clonació exitosa de dos Macaca Fascicularis (cridats Zhong Zhong i Hua Hua) a partir de núcleus fetals. La clonació terapèutica es referix a l'us potencial de TNCS en medicina regenerativa; este enfocament ha segut defés com una resposta als molts problemes relacionats en les cèlules mare embrionàries (CME) i la destrucció d'embrions viables per a us mèdic, encara que queden dubtes sobre com a homòlecs són els dos tipos de cèlules.

El terme clonació terapèutica es referix a l'us potencial de la TNCS en medicina regenerativa. S'ha defés com a alternativa a les qüestions ètiques plantejada per l'utilisació de cèlules mare embrionàries i la destrucció d'embrions viables per a us mèdic, encara que existixen dubtes sobre si abdós tipos de cèlules són homòlogues.^{cita requerida}

Introducció

És una tècnica de clonació; el núcleu d'una cèlula somàtica es transferix a la citoplasma d'un ou enucleado. Quan es fa açò, els factors citoplásmicos afecten al núcleu per a convertir-se en un zigot. L'etapa del blastocisto és desenrollada per l'ou, i ajuda a crear cèlules mare embrionàries de la massa celular interna del blastocisto. El primer animal que es va desenrollar en esta tècnica va ser Dolly, l'ovella, en 1996.

Procés

El procés de transplant nuclear de cèlules somàtiques implica dos cèlules diferents. El primer és un gamet femení, conegut com l'òvul (ou/ovòcit). En experiments de TNCS (transferència nuclear de cèlules somàtiques) estos òvuls s'obtenen a través de donants per voluntat pròpia, utilisant estimulació ovàrica. El segon és una cèlula somàtica, que es referix a les cèlules del cos humà. Les cèlules de la pell, les cèlules de greix i les cèlules hepàtiques són solament alguns eixemples. El núcleu de l'òvul del donant s'elimina i es descarta, deixant-ho 'desprogramado'. Lo que queda és una cèlula somàtica i una cèlula d'ou desnucleada. Estos es fusionen pero insertant la cèlula somàtica en l'òvul "buit". Despuix de l'inserció en l'ou, el núcleu de la cèlula somàtica és reprogramat per la seua cèlula mare hoste. L'òvul, que ara conté el núcleu de la cèlula somàtica, s'estimula en un choc i començarà a dividir-se. L'ou ara és viable i és capaç de produir un organisme adult que conté tota l'informació genètica necessària d'un sol pare. El desenroll es produirà normalment i despuix de moltes divisions mitòtiques, esta cèlula forma un blastocisto (un embrió d'etapa primerenca en aproximadament 100 cèlules) en un genoma idèntic a l'organisme original (un clon). Llavors, les cèlules mare es poden obtindre per mig de la destrucció d'este clon embrionari per al seu us en la clonació terapèutica o, en el cas de la clonació reproductiva, l'embrió clonat s'implanta en una mare hoste per al seu desenroll i es du a terme.