Trani
Trani és un comune i ciutat d'Itàlia de la Província de Barletta-Andria-Trani, en la regió de Pulla. Ubicat junt al mar Adriàtica, a uns 40 quilómetros de tren a l'oest-noroest de Bari, conta en 60 245 habitants i una superfície de 102 km².[1]
Història
La ciutat de Turenum apareix per volta primera en la Tabula Peutingeriana, una còpia del XIII d'un antic itinerario romà. El nom, també escrit Tirenum, era el del héroe griego Diomedes. La ciutat va ser més tart ocupada pels llombarts i els bizantins. Les primeres notícies certes d'un assentament urbà en Trani, no obstant, es remonten solament al IX.
L'época més floreciente de Trani va ser del XI, quan es va convertir en una sèu episcopal en el lloc de Canosa, destruïda pels sarraïns. El seu port, ben colocat per a les Cruzadas, es va desenrollar despuix en gran mida, convertint-se en el més important del mar Adriàtica. En l'any 1000 Trani va promulgar les Ordinamenta Maris, que estan considerades actualment el còdic de derecho marítimo més antic de l'Edat Mija. En aquell periodo moltes grans famílies de les principals repúbliques marítimes italianes (Amalfi, Pisa, Génova i Venècia) es varen establir en Trani. A la seua volta, Trani va mantindre un cónsul en Venècia des del XII. La presència d'atres consulats en molts centres del Nort d'Europa, inclús en Inglaterra, els Países Bajos, Suecia i Dinamarca, mostra l'importància comercial i política de Trani en l'Edat Mija.

L'emperador Federico II va construir un enorme castell en Trani. Baix el seu govern, a principis del XIII, la ciutat va alcançar el seu moment àlgit en riquea i prosperitat.

En el XII, Trani ya albergava la major comunitat judía del sur de Itàlia, i va anar el lloc de naiximent d'alguns dels més grans rabíns medievals d'Itàlia: rabí Isaías ben Mali de Trani (h. 1180-1250), un prolífic i prominent comentador i autoritat halajica. El gran talmudista rabí Moisés ben Joseph de Trani (1505-1585) va nàixer en Tesalónica, tres anys despuix la seua família va fugir des d'allí a Trani per la persecució antisemita.
Formava part del Reino de Nápoles. Va ser ocupada dos voltes per la República de Venecia: en 1496-1509 i en 1526-1529, quan va passar definitivament a control espanyol per mig del Tratado de Barcelona.
Trani va entrar en crisis durant les époques angevina i aragonesa (sigles XIV i XV), puix es va perseguir a la seua comunitat judeua. Baix la dinastía Borbón, iniciada per Carlos no obstant, Trani va recuperar un cert esplendor, gràcies a la milloria de l'economia del Sur d'Itàlia i la construcció de varis magnífics edificis. Trani va ser capital de província fins a l'época napoleónica, quan Joaquín Murat li va privar del seu estatus en favor de Bari. En 1799, les tropes franceses varen massacrar a la població de Trani, puix no s'havia adherit a la República Napolitana.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 23 411 | 25 128 | 26 607 | 32 059 | 31 129 | 36 112 | 30 630 | 31 175 | 34 279 | 38 129 | 40 700 | 44 510 | 50 429 | 53 139 |
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Nacidos en Trani.
Referències
- ↑ Les estadístiques pertanyen a l'Istituto Nazionale di Statistica.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trani.