Tragèdia de la Cova del Gat de 1976

Es coneix com a Tragèdia de la Cova del Gat l'accident i tancada de cinc espeleòlecs alacantins que va tindre lloc en decembre de 1976 en el sistema cavernario d'Hundidero-Gat (Montejaque i Benaoján, província de Màlaga, Espanya) en el qual va perdre la vida un d'ells, José Manuel Vora Catral. L'alt nivell de l'aigua i les fortes corrents en la laberíntica cova varen ser la causa de la mort de l'espeleòlec i de la tancada dels seus companyers durant varis dies. Va ser d'un dels rescats més complexos realisats en Espanya fins a la data i no va ser l'últim accident mortal en esta cova.

Cronologia dels fets

Dumenge, 5 de decembre de 1976

Els espeleòlecs Manuel Dionisio, Amancio Ballester Spiteri, Juan Antonio Saragossa, Eloy Parra i José Manuel Vora Catral s'introduïxen el sistema Hundidero-Gat, per la boca del Hundidero, a primera hora de la vesprada en l'objecte de realisar una travessia que havia de finalisar en l'eixida per la boca de la Cova del Gat, prevista per al matí del dilluns. En l'exterior queda la nóvia d'un d'ells i un amic.

Dilluns 6 de decembre de 1976

El dilluns de matí, i davant la falta de notícies, el Comité Regional Sur de Espeleología dona la veu d'alarma. Mentrestant, en l'interior, els cinc espeleòlecs alcancen la Galeria els Toriles. En les primeres hores de la nit, intentant continuar, són arrastrats per l'aigua durant un espai de 300 metros i cauen en força en l'anomenada Galeria de l'Assut, a on són llançats contra els restants de ferro i ciment allí existents, restants de les obres de l'antiga assut dels Cavallers. El colp fa rebentar el pot que portaven, que queda inútil, i els fa perdre part de les seues vituallas. A pesar d'açò, ells no resulten ferits i conseguixen alcançar una rebanc. Una volta junts, discutixen sobre la conveniència de continuar o esperar en eixe punt un possible rescat, ya que tornar resulta impossible en els seus mijos, per la corrent. Pensant que l'única via d'eixida hauria d'estar per la boca de la Cova del Gat, continuen alvance. Assegurats i encordados, alvancen un atre centenar de metros fins a la zona anomenada Veta de les Tormentes.

En la matinada del dilluns hi ha un relleu i José Manuel Vora es posiciona com a home de punta per a obrir camí als seus companyers. S'introduïx de nou en la corrent per a alcançar un rebanc situat front a la que es trobaven, pero la força de l'aigua ho succiona. El seu companyer Juan Antonio Saragossa es llança a l'aigua per a aplegar fins a ell, pero davant el perill de ser també succionat ha de retrocedir. Intenten recuperar a José Manuel per mig de tracció de la corda, pero els esforços són inútils. A la veta d'una hora, la corda que ho subjectava es trenca pel contacte en la roca i el seu cos desapareix entre les aigües. Despuix d'este succés, els seus companyers decidixen esperar allí un contacte en l'exterior.

En el matí del dilluns dia 6, seguix plovent en Benaoján. Els que havien quedat fòra de la cova demanen a la Guàrdia Civil que localise a algú que penetre en busca dels desapareguts. Al migdia, apleguen alguns grups a la zona que intenten l'entrada per la Cova del Gat, sense èxit algun, en la vesprada i nit d'eixe dia.

Dimarts, 7 de decembre de 1976

El dimarts dia 7, i passades 24 hores de l'eixida prevista pels alacantins, se solicita la presència de grups espeleológicos andalusos. Per la vesprada deixa de ploure. Es reunixen unes cinquanta persones i es realisa una assamblea per a planificar els treballs. La cantitat d'aigua que ix per la boca del Gat fa pensar que alguns punts de la cavitat es troben totalment inundats, aixina que s'opta per intentar el rescat per la boca del Hundidero, en l'esperança de que els desapareguts no hagueren travessat la zona anomenada Veta de les Tormentes. Entra, puix, en la cavitat, un equip subdividido en dos: per un costat, dos persones que usarien trages de neopreno i anirien a nade per a major rapidea; per l'atre, quatre persones que usarien pots neumàtics i tindrien la missió d'assegurar tots els pous i ràpits d'aigua per a garantisar la tornada contra corrent. A mida que van penetrant, s'observa que la riuada del nivell de l'aigua aplega en alguns casos a desorientar, per trobar-se inundats la majoria dels passos i gateras que s'usen normalment. En este primer intent no es troba rastre algun dels cinc companyers, i per seguritat es retrocedix prop de la Galeria de l'Assut.

Dimecres de matinada

El dimecres de matinada, i sense que haguera eixit encara l'anterior, penetra un nou grup per a continuar l'alvanç, portant pots neumàtics. Per la vesprada ix este últim equip, que ni tan sols aplega a alcançar lo ya conseguit per la difícil maniobrabilidad en els pots. Se solicita llavors la colaboració de l'Eixèrcit i de grups espeleológicos d'atres regions. En primer lloc acodix l'Unitat d'Operacions Especials del Terç de l'Armada d'Infanteria de Marina de Sant Fernando, en una dotació d'un Comandant, dos oficials, dos suboficials i vintidós soldats, aixina com material consistent en trages de neopreno, botelles d'aire, jupetins, llanternes, cuerdo, etc., que amplien i reforcen considerablement el ya existent.

Dijous, 9 de decembre de 1976

El matí del dijous es complixen quatre dies de la prevista eixida dels alacantins. Les tasques de busca atrauen a la zona als mijos de comunicació i a numerosos curiosos. En l'interior, els quatre espeleòlecs atrapats continuen parats en el rebanc en espera de l'ajuda exterior, pero veent que havien transcorregut tres dies des de la desaparició de José Manuel, decidixen improvisar una menuda bassa en els restants del pot neumàtic i en troncs per allí existents, per a llançar-se a la corrent en l'esperança d'aplegar fins a la cridada Sala de les Dunes, a uns 700 metros de la boca del Gat, per a esperar allí als equips de rescat o be intentar eixir pels seus propis mijos. Conseguixen aplegar, despuix de lluitar durant més de dèu hores contra la corrent de l'anomenada Galeria de l'Avorriment, anant de pedra en pedra, i de paret contra paret, descansant algunes voltes uns minuts agarrats a un asidero per a no ser arrastrats. En el recorregut, a Juan Antonio Saragossa se li trenca el braç per quatre llocs. També travessen una distància de 60 metros baix l'aigua duts pel ràpit que formava una gran cascada. Alcançat, puix, este lloc, tornen a vivaquear i decidixen esperar allí fins a ser rescatats. Esta determinació els salvaria la vida, puix de continuar s'haurien vist atrapats en sifones inundats.

Davant arribada de l'Unitat d'Operacions Especials (UOE), la d'atres grups espeleológicos i la baixada del nivell de l'aigua per la cessació de la pluja, es replanteja la planificació de l'activitat. Al no ser els membres de la UOE especialisats en la espeleología, el comandant-cap posa a disposició dels espeleòlecs del Comité Regional Sur de Espeleología tot el material en el que conten, dedicant-se la UOE a atres tasques: alguns d'ells penetren en la cavitat integrats en equips de respal i introducció de material; uns atres custodien les dos boques del Complex; i uns atres cobrixen les missions d'enllaços i transports entre les dos boques, almagasén de material, “quarter general”, etc., ya siga per mig dels seus radioteléfonos o en els vehículs tot-terreny.

En ser menor el nivell d'aigua per la boca de la Cova del Gat, s'intenta també l'entrada per este lloc per mig de diverses escalades pels sostres, ya que l'aigua seguix ocupant casi tota la superfície inferior. També es demana ajuda econòmica a diversos organismes oficials, lo que permet organisar un servici de menjador permanent i habilitar uns dormitoris en els locals escolars de Benaoján.

Divendres, 10 de decembre de 1976

Eixe mateix dijous i el divendres dia 10, se seguix alvançant en resultats infructuosos. En la Cova del Gat, un component dels equips que actuaven allí sofrix una caiguda i es fractura un braç, per lo que deu ser evacuat cap a un centre hospitalari. Seguix sense ploure i baixa l'aigua, lo que permet progressar més per la boca inferior que pel Hundidero. Apleguen nous grups de Valéncia i Catalunya. Passen les cent hores des de la veu d'alarma, quan es produïx la visita del governador civil de Màlaga per a interessar-se pels treballs.

Dissabte, 11 de decembre de 1976

A les 19:40 u dels soldats de la UOE notifica al seu comandant que els quatre espeleòlecs supervivents han segut trobats a uns 800 metros de l'entrada. En eixir estos a l'exterior, donen conte de la desaparició de José Manuel Vora Catral. No es va saber abans, perque en prendre contacte en els rescatats se'ls va preguntar des de llunt si estaven ben i havien respost afirmativamente.

Matinada del dilluns

El dilluns de matinada ix l'últim equip de rescat per Hundidero, que estava alié a la notícia del desenllaç del salvament. En el seu poder duyen el caixco de José Manuel, que havien trobat prop d'a on va ser engolgut per les aigües, i que li havia segut arrancat per la corrent. Es realisa una reunió entre els representants dels grups, els alacantins, dirigents federatius i el comandant-cap de la UOE., aplegant-se a la conclusió de que José Manuel hauria perit ofegat ans que es partira la corda que ho subjectava, i encara a pesar de lo anterior, sense el caixco en el seu poder, difícilment hauria evitat els colps en el cap en ser joguet dels ràpits. Se suspén el rescat tenint en conte açò i de les condicions en que es trobava la cavitat, per a no posar en risc més vides humanes. Esta decisió duria prou crítiques per alguns sectors de l'opinió pública, que apuntaven la possibilitat de que estiguera malferit en algun rebanc. Es va argumentar que la Galeria de l'Avorriment no havia segut recorreguda pels equips de rescat, per lo que podria estar allí, si ben els seus companyers varen passar per allí i no ho varen vore.

Troballa del cadàver de José Manuel Vora Catral

Quan el nivell de l'aigua ho va permetre, els equips de busca varen seguir recorrent la cova durant les següents semanes. En març de 1977 es dona per conclosa l'operació en ser trobat el cadàver de José Manuel en un punt propenc a la Sala de les Dunes, a on en aquells dies l'aigua aplegava als cinc metros d'altura. L'autòpsia va donar com resultat mort per asfíxia. En el lloc a on va caure, una placa recorda el fet: “Ací va perdre la vida entre les aigües l'espeleòlec José Manuel Vora Catral el dia 6 de decembre de 1976 obrint pas en punta als seus companyers”.