Traducció assistida per computadora

Plantilla:Barra de traducció La traducció assistida per computadora (TAC), traducció assistida per ordenador (TAO) o CAT (de l'anglés computer-assisted translation) és el procés de reproducció d'un text en una atra llengua (traducció) que porta a terme una persona (el traductor) en l'ajuda de software o programes de computadora desenrollats específicament a tal fi. Este terme comprén diferents tipos de ferramentes o aplicacions informàtiques específiques com, per eixemple, les que creen i organisen memòries de traducció i els editors de recursos interactius de software de tipo textual, també cridats ferramentes de localisació.

Història

Pot dir-se que la llavor de la traducció assistida per computadora va ser l'informe realisat per el ALPAC (Comité Assessor per al Processament Automàtic del Llenguage, per les seues sigles en anglés) en 1966 sobre la traducció automàtica. Des de l'aparició de la computadora en els anys 40, sempre va haver distintes corrents que veen en ell una solució per a la comunicació entre diferents cultures. Destaca, a este respecto, el Memorandum on Translation de Warren Weaver (en referències a Claude Shannon). No obstant, l'informe de el ALPAC va desaconsellar l'inversió en TA, manifestant que mai aplegaria al nivell de la traducció realisada per l'home. Açò va donar peu a que es reconsiderara el modo en que la computadora podia ajudar a les persones en el procés de la traducció.

Paralelament al desenroll dels primers models de computadora personal (recordem que els primers varen aparéixer en la década dels 60) es varen ser desenrollant ferramentes dissenyades per als distints usos que se li podien donar, encara que no seria fins a la década de 1980 quan dites computadores personals coneixerien el seu auge. Abans d'açò, les empreses treballaven en una computadora central conectat a varis terminals. En esta mateixa época es varen començar a crear bases senyes terminològiques que funcionaren, sobretot, a nivell intern en una mateixa empresa. Durant els anys 70 l'almagasenament de corpora (o conjunt de corpus) paralels (bilingües i multilingües) dona lloc a que s'observe que, dins dels texts traduïts, hi ha determinats térmens i expressions que es repetixen successivament i és llavors quan naix el concepte de memòria de traducció (MT), que consistix en poder dispondre d'una base senyes a on consultar traduccions prèvies de determinats térmens o frases, iguals o similars a aquells que volen traduir-se. No eren una atra cosa que almagasens d'informació en una base de senyes senzilla dotada d'un motor de busca. Tant Martin Kay com Peter Arthern són considerats pioners en este concepte. Peter Arthern, al front del seu càrrec com a cap de la Divisió de Traducció Anglesa del Consell de les Comunitats Europees (futur Consell de l'Unió Europea), posa de manifest la necessitat d'incorporar la computadora com a solució als problemes de coherència i uniformitat de l'us de térmens que planteja la traducció a gran escala i la conveniència de crear un sistema terminològic multilingüe que incloga glossaris actualisats (que puguen imprimir-se) en equivalència exactes, donades per la acotación dels temes tractats en els texts llegals i llegislatius de les Comunitats Europees. El desenroll de la computadora havia possibilitat per llavors una ferramenta, el processador de text, i a Arthern se li va ocórrer que la Secretaria General, les grans empreses o institucions i inclús atres usuaris podrien vore's més favorits en un sistema integrat de processador de text que produïra traduccions per busca i recuperació de text que en un programa de traducció automàtica (Arthern, 1981:317). Per a això, va propondre que els processadors de text foren capaços d'almagasenar totes les traduccions ya realisades en la seua memòria. En qualsevol cas, ni Kay ni Arthern varen aplegar a desenrollar aplicacions, simplement varen postular idees.

Per la seua banda, Alan Melby, creu que l'idea de les MT es va originar en el seu grup d'investigació en la Brigham Young University i, de fet, en part d'este grup es va unir per a formar ALPS (Automated Language Processing Systems). D'esta manera, en 1981, ALPS va llançar el primer sistema de TAO creat per a computadores personals i disponible en el mercat, baix el nom de "Processador de Repeticions" (Repetition Processing). ALPS incorporava un processador de text multilingüe, un diccionari automàtic, una ferramenta de consulta de terminologia, una ferramenta interactiva per a traduir i una ferramenta de busca i extracció de repeticions, sent esta última ferramenta una primera versió de lo que són hui les memòries de traducció (encara que el terme memòria de traducció va aparéixer com a tal més vesprada). Es va reconéixer que el sistema tenia grans llimitacions, per lo que ALPS va abandonar el desenroll del sistema en 1986.

A finals dels 80 lo que centra l'atenció dels desenrolladors és la possibilitat d'establir concordancias bilingües entre texts, a diferents nivells (paraules, expressions, seqüències de caràcters, format, etc.) per mig de l'alliniació de texts paralels, lo que continua també durant els 90.

Durant els anys 90 apareixen distints sistemes de TAO, també cridats workstations, com Translator's Workbench de Trados, TranslationManager de IBM o DéjàVu de Atril. Tots ells incorporaven diferents utilitats o ferramentes.

En suma, ha sorgit un nou sector d'activitat, conegut com indústria del llenguage.

Ferramentes de traducció assistida per computadora

Les ferramentes d'un sistema de TAO són les distintes aplicacions o utilitats que incorpora el sistema per a facilitar la tasca del traductor. A voltes, estes aplicacions també es troben de forma independent, sense que formen part de cap sistema, o poden incorporar-se a atres ferramentes com, per eixemple, a un processador de text.

Entre els diferents tipos de ferramentes de TAO trobem:

• Gestors de terminologia
• Gestors de memòries de traducció
• Alineadores de texts paralels
• Gestors de proyectes de traducció
• Ferramentes de localisació (solen ser sistemes que contenen, a la seua volta, vàries ferramentes)

També poden considerar-se ferramentes de TAO, des del punt de vista d'ajudar al traductor, encara que existixquen també en programes d'ofimàtica no específics per a traductors, les següents:

• Processadors de text
• Buscadors de text
• Correctors
• Contadors de paraules
• Editors de HTML

Vore també

• Traducció automàtica
• Facultat de Traducció i Interpretació de l'Universitat de Ginebra
• Llingüística computacional
• Ingenieria llingüística
• OmegaT - (GPL)
• Transit
• Wordfast
• Word Magic Translation software

Bibliografia

• «A Translation Automation Timeline» (en anglés). TAUS. Consultat el 22 de febrer de 2014.

• Abaitua, Joseba. 1995. “Pròlec a l'edició espanyola”, en Introducció a la Traducció automàtica, Hutchins, W. J. i Sommers, H. L. Madrit: Visor.

• (1981).ASLIB Proceedings.33 (7/8)Consultat el 25 de febrer de 2014.

• Cambra de la Font, Lidia. 2001. “El paper de les ferramentes TAO en la documentació tècnica multilingüe”, Tradumática, N.º 0. [En llínea] ^{[enllaç trencat]}

• (2010).Sendebar.21

• Gómez, Josu. 2001. “Una guia a el TMX”, Tradumática, N.º 0. [En llínea] [1] [2] archivat en Wayback Machine.

• (2013).Computational Linguistics – Applications, Studies in Computational Intelligence.458Consultat el 26 de febrer de 2014.

• Vaig morar López, Joaquim i Oliver González, Antoni / Coordinador Climent Roca, Salvador. 2004. Traducció assistida per ordenador: programes i recursos lliures i gratuïts: material bilingüe. Barcelona: Planeta UOC.

• Rinsche, Adrianne. 1997. “Translation Technology: The State of the Art” en Localization Resources Centre. Yearbook 1997. Dublin: Localization Resources Centre

• Sánchez-Gijón, Pilar. 2001. “Catàleg de sistemes de memòries de traducció”, Tradumática, N.º 0. [En llínea] [3]

• Somers, Harold (2003). Computer and Translation: A translator's guide (en anglés), John Benjamins Publishing, pp. 351. ISBN 9027296693, 9789027296696.

• Strandvik, I. 2001. “Les memòries de traducció en la Comissió Europea”, Tradumática, N.º 0. [En llínea] [4] [5] archivat en Wayback Machine.

• (1949).Consultat el 23 de febrer de 2014.