Anar al contingut

Tradició de Teuchitlán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tradició de Teuchitlán
Reconstrucció del 'Círcul 2' (en primer pla) i el 'Círcul 1' arrere, Guachimontones
Foto cortesia de Chris Wass
La tradició Teuchitlán en l'oest de Mèxic
Nom: Tradició de Teuchitlán
Tipo Arqueologia
Ubicació Teuchitlán, Jalisco i Nayarit
México México
Localisació Noroest de Mesoamérica (Mèxic)
Cultura Teuchitlán
Cronologia 300 a. C. - 900 d. C.

La Tradició Teuchitlán va ser una complexa societat prehispánica que va habitar àrees dels actuals estats adició Teuchitlán en époques tan primerenques com 300 a. C., el seu floriment és generalment datat durant el Periodo Clàssic, 200 d. C.[1] La tradició es va extinguir abruptament al final del periodo Clàssic, ca. 900 d. C.[2] La tradició Teuchitlán és notable per les seues places centrals circulares i còniques piràmides escalonades. D'acort en l'investigador Phil Weigand i la seua esposa Arcelia García, estes inusuals estructures són "úniques en el repertori arquitectònic Mesoamericano i de fet, no s'han trobat estructures similars en cap lloc del món".[3] La tradició Teuchitlán és una derivació de la més primerenca Tradició de les tombes de tir de l'oest de Mèxic, pero en un canvi dels centres menors a llocs majors, tals com Els Guachimontones.[4]

Guachimontones

[editar | editar còdic]
La piràmide mesoamericana escalonada cònica en el 'Círcul 2', Guachimontones
Foto cortesia de Nancy

Els Guachimontones és un lloc arqueològic, en les afores de la ciutat de Teuchitlán, en l'estat de Jalisco, és el complex més gran de la tradició Teuchitlán.[5] El centre de l'antiga ciutat estava ocupat per tres places circulares, cada una en una piràmide circular escalonada de varis nivells en el centre. Hi ha un total de 10 "círculs" dins de Teuchitlán, quatre places rectangulars i dos canches de joc de pilota, aixina com atres estructures menors.

Es pensa que les piràmides circulares es representen un cosmograma, de l'estructura mitològica de l'univers i els pols circulares es varen fixar en el centre de l'arbre mesoamericano de la vida (Món). En fonament en les múltiples tablillas de ceràmica recuperades, aixina mateix, es creu que cerimònies del ritual dels Voladores es varen portar a terme des del Pol.

Estructura social

[editar | editar còdic]

Existixen vàries característiques d'una societat en rancs d'èlit present dins de les societats de la tradició Teuchitlán: per eixemple, les places circulares estaven restringides, eren sol per a l'èlit. No obstant, sobre la base de llocs semi-fortificados excavats en llocs clau en montanyes, prop del perímetro núcleu de Teuchitlán, es pensa que l'àrea externa de la tradició Teuchitlán estava políticament fragmentada.[6]

  1. Vore Smith, p. 24.
  2. Abstracte Beekman (2000).
    També Weigand i Beekman (1999).
  3. Weigand (2001), p. 402.
    Michael E. Smith diu que "L'apany circular que conforma estes ciutats són únics en Mesoamérica" pero menciona les “capitals circulares" de les cultures Partia i Sasánida, p. 22.
  4. Beekman (1994) p. 3.
  5. «Proyecte Arqueològic Teuchitlán».Consultat el maig de 2008.
  6. Beekman, 1994. Beekman, 1996.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]