Tractat de El Haya (1720)
El Tractat de El Haya va ser el tractat rubricat el 17 de febrer de 1720 en El Haya que va posar fi a la guerra de la Cuádruple Aliança, un conflicte que va enfrontar a la Monarquia d'Espanya en la Cuádruple Aliança, una coalició formada pel Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne de França, el Regne de Gran Bretanya i les Províncies Unides.
Antecedents
- Artícul principal → Guerra de la Cuádruple Aliança.
Res més aplegar a la cort de Madrit Isabel de Farnesio, princesa del ducado de Parma i segona esposa de Felipe V d'Espanya, va posar al front del govern a un home de la seua confiança, el clerc parmesano Juliol Alberoni qui va dirigir la política exterior de la monarquia en la doble finalitat de "revisar" els Tractats de Utrecht en Itàlia —recuperant per a Felipe V els estats de la Monarquia Hispànica que havien passat a l'emperador Carlos VI, l'antic Archiduc Carlos, contrincant de Felipe V en la Guerra de Successió Espanyola i al duc de Savoya— i assegurar per al príncip Carlos, el primer fill del nou matrimoni, la successió al ducado de Parma i al ducado de Toscana.[1]
Esta política es va concretar en la conquista espanyola de Cerdenya en el juliol de 1717 i en l'ocupació del regne de Sicília en agost de l'any següent[2] En conéixer l'invasió de Cerdenya i de Sicília, l'emperador Carlos VI va decidir entrar en la Triple Aliança formada en giner de 1717 per les Províncies Unides, Gran Bretanya i França[3] per a enfrontar-se conjuntament a Felipe V i obligar-li a acatar les resolucions de Utrecht, donant naiximent el 2 d'agost de 1718 a la cridada Cuádruple Aliança. Com Felipe V no va voler retirar-se ni de Cerdenya ni de Sicília, condicions exigides per la Cuádruple Aliança per a entaular negociacions, esta li va declarar la guerra en decembre de 1718.
El tractat
Despuix del statu quo davant belum guerra de la Cuádruple Aliança, Felipe V es va vore afectat despuix del desgast bèlic i es va vore obligat a complir les condicions del tractat acordat entre l'aliança i regne d'Espanya el 17 de febrer de 1720 en El Haya.
Allí es va formalisar l'acort de la Cuádruple Aliança firmat en Londres en agost de 1718:
- El rei de Sicília Víctor Amadeo II de Saboya va entregar a Carlos VI el regne de Sicília i est a canvi li va cedir el regne de Cerdenya. Aixina mateix l'emperador reconeixia el dret de la Casa de Saboya a la successió a la corona d'Espanya, en cas que faltara la descendència de Felipe V; si açò succeïra, Saboya no podria posseir simultàneament territoris en Espanya i Itàlia.
- Felipe V es va vore obligat a tornar el regne de Cerdenya el Sacre Imperi Romà, renunciant als seus drets sobre ell, i el regne de Sicília a la Casa de Saboya. En compensació, va poder obtindre algunes concessions com el reconeiximent per Carlos VI del seu dret a la corona espanyola, a la que l'emperador va renunciar en el seu nom i en el dels seus hereus.[4]
- Sobre el Gran Ducado de Toscana i el Ducado de Parma i Placencia, sobre els que tenien drets de successió tant la reina d'Espanya Isabel de Farnesio com l'emperador Carlos VI, es va propondre que serien considerats feus masculins del Sacre Imperi Romà, i en cas que no hi haguera descendència masculina en esta família, passarien a la descendència masculina de la reina d'Espanya. Cap d'estos territoris podria ser en cap temps posseït pel rei d'Espanya: si per falta de successió de l'emperador Carlos VI passaren a la descendència dels reis d'Espanya, el titular del ducado deuria renunciar al tro espanyol.
- En atres capítuls menors es va establir que en els ducados de Parma i Toscana no poguera haver tropes espanyoles ni franceses, encarregant-se del seu defensa les guarnicions dels Cantones Suïssos, pagats pels membres de la Triple Aliança; ademés, Livorno seguiria sent port franc i totes les propietats embargades durant la guerra varen ser restituïdes a el hora que els presoners varen ser amnistiats.[4]
En resum, en El Haya Felipe V es va vore obligat a firmar la retirada de les tropes de Cerdenya i de Sicília —que es va fer efectiva dos mesos despuix—, la renúncia a qualsevol dret sobre els antics Països Baixos espanyols, ara baix sobirania de l'emperador Carlos VI, i a reiterar la seua renúncia a la Corona de França. Lo únic que va obtindre Felipe V a canvi va ser la promesa de que la successió al ducado de Parma, el ducado de Piacenza i el ducado de Toscana recaurien en el príncip Carlos, el primer fill que havia tingut en Isabel de Farnesio. Per a concretar estos acorts es va convocar el Congrés de Cambrai.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Capel Martínez y Cepeda Gómez, 2006, pp. 214-216.
- ↑ Capel Martínez y Cepeda Gómez, 2006, p. 217.
- ↑ Tractat de formació de la Triple Aliança, 1717 (anglés).
- ↑ 4,0 4,1 Pérez Samper, María Àngels«La Cuádruple Aliança de 1718: equilibris i desequilibris».Studia Historica. Història Moderna.(44, n.º 2)
- 65–84.
- ↑ Capel Martínez y Cepeda Gómez, 2006, p. 218.
Bibliografia
- (2006) El Sigle de les Llums. Política i societat, Madrit: Síntesis. ISBN 84-9756-414-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de La Haya (1720)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.