Trachemys scripta scripta

tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta)

La tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta) és una tortuga de la família Emydidae, que habita des de la part Este d'Estats Units fins al nort de Mèxic.

Descripció

És una de les tres subespecies de Trachemys scripta que hui reconeix la ciència. Són tortugues robustes, que d'adultes presenten una coloració general negruzca o pardo obscur, en llínees molt contrastades de color groc en cara, pates i coa. El plastrón és groc i lluïx normalment molt poques taques, que sempre són negres, menudes i compactes. Els jovenils són de color vert viu i en més dibuixos en el espaldar. Es diferencia de les atres dos subespecies pel plastrón més groc, en menys taques i més menudes, i perque la taca postorbital del pols i la ralla que partix de baix de l'ull estan unides despuix del mateix per una taca groga vertical, #lo que fa que tinguen una sòrt de mija lluna vertical àmplia en l'ull. La taca postorbital del pols a voltes és rojosa, pero sempre es torna negra i desapareix en l'edat. Inclosa en el catàlec d'espècies exòtiques invasoras en Espanya, Real Decret 630/2013 de 2 d'agost,pel que es regula el Catàlec d'Espècies Exòtiques Invasoras.

Hàbitat

Aigües llentes o quetes, en fondo fangoso i gran vegetació sumergida o flotant. I en hivern estan en llocs més càlits.

Se situa sobre qualsevol objecte o sobre els bancs d'arena per a expondre's al sol. Molt aquàtica.

Viuen en tot tipo de cursos d'aigua: rius llents, #llac, pantans, estanys, basses,... S'adapten casi a qualsevol mig aquàtic, llevat als rius de caixer ràpit. També poden tolerar fins a cert punt l'aigua salobre.

Dimensions

En nàixer conten en una closca de 3 cm, pero apleguen a alcançar els 28 cm. Creixen durant tota la seua vida entre 10-40 cm de llongitut de closca. Els machos tenen la coa molt més llarga i fina que les femelles, les quals la seua coa és més curta i ampla. La cloaca en els machos sol estar més alluntada del plastrón que en les femelles. També es caracterisen per les ungles, els machos les tenen més llargues (crucial per a la reproducció) i les femelles més curtes. El plastrón en els machos es presenta cóncau (per a acomodar la closca de la femella en la reproducció), mentres que el de les femelles totalment pla.

Les femelles aixina i tot són més grans que els machos.

Alimentació

Predominantment omnívora per als eixemplars jóvens en la naturalea, ademés de menuts assuts (invertebrats i vertebrats). La base de la dieta pot ser pens per a tortuga, ademés se li deu donar aliment d'orige animal, com poden ser tot tipo d'insectes, caragols, bavoses, taperots, menuts amfibis, peixos, i també carn com a grassa i peix. Se'ls pot donar també algun tipo de fruta i verdura, pero no ho solen acceptar. Per a que tinguen un aporte vegetal, es recomana que siguen incorporades en l'estany o aquari diferents plantes aquàtiques, tant de fondo com a flotants: jacint d'aigua (Eichhornia), lletuga d'aigua (Pistia), Salvinia, Azola, llentilles d'aigua (Lemna), Elodea, Anubia, etc. Totes estes plantes serviran per a decorar i netejar l'aquari, i quan les tortugues tinguen fam li les menjaran. accepten plantes aquàtiques; els adults són carnívors, necrófagos i coprófagos, pero mantenen en la seua dieta una part vegetariana. Per al bon creiximent d'estes tortugues, és necessària una alimentació equilibrada. Mai se'ls deu donar Gammarus o gambitas seques massa a sovint. Moltes persones li'l donen com a aliment únic i en el temps la tortuga sofrix diferents malalties derivades de la falta de vitamines.

Enllaços externs

• Tortugues d'aigua
• Infotortuga