Torres elèctriques de l'estret de Mesina
Els denominats pilones de l'estret (en italià, piloni dello Stretto) són les torres en desús (el tendit aéreu es va substituir per un submarí en 1992) de la llínea elèctrica d'alta tensió de 220 kV que creuava l'estret de Mesina entre Calàbria i Sicília. Són dos torres d'acer exentes, una ubicada en el costat sicilià i l'atra en el de Calàbria.
sobre el costat continental de l'estret
sobre el costat sicilià de l'estret
Història i descripció
La torre del tendit elèctric del costat sicilià es denominat pilón Torre Far (en el dialecte de Mesina O piluni). Va ser dissenyada per la SAE (la Società Anonima Elettrificazione de Milà)[1] a partir de 1951 i construïda entre 1954 i 1955[2] per encàrrec de la Società generale elettrica della Sicília (SGES); va ser inaugurada en maig de 1956 pel llavors president de la Regió Siciliana Giuseppe Alessi, i té una altura de 225 m, més huit de la base de formigó armat que la soporta, per a un total de 233 m.
La torre del costat de Calàbria, ubicada en el cim del tossal de Santa Trada, és idèntica, pero en els 169 m del promontori per davall, es troba a 394 m sobre el nivell de la mar en l'estret. Els fonaments, en els dos costats, en un cos prismàtic en forma de creu, són diferents: la torre siciliana, donada la naturalea del terreny, està recolzada en quatre caixes independents que apleguen fins a 18 m baix el nivell de la mar; mentres que la torre calabresa es recolza en la roca directament per mig d'una excavació profunda.
La torre de Calàbria va ser utilisada pel periodiste Francesco Romeo per a ser inscrit en el Llibre Guinness dels récorts europeu, conseguint l'emissió de televisió continental a major altura en una estructura oberta. El 7 d'octubre de 2011, de fet, Romeo i el seu equip varen realisar un programa de televisió especial, titulat El superático més bell del món, dedicada a l'increible espectàcul que es pot admirar des de la part superior del pilón.
Els pilones varen servir de model a les torres del primer creuament d'una llínea elèctrica sobre el riu Elba, en Alemània, i a les Torres del tendit elèctric de Càdis, en Espanya, al marge de les particularitats del disseny ajustades a les característiques geomorfològiques del estret de Mesina.
El tesado dels cables de la llínea elèctrica entre les torres va ser molt complex: varen deure tendir-se sense que pogueren tocar l'aigua; operació delicada portada a terme en ocasions posteriors i complicada pel súbit pas d'un petroler que no va observar els signes de prohibició que durant dies varen bloquejar l'Estret. Les operacions varen començar el 15 de juliol i el final estava programat per al dia 30; encara que el tendit va concloure a les 3:40 p. m. del 22 de setembre de 1955, en l'amarre dels conductors en abdós costats.[3]
El tendit elèctric, en tindre que superar la superfície marina a una altitut suficientment alta, va tindre que tensar-se en elevades càrregues mecàniques durant més de 3 km del tram. Per esta raó, no es varen usar cables conductors normals, sino cables d'acer. La pobra conductivitat elèctrica de l'acer va fer que la transmissió de la corrent fora particularment costosa. La resistència requerida per a les fortes raches de vent tampoc va permetre l'us de conductors trenats, reduint la seua capacitat de transport. El soport superior de cada torre medix 75 m, de modo que els tres cables estan a 25 m de distància entre sí per a evitar colisions en cas de vent fort, un factor comú en l'estret de Mesina.[4]
La mala conductivitat dels cables d'acer, molt per baix del coure com a transmissor d'energia, va determinar l'eliminació en febrer de 1992 de la conexió aérea a favor d'una nova conexió submarina, en el pas dels cables protegits que donen servici a la part oriental de Sicília.
El pilón sicilià ha segut objecte d'un total repintado despuix de la cancelació del tendit elèctric, i es manté en un millor estat de conservació que el pilón calabrés, que en qualsevol cas, ha segut declarat apte per un peritaje del Institut Italià de Soldadura en 2008.
La Torre Far ha segut dotada d'una instalació que permet canviar el color i l'intensitat del seu allumenament, mentres que un robo de coure de tota la superfície dels panels fotovoltaics uns pocs dies despuix del seu establiment per part de la Província de Reggio Calàbria, fa casi invisible l'estructura del costat continental.
Encara que ya no tenien cap funció pràctica, els pilones no es varen demolir, i hui en dia posseïxen l'estatus de monuments històrics protegits. S'utilisen per a obtindre medides meteorològiques, per a eixercicis de rescat en altura i per a sistemes de telecomunicació.
Des de 2006, el pilón de la costa siciliana es va obrir al públic durant un parell de temporades: la visita requeria pujar una escala de 2240 escalons per a aplegar a la plataforma més alta.[5]
Coordenades
| Element | Coordenades |
|---|---|
| Terminal calabrés del cable submarí | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Pilones de l'Estret, Torre Calàbria | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Pilones de l'Estret, Torre Far | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| Terminal siciliano del cable submarí | Coordenades no vàlides</noinclude> |
Referències
- ↑ donar-messina/una-testimonianza/ SAE
- ↑ donar-messina/la-sae-tra-scilla-i-cariddi/ Construcció
- ↑ donar-messina/dona-un-resoconto-dell-epoca/ Construcció de les torres
- ↑ (2014) Constructional Steel Design: An international guide, CRC Press, pp. 961. ISBN 9781482296709.
- ↑ Pagà, Francesco. «Il Pilone vaig donar Torre Far». Consultat el 25 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torres eléctricas del estrecho de Mesina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.