Torres de defensa (Horta d'Alacant)
Les Torres de defensa de l'horta d'Alacant (ss. XV–XVII) són construccions defensives alçades en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates berberiscos. En l'actualitat estan integrades casi totes en el paisage urbà, concretament en el Districte 4 que inclou Albufereta, Condomina i Santa Faç,[1] ya que l'espai hortano pràcticament ha desaparegut. Durant el XX, algunes de les torres varen ser derribades, sabent de l'existència documentada de fins a 43 d'elles, pero en l'actualitat solament es conserven en peu 25, algunes d'elles en un estat de deterioració alvançada a pesar de que estan declarades com Be d'Interés Cultural (BIC).[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]Les torres es troben ubicades prop de la ret de camins que comunicaven tant internament l'horta, com externament en el restant de l'antic Regne de Valéncia. Entre els camins més importants destaca l'antic camí de Xixona, que era el que comunicava Alacant en Valéncia per l'interior a través de Xàtiva, i l'antic camí de la Villajoyosa que comunicava Alacant en Valéncia pero per la costa.
Característiques
[editar | editar còdic]Existien tres tipos de torres: les de vigía, situades prop de la llínea costera i que tenien com l'objectiu vigilar i avisar l'arribada d'enemics per la mar; les de refugi, localisades més a l'interior i prop de la població, la finalitat de la qual era la de refugiar als habitants que vivien en les afores; i les de defensa que servien també com a refugi i es localisaven prop de núcleus de població o de fites a protegir. Estes últimes disponien d'elements constructius que permetien atacar a l'enemic (almenas, aspillareas, saeteras i esclafidors).[3]
Catàlec de torres conservades en Alacant
[editar | editar còdic]En el terme municipal d'Alacant es conserven 18 torres, 12 de les quals estan situades en la partida de la Condomina, 5 en la partida de la Albufereta i 1 en la partida de la Santa Faç. Les atres 7 se situen en els térmens municipals de Sant Joan d'Alacant (4 torres), Muchamel (3 torres) i Campello (2 torres).[4]
Les pertanyents al municipi d'Alacant (llevat una limítrofa)[5] són:
Partida de la Condomina
[editar | editar còdic]- Torre Plasía (XVI-XVII)
- Torre El Ciprer (1661)
- Torre Mija Lliura (XVI-XVII)
- Torre de Reixes (XVI)
- Torre Boter (XVI-XVII)
- Torre Guixot o Fabián (XVII-XVIII) (destruïda el 1990)
- Torre Bosch (XVI)
- Torre Juana (XVII-XVIII)
- Torre Nicolau o Alameda (XVI)
- Torre Villagarcía o Boacio (XVII, reformes XIX)
- Torre Soto (XVII-XVIII, reformes XIX)
- Torre Cacholí (XVII-XVIII)
- Torre del Comte (XVI)
- Torre Cadena (XVI-XVII) (limítrof al final d'Alacant, encara que pertanyent al de Sant Joan).
Partida de la Albufereta
[editar | editar còdic]- Torre Àguiles (XVI-XVII)
- Torre Santiago (XVI-XVII)
- Torre Ansaldo o Castellet (XVI-XVII)
- Torre Ferrer (XVI-XVII)
- Torre Sarrió (1594)
Partida de la Santa Faç
[editar | editar còdic]- Torre Santa Faç (XVI, junt al monasteri d'el XV)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Districte 4» (en és). Ajuntament d'Alacant. Consultat el 6 d'abril de 2019.
- ↑ «Torres Horta Alacant».
- ↑ Álvaro Francisco Morote Seguit i Rocío Esperanza Medina Aragó, L'horta d'Alacant i les seues torres de defensa: proposta d'una ruta turística, Quaderns de Turisme, n.º 35, (2015); pp. 287-309.
- ↑ «Pla per a protegir les Torres de l'Horta» (en és). www. diarioinformacion. com. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2019. Consultat el 5 d'abril de 2019.
- ↑ «Topoguía Torres de l'Horta 2013. pdf». Google Docs. Consultat el 6 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torres de defensa (Huerta de Alicante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.