Torre de telegrafia òptica del Bon Retir

Torre de telegrafia òptica del Bon Retir

La torre de telegrafia òptica del Bon Retir, coneguda popularment com Castillete del Retir, és un edifici del parc del Retir de Madrit. Construït en 1850, aprofitant la seua ubicació en la part més alta del parc, va albergar el telégraf òptic de l'espanyol José María Mathé. Despuix de la caiguda en desús de la telegrafia òptica, va ser la primera sèu del Institut Central Meteorològic. Hui es troba en restauració.

Forma part del Paisage de la Llum, un paisage cultural declarat Patrimoni de l'Humanitat el 25 de juliol de 2021.

Descripció

La torre de telegrafia òptica del Bon Retir es troba en el cantó Surest del parc, uns cent metros a l'Oest del carrer Menéndez Pelayo de Madrit i a una altura intermija entre la Porta de Granada i la Porta del Chiquet Jesús.

La torre es va construir en 1850, per iniciativa de l'ingenier José María Mathé Arangua, en els seus plans i el sistema telegràfic dissenyat per ell per a la construcció de tota la ret de telegrafia òptica d'Espanya. Esta torre, com el restant de les de telegrafia òptica, era una chicoteta fortificació que tenia 7 m de costat i 12 m d'ample. Constava de tres plantes, comunicades per una escala de caragol i un terrat a on s'instalava el telégraf. El mecanisme de transmissió es accionaba des de la tercera planta i eren els "torreros", els empleats de Telégrafs, els que transmetien els mensages codificats, o telegrames òptics, per la ret.

A esta torre modele se li varen afegir quatre torres cilíndriques en els seus quatre cantons, cresterías, matacanes i finestres ogivals, donant-li un aire gòtic.

Història

Com a torre de telegrafia òptica

La torre de telegrafia òptica del Bon Retir es va construir entre maig i octubre de 1850, per iniciativa de José María Mathé, cap de les Llínees Telegràfiques Nacionals i primer director general de Telégrafs. Es va portar a terme en els plans i el sistema telegràfic dissenyat per ell per a la construcció de tota la ret de telegrafia òptica d'Espanya. Dependent de l'Observatori Astronòmic, va ser capçalera de la llínea de telegrafia òptica de Madrit a Valéncia-Barcelona-La Junquera. La llínea tenia 30 torres en el primer tram de Madrit a Valéncia. També va ser capçalera de la llínea de Madrit a Càdis que constava de 59 torres.

Telegrafia elèctrica

Torre de telegrafia òptica del Bon Retir, gravat en la revista L'Ilustració (3 de maig de 1851).

La primera Escola de Telegrafia Elèctrica d'Espanya va tindre la seua sèu en la torre de telegrafia òptica del Bon Retir. L'Escola va ser creada per Real Decret de 7 d'octubre de 1852. Allí es varen formar, en un primer moment, 24 torreros, que varen passar a rebre instrucció teòric-pràctica en les tècniques de construcció i maneig de les llínees electro-telegràfiques, i es varen convertir en els primers empleats del telégraf elèctric. L'Escola va estar funcionant des de 1852 fins a, a lo manco, 1857. Existix un inventari de 1853 del material que hi havia en els tres pisos de l'Escola. Ademés de taules i cadires, hi havia una taula de pi pintada en una màquina telégraf elèctrica, en la seua corresponent pila i conductors en el Pis d'Oficina i una atra exactament igual en el Pis de l'Escola. No indica l'inventari el tipo de màquina telegràfica, pero provablement seria un aparat Wheatstone de dos agulles.

El 22 d'abril de 1855 es va promulgar en Espanya una llei per a unir Madrit en una ret de telegrafia elèctrica a totes les capitals de província, departaments marítims i a les fronteres de França i Portugal. Esta llei es considera com la constituent del Cos de Telégrafs i el punt de partida del servici del telégraf elèctric, per tant, del naiximent de la Telecomunicació en Espanya. L'importància que va tindre el telégraf en el Parc del Retir de Madrit queda reflectida en el galliponter, puix a lo manco des de 1900 existix documentada la denominació "Passejada del Telégraf" per a la passejada propenca a la torre de telegrafia òptica del Bon Retir, que corria paralel al de Fernán Núñez.

Com a part de l'Institut Central Meteorològic

El castillete entre 1902 i 1905, en una fotografia estereoscópica presa pel seu llavors director Augusto Arcimís, ya desprovisto dels instruments de telegrafia.

Entre 1868 i 1887, la torre de telegrafia òptica del Bon Retir va pertànyer al Ajuntament de Madrit. Per Real Decret de 18 d'agost de 1887 es crea l'Institut Central Meteorològic, primera institució oficial meteorològica espanyola. El seu primer director va ser Augusto Arcimis, considerat el primer meteoròlec espanyol. L'objecte d'eixa institució era: “calcular i anunciar el temps provable als ports i capitals de província”. Arcimis considera que l'ubicació del castell, en eixe moment en desús, i prop de l'Observatori Astronòmic, de la Central de Telégrafs i en un punt destacat en altura és ideal per a l'observació meteorològica. En el seu terrat es varen colocar distints aparats d'observació meteorològica.

El Castillete en 1927, equipat en l'antena de radiotelegrafia.

En 1888, la torre va passar a convertir-se en la sèu, títul que va mantindre fins a 1936. L'1 de març de 1893 es va publicar el primer Bolletí Meteorològic diaris en un mapa del temps, l'estat general de l'atmòsfera i de la mar per mig d'observacions en distintes estacions espanyoles i estrangeres, i una predicció baix el format de temps provable. Va compartir durant anys en el Real Observatori de Madrit tant les observacions meteorològiques com la recepció de les senyes provincials i la seua publicació en la Gasseta o en recopilatoris. La separació definitiva entre l'Astronòmic i l'Institut Central es va produir en 1906, en el que este últim va assumir totes les funcions meteorològiques nacionals incloent la recopilació de les senyes de les estacions provincials ademés d'encarregar-se de la seua instrucció. En 1909, es va començar l'elaboració i enviament d'una predicció marítima per a les següents 24 hores. En 1911, l'organisme va passar a cridar-se Observatori Central Meteorològic. En 1913, José Galbis, director de l'Institut Central Meteorològic, realisa una rehabilitació integral de la torre. En 1914, en la torre varen començar els llançaments de globos sonda. El globo sonda és de majors dimensions que el globo pilot, igualment és inflado en heli o hidrogen, i du adossat un atre globo de menors dimensions i una barquilla a on van estajats els instruments registradors cridats meteógrafos. En este edifici va permanéixer la Secció de Predicció meteorològica, el Gabinet telegràfic i la Biblioteca.

En 1920, es va instalar una antena de 20 m en el terrat de la torre, en ella es podien rebre els radiotelegramas meteorològics emesos per la Torre Eiffel. Ademés, es va assegurar la transmissió sense fils dels despachos meteorològics i radiotelegramas en l'estació radioelèctrica de Carabanchel (en cas de fallo les llínees telegràfica i telefònica) i en les estacions de tota Espanya. En enguany, l'Observatori Central Meteorològic passa a cridar-se Servici Meteorològic Nacional. En 1924, es va ampliar l'Instalació radioelèctrica de la torre en una nova estació emissora Marconi, i va desaparéixer la torre dels vents del torreón noroest. La gran antena de radiotelegrafia es va desmontar a principis de la década de 1930, per l'auge de la ràdio.

En 1947, es va realisar una intervenció en el castillete, en la que varen desaparéixer les finestres ogivals i tot adorn arquitectònic d'estil gòtic.

A finals de la década de 1990, davant el perill imminent de solsida de l'edifici, es va evacuar al personal i es va tancar.