Torre de Tlatelolco

La Torre de Tlatelolco (també coneguda com Centre Cultural Universitari Tlatelolco i com SRE Tlatelolco)[1] és un edifici en l'Unitat Habitacional Nonoalco Tlatelolco de la Ciutat de Mèxic. Va ser dissenyada per Pedro Ramírez Vázquez.[1] La seua altura és de 100 metros i té 22 pisos.[1] Va ser per varis anys el quart edifici més alt de la ciutat i el segon més alt de la colónia Tlatelolco, solament despuix de la Torre Insígnia. Esta estructura metàlica, recoberta de marbre blanc, es va reforçar i es va rehabilitar en a lo manco dos ocasions, en giner del 2010 va recobrar el seu funcional disseny i novament està operativa.cita requerida Va ser durant décades la sèu de la Secretaria de Relacions Exteriors (SRE) i actualment alberga el Centre Cultural Universitari Tlatelolco de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
L'edifici està ancorat al sol en 45 pilotes d'acer i concret, que penetren a una profunditat de 35 metros, i conta en 36 esmortidors sísmics.cita requerida
Lloc
Es troba en el rectàngul delimitat al nort per la zona arqueològica de Tlatelolco i la Plaça de les Tres Cultures; al sur, per l'avinguda Ricardo Flores Magón; al ponent, pel Eix Central Lázaro Cárdenas, i a l'orient, per àrees de servicis de la Parròquia de Santiago i de la pròpia unitat habitacional.cita requerida
Història
Rep el nom per la zona de la Ciutat de Mèxic a on s'alça l'edifici, mateixa de l'antic barri prehispánico de Tlatelolco.cita requerida Va ser per algun temps el quart edifici més alt de la Ciutat de Mèxic fins que va ser desplaçat per l'auge que va tindre la construcció en les décades de 1970 i 1980.cita requerida
La cancelleria venia ocupant distints immobles a lo llarc de la seua història, pero durant el periodo del president Adolfo López Mateos es va pensar en concentrar en un sol immoble les llabors d'eixa secretaria d'Estat. Es va buscar una zona ben comunicada i en un entorn modern, Tlatelolco recent havia segut construïda i era orgullosament mostrada a visitants d'atres nacions com a eixemple de desenroll nacional. Es va decidir l'edificació de la torre en eixe lloc: en 1957, es va encarregar el proyecte a Pedro Ramírez Vázquez, i va anar fins a 1960 quan va escomençar la construcció de l'edifici, el qual es va concloure ràpidament en 1966, durant el mandat del president Gustavo Díaz Ordaz.[1] Es va tractar d'un repte, per la zona a on es troba, que és predominantment habitacional, lluntana a les zones d'oficines i embaixades i adjacent a una zona arqueològica recent rehabilitada.cita requerida
Durant la seua existència ha rebut alguns danys pels sismes aixina com alguns assentaments diferencials que varen provocar que en diverses ocasions fora reparada, ha segut fins al cap d'un profunt estudi i renovació a càrrec de l'Universitat Nacional que l'edifici novament ha recuperat funcionalitat i el seu original estètica.cita requerida
Des de la seua conclusió en 1966 fins al seu abandó en el 2005, va albergar les oficines principals de la SRE del Govern Federal de Mèxic, any en que es varen mudar al Edifici Tlatelolco. En 1967, va ser sèu de la firma del Tractat per a la Proscripció de les Armes Nuclears en l'Amèrica Llatina i el Carib (més conegut com Tractat de Tlatelolco).[2]
Va ser per mig de la cessió de la propietat per la SRE a la UNAM, baix els auspicis del llavors Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador,[3] quan va passar finalment a mans del seu actual propietari.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Centre Cultural Universitari Tlatelolco, Mexico City | 113618 | EMPORIS». www. emporis. com. Consultat el 2021-01-28.
- ↑ «Colónia Tlatelolco» (en es-mx). Alcaldia Cuauhtémoc (2019-04-30). Consultat el 2021-01-28.
- ↑ [1]
- Archivat el 10 de març de 2007 archivat en Wayback Machine.[2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre de Tlatelolco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.