Torre de Sant Bartolomé (Valéncia)
La torre de Sant Bartolomé de Valéncia (Espanya) és l'únic restant subsistente de l'iglésia homònima. Va ser construïda en 1239, sent aixina una de les dèu iglésies inicials que es varen edificar en la ciutat de Valéncia despuix de ser conquistada per Jaime I d'Aragó. La torre es troba en el carrer de Serrans, prop de la plaça de Manises.[1]
És be d'interés cultural en número 46.15.250-059, en resolució de 19 de novembre de 1981.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una torre de planta quadrada. Està realisada en sillería, llevat el cos de campanes que és de rajola. La sillería queda a la vista en els dos terços inferiors de la torre. El terç superior està recobert per ciment formant uns requadros.[1]
A inicis d'el XXI es troba adossada a un edifici casticista construït en 1954.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]En l'emplaçament de la desapareguda iglésia de Sant Bartolomé va existir una mesquita, la qual va ser donada en 1239 per Jaime I als Cavallers del Sant Sepulcro del nostre Senyor Jesucristo. Estos varen derribar el temple islàmic, edificant una iglésia baix la advocación de Sant Bartolomé Apòstol. Esta iglésia va ser constituïda com a parròquia pel bisbe Pere d'Albalat.[3]
En el XVII, entre 1666 i 1683, va ser construït un nou temple al que pertanyia la torre. Esta va sofrir inicialment un inclinament, que va ser reparada per Juan Bautista Pérez Castiel. El desplaçament es va deure a un afonament de terres, i Pérez Castiel la va reparar reblint en material nou fins que va conseguir endreçar-la.[3]
Durant les obres de derribe d'el XVII es varen localisar diferents restants d'época romana, troballes confirmades en les excavacions que va portar a terme Nicolau Primitiu Gómez-Senent en 1927 i 1928. Entre estes troballes destacava un gran torreón redó que es va trobar a l'altura de la porta de l'iglésia que donava a la plaça de Manises. Formava part de la muralla romana, i estava fet en hilades de rajola en capes intermiges de morter.[3]
A l'inici de la guerra civil espanyola, en 1936, l'iglésia va ser incendiada.[4] Es va demolir en 1944.[2] El derrocament es va iniciar pel copulín de la torre, i encara que es va salvar el restant de la mateixa gràcies a l'intervenció de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, el copulín no va ser reconstruït.[1]
La portada lateral de l'iglésia es conserva i s'usa com a porta principal de l'iglésia de Sant Marcelino, en el barri valencià del mateix nom.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=235
- ↑ 2,0 2,1 http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/5563DDCE7D56C8ACC12572C200242A59?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Juste Pérez (novembre de 2018). El Carme, Valéncia: Samaruc, pp. 156-159. ISBN 9788416772254.
- ↑ http://www.jdiezarnal.com/valenciacolegiatadesanbartolomeapostol.html
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre de Sant Bartolomé (Valéncia).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre de San Bartolomé (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.