Torre San Patrizio (en dialecte fermano La Torra o La Tora; més modernamente, La Torre) és una comuna italiana de 2145 habitants de la Província de Fermo en la regió de Las Marcas. S'ubica a uns 50 km al sur de Ancona i a uns 35 km al nort de Ascoli Piceno.

Història

La ciutat de l'aspecte de l'época medieval. Tres muralles del XV, en posterior remodelació, rodegen el caixco antic. Antiga Turris Patritia que en 1200 va adquirir el nom de Castrum Turris Sancti Patritii. En el XV el general Paul del Sangue va atacar el castell de Torre San Patrizio, que lleal al comte Sforza, i a pesar de la seua heròica defensa, va ser saquejada i cremada.

Els orígens de la cridada Turris Patrizia es remonten entorn al VI a. de Crist. El nom actual data de l'época carolíngia. Torre San Patrizio va ser elevada al ranc de comuna, entorn a 1258, durant el Renacimiento, despuix de rendir-se al duque Valentino, fill del papa Alejandro VI, deixant de ser una ciutat o comuna lliure.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 1098 1091 1092 1343 1363 1401 1446 1579 1575 1818 2069 2043 2102 2132
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Cultura

En Torre San Patrizio té lloc La nostra casa sull'Adriatico (en castellà, La nostra casa en el Adriático)de Margaret Collier,[1] un diari real (de 1873 a 1885 en una introducció de Joyce Lussu, que era la neboda de l'autor) en la que l'escritor narra la vida de la província italiana en el començ de la unificación italiana. Casada en Torre San Patrizio en Arturo Galletti (exfuncionario partidista que es dedicava al teatre de la ciutat), Margaret Collier i el seu marit varen decidir mudar-se a Sant Venanzo (actual Vila Zara). Encara es pot la casa a on Margaret i el seu espós varen viure.

Administració

L'alcalde elegit despuix de les eleccions del 8 de juny de 2009 va ser Giuseppe Barbabella, de la lista civica, l'equivalent italià a les listas independientes de España —és dir, no pertany de manera oficial a cap partido político—.

Notas

  1. ↑ (en italiano), Il lavoro. ISBN 8876632395.

Enllaços externs